CARAVANA a ITÀLIA 2018 (del 13 al 22 de juliol)

Aquest estiu la Caravana Obrim Fronteres parteix de Salt, Catalunya, i es dirigeix rumb al sud d'Itàlia per posar el focus en el trajecte entre Líbia i Itàlia, la ruta principal d'entrada marítima a Europa i la més llarga, perillosa i mortífera.

Amb aquesta marxa, els integrants de la Caravana pretenem denunciar les polítiques migratòries i d'asil com de la UE. Durant els últims trenta anys, les polítiques en matèria migratòria i d'asil ha vulnerat de manera flagrant els drets humans i les convencions i acords internacionals, i continuen fent-ho. Aquestes polítiques generen patiment i mort entre aquelles persones que es veuen forçades a desplaçar-se des dels seus paisos d'orígen. La situació s'agreuja quan les persones que es veuen forçades a desplaçar-se són dones i menors. Actualment es normalitzen situacions que són del tot inacceptables.

Amb la nostra Caravana volem recordar que la frontera sud europea és una, des del Egeu fins a l'estret de Gibraltar i que les conseqüències de la seva gestió sobre milers de persones també és responsabilitat nostra. Ens mobilitzem de nou per demanar que es respectin els drets de milions de persones que fugen de guerres que es perpetuen; de la fam, de la tracta o del tràfic de persones; de les conseqüències del canvi climàtic, o de la persecució i la violència en les seves múltiples formes. Volem exigir als que ens governen que s'estableixin vies segures i legals d'arribada. Cal acabar amb les milers de morts al mar Mediterrani, convertit avui en una terrible fossa comuna. El que està succeint a les nostres fronteres, que és una clara mostra del mal govern en matèria de drets humans de les autoritats europees. 

Un dels objectius d'aquesta edició de la caravana és treballar per la visibilització de les organitzacions i persones que treballen en la defensa dels drets de les persones i denunciar-ne la incriminació que se'n fa de les mateixes des del discurs oficial.

Us convidem a participar en aquesta marxa reivindicativa, bé assistint a les activitats que s'organitzaran o bé, tot formant part dels autobusos que marxin per visibilitzar els murs de silenci i vergonya al territori italià.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ARTICLE DE CARME COROMINA

Els primers sis mesos del 2016, Itàlia va rebre més de 78.000 persones provinents del nord de l'Àfrica, segons l'Organització Internacional per a la Migració. Durant les mateixes dates del 2017 se'n van registrar més de 86.000. Però aquest agost tot ha canviat. El nombre de nouvinguts a Itàlia ha caigut un 87%. El comissari d'Immigració europeu, Dimitris Avramópulos, ho destacava ahir, a l'arribada al Consell de Ministres del ram que es feia a Brussel·les. "És la base sobre la qual continuar construint", deia. Què ha canviat aquest mes d'agost?

En una entrevista recent al diari britànic The Guardian, el polèmic ministre d'Interior italià, Marco Minniti, explicava la seva política d'acords amb les tribus en conflicte al sud de Líbia per tractar d'aturar la migració que creua les fronteres del Txad, Mali i el Níger. Segons Minniti -que a Itàlia molts anomenen Mr. Antimigrants-, no es tracta de subornar les tribus sinó d'oferir-los recursos per construir una "economia alternativa".

Les milícies que fins fa poc s'havien finançat amb el tràfic d'éssers humans estarien obtenint ara diners del govern italià per mantenir els migrants i refugiats lluny de les embarcacions que han de creuar el Mediterrani, segons informacions periodístiques publicades ja a l'agost.

"¿La Unió Europea està d'acord amb aquests tractes amb els líders d'algunes de les milícies presents a Líbia?", li va preguntar aquest dijous un periodista a Avramópulos. "Els nostres contactes són clars i transparents, no pas negociacions obscures -replicava el comissari-; el que realment funciona és la bona coordinació entre països a la regió i la implicació de les autoritats municipals líbies en aquesta tasca".

Però els experts adverteixen que l'estratègia italiana de finançar les milícies pot tenir repercussions negatives a llarg termini, com ara un desafiament encara més gran al poder d'un govern libi ja fracturat. La presidenta de Metges Sense Fronteres, Joanne Liu, va escriure una carta oberta als dirigents europeus el 6 de setembre en què els acusava de complicitat amb els abusos comesos a Líbia a canvi de reduir les arribades a les costes europees. "Els fons europeus ajuden a evitar que els vaixells surtin de les aigües líbies, però aquesta política també alimenta un sistema criminal d'abusos", va escriure Liu.

La mateixa setmana, la Comissió de Drets Humans de l'ONU denunciava que els acords firmats fins ara entre governs europeus i països de l'Àfrica subsahariana obvien el desastre humanitari que es viu en aquests moments a Líbia. Segons l'ONU, la situació no ha fet sinó empitjorar i l'allau de denúncies que reben és superior a la seva capacitat per verificar-les. Informes de cossos al desert, al bosc, a les platges... Diverses ciutats s'han queixat als representants de les Nacions Unides que no tenen prou espai per emmagatzemar tots els cossos que troben. Alguns migrants han mort de set, de fam i de malalties curatives, i uns altres han sigut torturats o assassinats mentre treballaven com a esclaus. La violació hi és endèmica.

Les xifres no ho justifiquen tot. La UE no pot prioritzar el control de les arribades sense actuar amb més fermesa en la protecció dels drets humans dels centenars de milers de migrants atrapats a Líbia. Sobre aquesta base no es pot construir.