Per inscriure't escriu a caravanaobrimfronterescat@gmail.com

Pre-INSCRIPCIONS OBERTES FINS EL 16 D'ABRIL


TROBADA DE CARAVANA ABRIENDO FRONTERAS 2024 A BARCELONA

Ens reunim aquest cap de setmana (26, 27 i 28 de gener), per decidir la destinació i les dates de la pròxima Caravana Abriendo Fronteras


La CARAVANA OBRIM FRONTERES ultima els preparatius per a la propera Caravana Melilla!

Vine a recórrer, entre els dies 23 de juny i 1 de juliol la ruta Madrid-Melilla-Malaga-Motril-Salobrenya-Almeria-Níjar-València-Sagunt-Burriana.

Estarem a Melilla el #24J per denunciar la massacre racista i reivindicar el dret a migrar i viure amb drets. Farem memòria a la ruta de La Desbandà, prenent el testimoni dels qui abans van fugir del feixisme i van buscar refugi.

Nou dies de trobades i accions de denúncia i memòria històrica.

No et perdis aquesta Caravana!

 INSCRIPCIONS OBERTES

Inscriu-t'hi abans del 9 de juny



CARAVANA, EN MARXA! CARAVANA, LISTA! KARABANA, PREST!, CAROVANA, PRONTI! CARAVANE, PRÊTE!

4 d'abril 2023

Després de 6 anys tornem de nou a Melilla perquè han passat moltes coses des que vam estar en 2017. Algunes d'elles positives, perquè han estat moltes les i els companys que, malgrat tot, resisteixen, han exercit el seu dret a migrar i han aconseguit saltar la tanca durant tots aquests anys al crit de BOZA! i seguir el seu viatge cap a Europa. Unes altres d'elles negatives perquè les polítiques migratòries, la militarització de les fronteres, les devolucions en calenta, la Llei d'Estrangeria, el racisme institucional, etc. continuen provocant sofriment, violència i mort fins a extrems inconcebibles com el succeït en el pas fronterer del barri xinès el passat 24 de juny, on van deixar morir almenys a 40 persones i es compten fins a 77 víctimes desaparegudes.

Però aquesta vegada la Caravana tampoc finalitza a Melilla Tenim ruta per a estona! Us ho expliquem.

Enguany, també tenim reservat un lloc per a la memòria de les fronteres. La Desbandá, el major crim de guerra del franquisme, "la carretera de la mort" entre Màlaga i Almeria, per on des del 7 de febrer de 1937 una desbandada humana de més de 300.000 persones refugiades van fugir de l'avanç feixista mentre eren massacrades des de l'aire per avions alemanys i italians. Com veieu, seguim en moviment contra els feixismes d'ahir i avui!

En la tercera etapa de la ruta recorrerem alguns punts del País Valencià, com ja vam fer en l'estiu de 2020. Ens trobarem i donarem suport a la lluita del col·lectiu CIEs NO València que, des de fa gairebé 13 anys, es concentra cada mes sense falta a la porta del CIE de Sapadors per a exigir el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers i la fi de les deportacions. Són presons racistes on es tanca a les i els companys migrats només per estar en situació irregular. És una estratègia de terror i d'exclusió. És racisme institucional. En el CIE de Sapadors va morir Marouane Abouobaida el 15 de juliol de 2019 a conseqüència de totes les injustícies i els maltractaments soferts dins del CIE i com a víctima del racisme institucional. També des d'allà va ser deportat l'any passat Mohamed Benhalima sense que s'atengués la seva sol·licitud d'asil polític per denunciar la corrupció militar al país algerià on roman sota condemna a mort a la presó.

I per posar fi a la ruta, ens desplaçarem d'un port de guerra a un port de pau com és el de Borriana, un port solidari per als vaixells de rescat del Mediterrani on aquests poden fer les seves tasques de manteniment, proveïment i espera entre missió i missió. Perquè, malgrat el govern italià ultradretà de Meloni, continuen estant aquí donant-ho tot i volem estar per a donar-los suport també.

RESERVA LES DATES! 

23 de juny al dissabte 1 de juliol. Obrirem aquí el formulari d'inscripció. Pots seguir-nos també a Facebook, Twitter, Instagram i en el Canal de Telegram MEDIATECA CAF, AVISOS Caravana Abriendo Fronteras i DIFUSIÓ Caravana obrim Fronteres.

La Caravana Abriendo Fronteras finalitza la setena edició amb una ruta per l'empremta colonial de Barcelona

Es prepara una marxa a Brussel·les el 30 de setembre i l'1 d'octubre per continuar denunciant les polítiques migratòries europees

Barcelona, ​​24 de juliol de 2022.- La Caravana Abriendo Fronteres 2022 ha arribat aquest diumenge al final a Barcelona, després de gairebé 10 dies recorrent diferents punts fronterers que han marcat els desplaçaments forçats ahir i avui.

La Caravana va ser rebuda dissabte amb un sopar popular a càrrec del sindicat de treballadores de la llar i les cures Sindillar i ha finalitzat la seva darrera etapa avui diumenge amb una ruta pel llegat esclavista i colonial de Barcelona. "Som un continent construït des de l'espoliació. I es continuen colonitzant els cossos i les terres", han manifestat les activistes concentrades sota l'estàtua de Colom, després de guardar un minut de record per les víctimes i desaparegudes a la massacre de Melilla.

La ruta d'aquesta caravana solidària va començar el 15 de juliol a Irun, on es va inaugurar un monòlit a uns metres del Bidasoa, "En dolorós record dels migrants que van deixar aquí el darrer alè. Fronteres que tanquen el pas als migrants que obren camins". Posteriorment, s'han visitat el que van ser els camps de concentració de Gurs i Rivesaltes, així com la platja d'Argelès, que va ser la destinació inicial de moltes d'aquestes persones exiliades. També es va visitar la maternitat d'Elna.

Mentre la primera etapa va estar marcada per la memòria de l'exili i el reconeixement a la resistència de les persones desplaçades, tant per la Guerra Civil espanyola com per les polítiques migratòries de l'Europa Fortalesa; la trobada amb col·lectius i les lluites a les fronteres.

Arribant a Venaus, vam connectar amb companyes de Centreamèrica. Mares i germans de persones desaparegudes que mantenen la seva lluita per la justícia, veritat i reparació.

A Oulx vam visitar l'Alberg Fraternità Massi, un espai d'acollida de persones en trànsit, com La Pausa a Baiona que vam conèixer a la primera part d'aquesta Caravana. El 2017-2018 comencen a passar per Claviere i a partir del 2020 canvia el perfil de les persones: més famílies amb criatures que vénen de la ruta balcànica. A l'hivern la temperatura arriba a -15°, sumat al control policial establert a la muntanya, sumen 46 morts des del 2015, va informar Piero Gorza, d'On Borders. A més a més, hi ha una política sistemàtica d'expulsió. Cada vegada que passen una frontera, valent-se del conveni de Dublín se'ls "invita" a anar al país anterior. "A les expulsions es veu la complicitat de la policia dels dos costats", va assenyalar l'advocada de la xarxa, Martina Cociglia.

Del costat francès, els i les activistes de Tous Migrants van explicar com professionals i guies de muntanya s'han organitzat per donar suport a les persones que intenten creuar: han obert cabanes, fan expedicions buscant gent... També han organitzat l'acollida, primer a cases particulars i posteriorment als dos refugis de Briançon.

Com s'observa a tota la Caravana, la resposta dels governs i de la UE davant del pas de persones és la militarització de les fronteres. A Briançon la despesa militar per dia és de 40.000€, amb una població de 12.000 habitants. "Hi ha hagut moltes denúncies i assetjament policial. Amputacions per congelació, lesions, etc", van explicar.

A San Didero, a més de conèixer l´experiència d´acollida, destaca la lluita contra el tren d'alta velocitat des de fa 30 anys. "Estan destruint arbres, devastant les nostres muntanyes, amb conseqüències irreparables", va apuntar Gianna de Masi, membre de Carovane migranti i del moviment No TAV. "Lluitem pel medi ambient, la salut, el bon ús dels diners públics i els drets de les persones migrants.", van resumir les activistes . persones que han arribat."Per ajuntar-se, parlar i trencar estereotips", resum. "Potser no podem canviar el món, però sí una part del barri", apunten.

Ja a Torí, vam conèixer La Cricca, un espai de resistència que està a la Xarxa Arci. Arci neix el 1957 a Florència i actualment són centres perquè les persones joves puguin buscar feina i donar classes d'Italià a les persones que arriben. "Per trobar-se, parlar i trencar estereotips", resumeixen. "Potser no podem canviar el món, però si una part del barri", assenyalen.

Allí descobrim Pit Stop: una iniciativa que dóna suport concret i puntual a les persones en trànsit (preparar motxilles, curar ferides, comprar bitllets...), i Language Aid: una plataforma lliure i gratuïta oberta que cerca ajudar en la comunicació en situacions d'emergència, respectant i promovent l'ús de les llengües pròpies dels diferents països i territoris.

La Caravana ha continuat denunciant els Centres d'Internament d'Estrangers i n'ha reclamat el tancament. Així, vam fer una acció davant del CPR de Torí i vam tenir un record per a Moussa Balde, un jove guineà que va morir per la falta d'atenció mèdica al CPR després de patir una brutal pallissa racista a la Ligúria.

Durant el recorregut, hem connectat persones, col·lectius i lluites a diferents territoris. A banda i banda de la frontera hispano francesa (del costat d'Euskadi i del costat de Catalunya), el pas entre França i Itàlia i a l'Aragó. Com van destacar les companyes de Carovane Migranti, Línia d'Ombra, Rete Antirazzista Catanese i Tous migrants, l'objectiu és seguir teixint xarxes, entre territoris i entre diferents eixos temàtics.

Ens ha acompanyat la 'manta de la memòria', un projecte que neix de les mares que busquen els seus fills i filles desapareguts i broden els seus noms i els d'altres fills i filles que no van poder completar el projecte migratori. Van començar brodant-ne quatre i ja hi ha més de 100 mantes a Itàlia. "Bordar el nom d'aquestes persones és un exercici de memòria", apunten les mares.

La Caravana Abriendo Fronteras posa fi a la seva ruta 2022, però segueix treballant i preparant una marxa a Brussel·les sota el lema "Rights, no deaths" peral 30 de setembre i 1 d'octubre. El missatge: assenyalar la responsabilitat dels governs europeus a la mort de les persones en moviment i reclamar drets per a totes.



BARCELONA, FI DE TRAJECTE DE LA CARAVANA ABRIENDO FRONTERAS

La Caravana Abriendo Fronteras passarà per Barcelona els dies 23 i 24 de juliol en el marc de la seva 7a edició. Per aquest motiu el dia 23 a la nit farem un sopar reivindicatiu a la Plaça de Josep Maria Huertas Claveria (can Felipa) del Poble Nou, Barcelona. El sopar anirà a càrrec de Sindillar (Sindicato de Trabajadoras i Cuidadoras del Hogar) i comptarem amb música en directe a càrrec del grup Xiuh-Xik

El formulari d'inscripcions per al sopar ja s'ha tancat, però si no has estat a temps d'apuntar-t'hi, pots venir a acompanyar-nos portant el teu sopar

T'HI ESPEREM!




PROU ASSASSINATS A LES FRONTERES!

25 de juny del 2022

Des de Caravana Obrim Fronteres, volem donar recolzament i sumar-nos al comunicat de les companyes contra la violència policial a la tanca de Melilla.  

Llegir més


VINE I PARTICIPA A LA CARAVANA 2022!

Estem preparant la Caravana Abriendo Fronteras - 2022! 

Entra a Caravana Pirineus-Alps 2022 per tenir més informació.

Ja pots fer la inscripció omplint el formulari fins el 7 de juliol.

Si vols formar part de les comissions de treball del territori de Catalunya, posa't en contacte amb nosaltres a caravanaobrimfronterescat@gmail.com

ET NECESSITEM!  JUNTES SOM MÉS FORTES!



Pirineus i Alps, les fronteres interiors d'ahir i d'avuinou destí de Caravana Abriendo Fronteras


IX Marxa per la Dignitat

Tarajal | 5 febrer 2022

La "IX MARXA PER LA DIGNITAT" és un acte en memòria de les persones a les quals van arrabassar la vida el matí del 6 de febrer de 2014 a la platja del Tarajal i també és un record a totes les persones que han patit (i per desgràcia continuen patint) la mateixa dissort, les que continuen esperant l'oportunitat d'arribar a l'anhelada Europa, les que sofreixen les devolucions en calent, les que són discriminades, excloses, criminalitzades, empresonades, denigrades, explotades, prostituïdes, esclavitzades, extorquides, invisibilitzades... pel simple fet d'haver nascut en "altres terres". 

PER ADHERIR-SE AL MANIFEST

Esperem comptar amb vosaltres el 5 de febrer, perquè entre tots i totes continuem aportant el nostre granet de sorra fent visibles les vulneracions de drets humans apel·lant a les consciències i fent necessari que repensem les polítiques migratòries espanyoles i europees.



Denunciar la violència i el racisme institucional té preu: més de 7.500 euros en multes a la Caravana Abriendo Fronteras

El moviment antiracista i pels drets de les persones migrants denuncia una repressió desmesurada per les protestes organitzades a la 6a edició de la Caravana Abriendo Fronteras aquest estiu, en la qual una activista de la Caravana Obrim Fronteres va ser denunciada i una altra va ser agredida per la policia.

La Caravana Obrim Fronteres, com a membre de la Caravana Abriendo Fronteras Estatal, juntament amb la Plataforma Defender a Quien Defiende i altres grups afins han exigit al Defensor del Poble que es prenguin mesures davant la repressió que s'ha exercit per part de l'Administració i les forces i cossos de seguretat contra el moviment antiracista i les múltiples manifestacions organitzades al voltant de la Caravana aquest passat estiu a les Illes Canàries. També s'han denunciat les vulneracions del dret a la protesta de les persones migrants que s'han donat de manera continuada a l'últim any a les Illes.

Entre els dies 17 i 25 de juliol de 2021 va tenir lloc la 6a edició de la Caravana Abriendo Fronteras, un moviment de defensa dels drets de les persones migrants que des de l'any 2016 recorre diferents espais de frontera de la Unió Europea. Davant l'exercici organitzat del dret a la protesta de la Caravana Obrint Fronteres, s'han registrat múltiples vulneracions als drets fonamentals per part de les forces i cossos de seguretat, en un esforç clar de repressió al moviment.

És la primera vegada que la Caravana pateix sancions en els seus 6 anys de mobilització, després de viatjar a punts calents com Grècia, Itàlia, Melilla o Ceuta. S'han fet servir mecanismes de "burorrepressió" a través de sancions administratives, que arriben a un total de més de 7500 euros. Entre elles, s'ha imposat la desmesurada sanció econòmica de 6100 euros, per l'article 36.6 de la Llei Mordassa, desobediència o la resistència a l'autoritat, per una protesta a la seu de Frontex a Las Palmas el 20 de juliol. A més, aquesta sanció es va notificar a una persona que no va ser identificada en el transcurs de l'acció, i va denotar una clara perfilació i criminalització de l'activisme a Gran Canària.

El 21 de juliol a Santa Cruz de Tenerife, en el marc d'una acció pacífica davant de la Subdelegació del Govern, es van donar tres presumptes agressions físiques a dones per part de la policia. Precisament, una d'aquestes agressions va ser contra una activista de la Caravana Obrim Fronteres que va requerir una atenció mèdica per la serietat de la contusió. El mateix dia també es va donar una retenció i tres identificacions. Una activista de la Caravana Obrim Fronteres va ser retinguda i posteriorment denunciada en aplicació de la Llei Mordassa per la suposada utilització d'articles pirotècnics contra les forces i els cossos de seguretat. Tant la persona denunciada com la Caravana Obrim Fronteres seguim reafirmant que es van utilitzar bots de fum de forma estàtica, amb l'única finalitat de donar visibilitat a l'acció i en cap moment no es va fer cap llançament. Entre les identificacions, una va afectar a una persona racialitzada i dues més a premsa, contra qui es va dirigir una actitud de pressió constant limitant el dret a la informació.

Finalment, cal destacar que el 22 de juliol va tenir lloc un episodi especialment greu, a Los Cristianos, Arona, a l'illa de Tenerife, en el qual una vegada desconvocada la manifestació que s'havia dut a terme, dues persones migrants que s'allotgen a el Centre de les Arrels (i que havien participat a la manifestació) van ser detingudes. La detenció es va dur a terme de manera arbitrària, discriminatòria i sense prou indicis de la comissió d'un delicte, i va tenir per tant un efecte dissuasori per a la resta del grup de persones allotjades a Las Raíces que fins aquell moment havien participat i reivindicat els seus drets a les manifestacions, limitant el dret a la llibertat d'expressió i de participació. Cal recordar que aquestes persones es troben en una situació de vulnerabilitat administrativa especial, i una detenció, o fins i tot una identificació, pot suposar l'obertura de procediments d'expulsió. Així, denunciem el racisme institucional que restringeix de forma sistemàtica el dret a la llibertat de manifestació de les persones que es troben en una situació administrativa irregular.

Més enllà dels incidents ocorreguts en el marc de la Caravana, cal destacar diverses actuacions repressives executades per part d'agents de seguretat públics i privats als espais on s'ha allotjat les persones migrants nouvingudes a les illes, tal com el Campament de les Arrels a Tenerife. A l'últim any, les persones afectades, col·lectius de suport i les organitzacions de drets humans han denunciat constants violacions al dret a la protesta mitjançant un ús excessiu de la força, agressions racistes, amenaces i càstigs cap a les persones allotjades als recursos d'acollida .

Fruit de la repressió esmentada, 13 persones segueixen preses pendents de judici o de sentència, en alguns casos amb peticions de 11 anys de presó per part de la fiscalia. Cal destacar que 4 han estat alliberades sense càrrecs després de romandre 7 mesos empresonades de forma preventiva.

En definitiva, des de la Caravana Obrim Fronteres, com a membre de la Caravana Obrint Fronteres i juntament amb Defensar a qui Defensa i altres col·lectius afins, denunciem la creixent restricció del dret a la protesta mitjançant l'ús de la Llei Mordassa i la impunitat davant de l'ús excessiu de la força, en aquest cas concretament contra el moviment antiracista i pels drets de les persones migrants.

I exigim, tal com s'ha expressat a la carta enviada al Defensor del Poble,


"Abbiate il coraggio di restare soli"

3/10/2021

Caravana Obrim Fronteres rebutja totalment la condemna de 13 anys de presó a Domenico Lucano, alcalde de Riace i model d'acollida digna. De la mateixa manera, denunciem la persecució i criminalització que les polítiques de mort europees exerceixen sobre les persones i col·lectius que treballen pel dret de totes les persones a migrar. 

"Pero me gustaría decirle al mundo entero que no tengo nada de qué avergonzarme, nada que esconder. Siempre haría las mismas cosas, lo que le dio sentido a mi vida. No olvidaré este río abrumador de solidaridad." (Mimmo Lucano)

Compartim la carta de Mimmo Lucano, llegida a la plaça de Riace:

Italià

"Abbiate il coraggio di restare soli"

È inutile dirvi che avrei voluto essere presente in mezzo a voi non solo per i saluti formali ma per qualcosa di più, per parlare senza necessità e obblighi di dover scrivere, per avvertire quella sensazione di spontaneità, per sentire l'emozione che le parole producono dall'anima, infine per ringraziarvi uno a uno, a tutti, per un abbraccio collettivo forte, con tutto l'affetto di cui gli esseri umani sono capaci.

A voi tutti che siete un popolo in viaggio verso un sogno di umanità, verso un immaginario luogo di giustizia, mettendo da parte ognuno i propri impegni quotidiani e sfidare anche l'inclemenza del tempo. Vi dico grazie.

Il cielo attraversato da tante nuvole scure, gli stessi colori, la stessa onda nera che attraversa i cieli d'Europa, che non fanno più intravedere gli orizzonti indescrivibili di vette e di abissi, di terre, di dolori e di croci, di crudeltà di nuove barbarie fasciste.

Qui, in quell'orizzonte, i popoli ci sono. E con le loro sofferenze, lotte e conquiste. Tra le piccole grandi cose del quotidiano, i fatti si intersecano con gli avvenimenti politici, i cruciali problemi di sempre alle rinnovate minacce di espulsione, agli attentati, alla morte e alla repressione.

Oggi, in questo luogo di frontiera, in questo piccolo paese del Sud italiano, terra di sofferenza, speranza e resistenza, vivremo un giorno che sarà destinato a passare alla storia.

La storia siamo noi. Con le nostre scelte, le nostre convinzioni, i nostri errori, i nostri ideali, le nostre speranze di giustizia che nessuno potrà mai sopprimere.

Verrà un giorno in cui ci sarà più rispetto dei diritti umani, più pace che guerre, più uguaglianza, più libertà che barbarie. Dove non ci saranno più persone che viaggiano in business class ed altre ammassate come merci umane provenienti da porti coloniali con le mani aggrappate alle onde nei mari dell'odio.

Sulla mia situazione personale e sulle mie vicende giudiziarie non ho tanto da aggiungere rispetto a ciò che è stato ampiamente raccontato. Non ho rancori né rivendicazioni contro nessuno.

Vorrei però a dire a tutto il mondo che non ho niente di cui vergognarmi, niente da nascondere. Rifarei sempre le stesse cose, che hanno dato un senso alla mia vita. Non dimenticherò questo travolgente fiume di solidarietà.

Vi porterò per tanto tempo nel cuore. Non dobbiamo tirarci indietro, se siamo uniti e restiamo umani, potremo accarezzare il sogno dell'utopia sociale.

Vi auguro di avere il coraggio di restare soli e l'ardimento di restare insieme, sotto gli stessi ideali.

Di poter essere disubbidienti ogni qual volta si ricevono ordini che umiliano la nostra coscienza.

Di meritare che ci chiamino ribelli, come quelli che si rifiutano di dimenticare nei tempi delle amnesie obbligatorie.

Di essere così ostinati da continuare a credere, anche contro ogni evidenza, che vale la pena di essere uomini e donne.

Di continuare a camminare nonostante le cadute, i tradimenti e le sconfitte, perché la storia continua, anche dopo di noi, e quando lei dice addio, sta dicendo un arrivederci.

Ci dobbiamo augurare di mantenere viva la certezza che è possibile essere contemporanei di tutti coloro che vivono animati dalla volontà di giustizia e di bellezza, ovunque siamo e ovunque viviamo, perché le cartine dell'anima e del tempo non hanno frontiere.

Mimmo Lucano.

Castellà

"Ten el coraje de estar solo"

De nada sirve decirte que me hubiera gustado estar presente entre ustedes no solo para saludos formales sino para algo más, para hablar sin la necesidad y obligación de tener que escribir, para sentir ese sentimiento de espontaneidad, para sentir la emoción que Las palabras producen desde el alma, para finalmente agradecer uno a uno, a todos, por un fuerte abrazo colectivo, con todo el cariño del que somos capaces los seres humanos.

A todos ustedes que son un pueblo en camino hacia un sueño de humanidad, hacia un lugar imaginario de justicia, cada uno dejando de lado sus compromisos diarios y desafiando incluso las inclemencias del tiempo. Digo gracias.

El cielo atravesado por muchas nubes oscuras, los mismos colores, la misma ola negra que atraviesa los cielos de Europa, que ya no nos dejan vislumbrar los indescriptibles horizontes de picos y abismos, de tierras, de dolores y cruces, de la crueldad de nuevas barbaridades fascistas.

Aquí, en ese horizonte, están los pueblos. Y con sus sufrimientos, luchas y conquistas. Entre las pequeñas grandes cosas de la vida cotidiana, los hechos se cruzan con los acontecimientos políticos, los problemas cruciales de todos los tiempos con las renovadas amenazas de expulsión, atentados, muerte y represión.

Hoy, en este lugar fronterizo, en este pequeño país del sur de Italia, tierra de sufrimiento, esperanza y resistencia, viviremos un día que estará destinado a pasar a la historia.

Somos historia. Con nuestras elecciones, nuestras creencias, nuestros errores, nuestros ideales, nuestras esperanzas de justicia que nadie podrá reprimir jamás.

Llegará el día en que habrá más respeto por los derechos humanos, más paz que guerras, más igualdad, más libertad que barbarie. Donde no habrá más gente viajando en clase ejecutiva y otros amontonados como bienes humanos desde puertos coloniales con las manos agarradas a las olas en los mares del odio.

No tengo mucho que agregar a mi situación personal y mis asuntos legales en comparación con lo que se ha dicho extensamente. No tengo rencores ni reclamos contra nadie.

Pero me gustaría decirle al mundo entero que no tengo nada de qué avergonzarme, nada que esconder. Siempre haría las mismas cosas, lo que le dio sentido a mi vida. No olvidaré este río abrumador de solidaridad.

Te llevaré en mi corazón durante mucho tiempo. No debemos dar marcha atrás, si estamos unidos y seguimos siendo humanos, seremos capaces de acariciar el sueño de la utopía social.

Les deseo el coraje de estar solos y el atrevimiento de permanecer juntos, bajo los mismos ideales.

Poder ser desobedientes siempre que recibamos órdenes que humillen nuestra conciencia.

Merecemos ser llamados rebeldes, como aquellos que se niegan a olvidar en tiempos de amnesia obligatoria.

Ser tan terco como para seguir creyendo, incluso contra toda evidencia, que vale la pena ser hombres y mujeres.

Seguir caminando a pesar de las caídas, las traiciones y las derrotas, porque la historia continúa, incluso después de nosotros, y cuando ella se despide, se está despidiendo.

Debemos esperar mantener viva la certeza de que es posible ser contemporáneos de todos los que viven animados por el deseo de justicia y belleza, donde estemos y vivamos donde estemos, porque los mapas del alma y del tiempo no tienen fronteras.

Mimmo Lucano.

 



CARAVANA - CÀNARIES 2021

#CANÀRIES 2021, ENS POSEM EN MARXA!

Una seixantena de persones viatgen de Catalunya a Canàries per denunciar les vulneracions de drets i exigir un canvi en les polítiques migratòries.

 La 6a Caravana Abriendo Fronteras serà del 17 al 24 de juliol 

Una seixantena de persones del territori català formaran la 6a Caravana Obrim Fronteres que viatjaran del 17 al 25 de juliol a les illes Canàries amb 350 persones de tot l'Estat espanyol. Un destí on volem denunciar la manca de vies legals i segures i l'externalització i securitització de fronteres que han causat més de 2000 persones mortes o desaparegudes en les rutes d'accés a Espanya en els primers sis mesos del 2021, més del 90% en la ruta Canària; unes condicions d'acollida que fan emmalaltir a les persones que arriben; la vulneració constant dels drets més bàsics com el de la lliure circulació, l'assessorament jurídic, a la protecció internacional, a la cura d'infants i dones o a disposar d'informació i vetllar les persones estimades que han mort per les polítiques criminals de l'Europa Fortalesa. 

No podem deixar d'assenyalar les causes que provoquen aquests desplaçaments forçosos: des de l'impacte de la pandèmia en l'economia d'alguns països africans, fins als acords extractivistes que espolien recursos bàsics com el peix o els minerals per a ser exportats i consumits al nord global, passant per la violència masclista i els conflictes armats, en els quals els governs i les empreses europees i espanyoles hi tenen una responsabilitat i un paper actiu. 

Durant el darrer any, l'arxipèlag ha servit de laboratori social per assajar l'aplicació del Pacte Europeu de Migracions i Asil; a la forta militarització de les illes com a plataforma per al colonialisme extractivista europeu, s'hi suma el paper de la guàrdia fronterera i la manca de suport a Salvament Marítim; tot mentre la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia i l'aturada del turisme, ha agreujat encara més les condicions d'un dels territoris més empobrits de l'Estat espanyol. Així, s'ha anat creant un ambient de tensió que ha propiciat l'acceptació i la proliferació dels discursos d'odi i la discriminació, que no són propis d'un territori divers i multicultural com les Canàries. 

Finalment, com ja venim fent amb Carovane Migranti i altres organitzacions, escoltarem i aprendrem de les companyes que són a l'arxipèlag per seguir construint una gran xarxa de resistència europea per la llibertat de moviment. 

La Caravana Abriendo Fronteras estarà formada en total per 350 persones de diferents territoris de l'Estat espanyol, el 70% de les quals són dones i un 17% de Catalunya i Balears. Durant 8 dies es faran accions de denúncia, taules d'intercanvi d'experiències i debats al voltant de diferents temes des d'una perspectiva decolonial, feminista i anticapitalista.

 Marxem per dir ben alt: No a l'Europa fortalesa. Canàries, ni tomba ni presó


CARAVANA 2021 A CANÀRIES!

Del 17 al 25 de juliol, posem rumb a Canàries per denunciar la vulneració de drets envers les persones migrants que arriben a les illes, i reivindicar una acollida digna i el dret de llibertat de moviment per a totes les persones.

Aquest és el 5è any que la xarxa Caravana Abriendo Fronteras, formada per diverses associacions, col·lectius i moviments en defensa dels drets humans, així com persones a títol individual, viatgem juntes a una frontera de la UE per conèixer la realitat de cada territori i fer xarxa en defensa dels DDHH.

T'hi apuntes?
Omple aquest formulari si vols participar en la Caravana amb sortida des de Catalunya. I si t'animes pots venir a les assemblees, ajudar-nos amb la logística, formar part d'una comissió de treball ... Si no pots venir també pots col·laborar econòmicament ... Et necessitem!

Omple el formulari:
Formulari inscripció

El formulari es va tancar el dia 20 de juny


VIII MARXA PER LA DIGNITAT!

JUSTÍCIA TARAJAL

7 ANYS després del 6 de febrer del 2014, continuem demanat JUSTÍCIA, perquè no oblidem a les víctimes del TARAJAL ni a totes les víctimes d'aquesta Europa Fortaleza!!

Reserva't la data!! 5 i 6 de febrer del 2021. Aquests dies es portaran a terme diferents accions sota el lema: "Davant les polítiques de mort: MEMÒRIA, VIDA I DRETS". 

Si formes part d'una associació, col·lectiu o organització i vols recolzar la VIII MARXA PER LA DIGNITAT, pots adherir-te aquí:

https://forms.gle/aiPhVCxS3YApUfoCA

*RECORDA!: El Certificat autoresponsable de desplaçament COVID-19 reconeix el dret a assistir a actes polítics. 

Pots omplir el certificat digital clicant en aquest enllaç: CERTIFICAT DIGITAL  

O et pots descarregar el certificat en format PDF: CERTIFICAT PDF

UNEIX-T'HI!!
JUNTES SOM MÉS FORTES!!


Recolzem al CSOA L'Horta 

de València!


El veïnat de Benimaclet, juntament amb entitats de València, han pogut aturar un desnonament TOTALMENT IL·LEGAL, per part de la policia nacional. En només una hora, centenars de persones s'han concentrat a la porta de l'Horta per rebutjar l'actuació policial. 

S'ha convocat una concentració en suport del CSOA l'Horta per aquesta tarda a les 19h a la Plaça Benimaclet (València).


12D PER UNA EUROPA 

DELS DRETS HUMANS 

Centenars de persones han sortit al carrer aquest dissabte, 12 de desembre per protestar contra les polítiques d'asil i migració de l'estat espanyol i de la Unió Europea.

Més de 170 entitats i 400 persones s'han adherit al manifest "Per una Europa de Drets Humans, desmuntem el nou Pacte de Migració i Asil", que ha publicat la Plataforma 12D pels drets humans. 

Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, que se celebra aquest dijous, la plataforma 12D ha programat diverses activitats en diferents ciutats de Catalunya, per tal de reclamar "una reforma integral de les polítiques migratòries europees". 


MÒRIA CREMANT!!!

UERGONYA!

Contra les polítiques de mort de la UE, reubicació urgent i acollida digna: solidaritat amb les persones migrants Prop de 13.000 persones han vist com el foc arrasava les seves precàries llars al camp de refugiats de Mòria. No podem dir que sigui una sorpresa. No és el primer incendi que afecta les barraques de les persones que, buscant un futur millor per a la seva família, s'han vist empresonades per la Unió Europea. Fa mesos que diverses organitzacions advertien d'un possible desastre i el confinament decretat arran de l'aparició de la COVID només ha empitjorat la situació. 13.000 persones habitant un espai pensat per a 3.000, en cases fetes de plàstics, fustes i teles, sense accés a l'aigua, al menjar i ni als serveis de salut i patint constants atacs feixistes. L'incendi d'ahir no és un accident més, sinó un exemple més de la violència estructural a la qual són sotmeses les persones migrants a la Unió Europea. Una violència que es concreta cada dia quan permetem que milers de persones segueixin vivint en campaments superpoblats, en condicions d'amuntegament i abocant-los a la misèria absoluta, mentre es vulneren tots els seus drets. Una política que militaritza la mar Mediterrània i la fa servir com una eina de mort en contra d'aquestes persones. Una política que des de 2015, converteix les illes gregues en presons de facto al servei de l'engranatge de deportació de la Unió Europea. Assenyalem els culpables: Els governs de la Unió Europea que des del 2017 incompleixen amb total impunitat els acords de reubicació i reassentament que ells mateixos van assumir. Els Estats que barren el pas per les seves fronteres a les persones però deixen via lliure a mercaderies i armament, que espolien els recursos de països tercers però deixen morir al mar, al desert o als camps de refugiat a les persones que cerquen una vida digna. Reclamem:

 ● Reubicació urgent de totes les persones que es troben a Moria i compliment dels acords de reubicació i reassentament de la UE 

● Trasllat a la península de les persones que es troben en els camps de refugiades de les illes gregues 

● Tancament dels centres d'internament i hotspots d'Europa 

● Acollida digna per a totes les persones que cerquen refugi a Europa 

● Vies legals i segures Per la llibertat de moviment: solidaritat amb les persones migrants en cerca d'una vida digna.

ACCIÓ PEL REALLOTJAMENT DE MÒRIA

Tancament caravana 2020  

País Valencià

acció feminista

caravana 2020 València

La Caravana Obrim fronteres Catalunya comença amb la denúncia de l'activitat armamentística d'Indra!

VINE A VALÈNCIA!!

Partcicipa, organitza't, planta cara!

PROPERES ACCIONS DE CARAVANA 2020

INSCRIPCCIONS caravana 2020

DEL 26 AL 30 D'AGOST

Enguany la nostra caravana tindrà dos llocs de celebració a nivell estatal: Bilbao i València.

***Des de Catalunya ens afegirem a la proposta de València.

Tria el teu destí per a inscriure't:


VALÈNCIA: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfhUr3O3oAmo0UnAVNcjzuE20HZfV5CBvWTQEUramazTcyAGQ/viewform 


BILBAO: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfo9zbDtx6o9yDCxqyT_B_RKvF7791qFz5HtkWQg-DNkyB2zQ/viewform 

PRESENTACIÓ CARAVANA 2020


MANIFEST 

CARAVANA EUROPEA 2020

SI VOLS ADHERIR-TE AL MANIFEST 
 FES CLIC A L'ENLLAÇ

https://abriendofronteras.net/europa2020/manifiesto/

CARAVANA EUROPEA 2020

DEL 26 AL 30 DE AGOSTO

La pandèmia ens ha fet virar el rumb de la Caravana que planegem en la trobada de gener cap a la ruta balcànica. Però no ha pogut amb la nostra xarxa, que ha continuat més activa que mai a través de trobades virtuals pensant com fer per a adaptar-nos a la nova situació i a les respostes que els governs europeus estan donant. 
Seguir endavant amb la denúncia de la complicitat dels governs europeus en les guerres a Àfrica i Orient Mitjà, que són l'origen del desplaçament forçós de centenars de milers de persones, ens sembla vital. I també volem transitar per rutes d'interior seguint el rastre de la violació creixent dels drets de les persones migrants dins d'Europa i a les seves fronteres, especialment en l'oblidada Ruta Balcànica i al Mediterrani.


Volem que canviïn radicalment les polítiques antimigrantes de la Union Europea i que es regularitzi ja! a totes les persones que viuen i treballen en condicions inhumanes a les nostres ciutats i en el camp.

Us l'expliquem! Sou a temps perquè és a l'agost. Ens la plantegem com una Caravana Europea que tindrà lloc, de manera simultània i coordinada via internet, en diferents llocs d'Europa :

  • En l'Estat Espanyol Caravana Obrint Davanteres realitzarà les seves activitats a València i Bilbao, mentre Carovane Migranti ho farà, principalment, en Torino, Trieste i Briançon.
  • Els dies de Caravana són 26, 27, 28, 29 i 30 d'agost.
  • A València i a Bilbao els matins seran un moment per a conèixer i debatre sobre experiències, lluites i propostes sobre la base d'intervencions comunes via online; en elles participaran persones amb perfils diferents, ja siguin testigas, activistes o protagonistes de les experiències i lluites aquí a Europa, però també a Àfrica, Àsia i les Amèriques.
  • A les tardes ens mobilitzarem a llocs pròxims per a denunciar situacions que atempten contra els drets de les persones migrants en les àrees locals o per a conèixer experiències positives
Carovane Migranti participarà en les exposicions comunes online i viatjarà 1400 km des de Torino a Trieste (porta i frontera dels Balcans) i des de Trieste a Briançon (frontera a França). El centre d'expulsió de migrants de Gradisca i els camps d'explotació de la província de Cuneo seran també llocs claus en aquest recorregut.

Formarem una Caravana Europea que, sense oblidar-se del que ocorre a Mesoamèrica, Àfrica i Àsia, denunciarà la situació d'injustícia, violència, explotació i racisme als Balcans, a Grècia i en la resta de fronteres europees, inclòs el Mediterrani, així com a l'interior de la Unió Europea; tant en les explotacions agrícoles de Vittoria (Sicília), Saluzzo (Piemont), Lleida, Navarra, Almeria i Huelva, com en el treball domèstic realitzat per milions de dones migrants en tota Europa.


No pararem i a tancar-nos en un sistema contrari a la vida. Cuidarem de totes les vides! En breu obrirem formulari i termini d'inscripció, i continuarem avançant el programa. Reserva dates i segueix-nos!

CARAVANA OBRIM FRONTERES amb CARAVANA INTERNACIONAL ABRIENDO FRONTERAS, es manifesten avui a Granada contra les polítiques migratòries europees i per el dret de totes les persones a migrar de manera digna.  

CARAVANA OBRIM FRONTERES POSA RUMB CAP A LA FRONTERA SUD!!

#CaravanaSur2019

Aquest matí 12 de juliol, les companyes de Caravana Obrim Fronteres han començat la ruta cap a la Frontera Sud. Compartint camí amb les companyes de Menorca i del País Valencià, s'uniran a Granada amb quasi 300 persones de Caravana Internacional Abriendo Fronteras, en una ruta per Andalusia i Ceuta, amb l'objectiu de denunciar la vulneració dels drets humans, la criminalització de la solidaritat i l'avanç dels espais neofeixistes.

Igualment, la Caravana vol posar el focus sobre la manca de planificació, coordinació i voluntat política per a garantir una acollida digna a les persones que arriben a la península. Tan és així, que la caravana catalana ha iniciat el seu recorregut a l'estació del Nord, precisament on els autobusos gestionats per les entitats subcontractades pel Govern per a l'atenció a les persones migrants les enviaven i abandonaven un cop els poliesportius i estructures similars del sud eren plenes.

Caravana Internacional Abriendo Fronteras viatjarà durant 9 dies, fins el  21 de juliol, a la frontera sud d'Europa, passant per Granada, Motril, Tarifa, Ceuta, Algecires, Jerez, Sevilla i Huelva. En cinc autobusos, viatgen persones (70% són dones) de Catalunya, País Valencià, Euskal Herria, Cantabria, Madrid, Aragó, Castella-Lleó, Salamanca, Illes Balears i de la pròpia Andalusia. Aquest any, a més a més, també ens acompanyen persones que desenvolupen la seva tasca a la frontera sud, integrants de l'organització Carovane Migranti. 

La visibilització i la denúncia de la situació de les i els menors, la tracta de persones, les devolucions en calent a Ceuta, la situació de les portadores, de les treballadores de la llar i les treballadores del camp, l'homenatge a les persones mortes i assassinades per la violència institucional i l'abandó humanitari a la Frontera Sud estaran presents durant la Caravana.

El CARAVANA 2019 - FRONTERA SUD
S'AMPLIA EL 

TERMINI D'INSCRIPCIONS! 

FINS EL DIJOUS 4 DE JULIOL

ENCARA HI ETS A TEMPS!!


Formulari d'inscripció:  https://forms.gle/vui9MJWrX3VqsfQk8


Queda desconvocada l'assemblea oberta de Caravana 2019 - Frontera Sud.           Properament s'informarà de la nova data.

2a PRESENTACIÓ
CARAVANA OBRIM FRONTERES 2019 - FRONTERA SUD

CARAVANA OBRIM FRONTERES 

SE'N VA A LA FRONTERA SUD!

Desprès de les experiències a Grècia, Melilla, el Tarajal i Itàlia, la Caravana es posa en marxa per sortir des de diferents llocs de l'estat espanyol i posar el focus a la FRONTERA SUD

DEL 12 AL 21 DE JULIOL

ACOMPANYA'NS! ET NECESSITEM!!


La Caravana Obrim Fronteres és una xarxa d'activistes i col·lectius diversos que treballa a nivell estatal des d'una perspectiva feminista i antiracista per sensibilitzar i mobilitzar a la societat en la defensa dels drets de les persones migrades i en recerca de refugi, així com visibilitzar les violacions a drets humans que generen les polítiques de tancament de fronteres actualment.

La seva activitat central és la organització d'una caravana itinerant des de diferents punts de l'Estat cap a una destinació estratègica amb l'objectiu de denunciar els impactes de les polítiques migratòries en aquell territori i teixir aliances i xarxes de solidaritat i suport entre els diversos col·lectius a nivell estatal i europeu. 

PER QUÈ UNA CARAVANA OBRIM FRONTERES?

      PER QUÈ A FRONTERA SUD?

Després de les caravanes anteriors a Grècia (2016), Melilla (2017), Tarajal i Itàlia (2018), aquest any la Caravana posa el focus a la Frontera Sud (Andalusia i Ceuta) per les següents raons: es tracta de la principal via d'entrada a Europa (amb 58.000 arribades durant el 2018), on han augmentat considerablement les morts de persones migrades a les seves costes, on existeix una situació generalitzada d'explotació laboral gravíssima al camp de milers de persones (especialment dones) i on, des de les últimes eleccions autonòmiques al desembre del 2019, governa una coalició de partits de dreta i extrema dreta. La violència institucional i l'abandonament humanitari que es produeix en aquest territori és alarmant i d'una gravetat enorme.

Davant d'aquesta situació, els objectius de la Caravana per aquest any son els d'incrementar els continguts de sensibilització respecte a caravanes anteriors per poder-los articular amb accions de denúncia en la zona de la Frontera Sud i augmentar l'impacte d'aquestes accions sobre la societat civil. Concretament, de la mà de les entitats locals es pretén conèixer i visibilitzar les condicions en les que es troben el CATE (Centre de Atención Temporal a Extranjeros) de Motril i el CIE (Centro de Internamiento para Extranjeros) de Tarifa, la situació de les dones marroquines temporeres a la zona de Huelva, la violència institucional que succeeix a la tanca de Ceuta i com s'estan realitzant els rescats a la zona de l'Estret, entre altres qüestions.  

SI VOLS VENIR A LA CARAVANA I/O PARTICIPAR D'ALGUNA MANERA, OMPLE EL FORMULARI

5M 2019 

CRIDA A LA PARTICIPACIÓ!

5M 

PER L'EUROPA DELS DRETS HUMANS

PER UNA EUROPA ANTIRRACISTA

ADHERIR-SE

Llegir el manifest sencer en català i castellà aquí


NO VOTIS RACISME

A LES PRÒXIMES ELECCIONS REFLEXIONA, DESCOLONITZA'T, INFORMA'T... NO VOTIS RACISME, NO VOTIS CLASSISME, NO VOTIS FEIXISME, NO VOTIS MASCLISME!

Notícies antigues

La Caravana Obrim Fronteres en suport a Riace i per les ciutats d'acollida



El dia 5 de Setembre totes al carrer!

Contra les devolucions exprés de les persones migrants!

Contra la vulneració dels Drets Humans!

Contra el racisme institucional!

El dia 22 d'agost es va produir a Ceuta una altra vulneració dels Drets Humans amb el retorn il.legal per part de les forces de seguretat de l'Estat Espanyol de 116 persones migrants a territori marroquí. Amb aquest fet confirmem i denunciem una vegada més la situació d'excepcionalitat jurídica que es dóna de forma sistemàtica a la frontera sud.

Les persones que han estat retornades van aconseguir entrar a Ceuta el mateix dia 22 i van estat retornades al Marroc en menys de 24 hores, aquestes persones han estat retornades malgrat que ja es trobaven en territori espanyol, concretament al CETI de Ceuta. El Ministeri de l'Interior confirma que aquestes persones haurien estat retornades al Marroc mitjançant l'aplicació l'Acord entre el Regne d'Espanya i el Regne del Marroc relatiu a la circulació de persones, el trànsit i la readmissió d'Estrangers entrats il·legalment, signada el 13 de febrer de 1992 (Madrid). Aquest Acord, Fins al moment, no havia Estat Aplicació sinó de forma molt incidental i marginal per a la devolució de persones interceptades en Alguns dels illots de sobirania espanyola propers a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Entre d'altres denunciem vulneració dels drets fonamentals de les persones, ja que l'instrument jurídic emprat sols vol possibilitar l'execució de retorn de facto al Marroc de les persones en trànsit. Per poder dur a terme aquest procediment amb totes les garanties previstes legalment, aquestes persones tenen dret d'assistència lletrada, d'intèrpret i a sotmetre la decisió a revisió judicial. En el marc d'aquest procediment, a més, han hagut de poder identificar-se situacions d'especial vulnerabilitat susceptibles de tutela i impeditives de l'execució de la decisió de retorn com són la minoria d'edat, potencials sol·licitants de protecció internacional o víctimes de tràfic d'éssers humans. La inusitada celeritat amb què s'han desenvolupat aquests procediments (menys de 24 hores) posa en dubte que aquestes garanties s'hagin satisfet materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment.

El Marroc tampoc no és un país que ofereixi garanties per a aquestes persones, en aquest sentit la vulneració dels drets, malauradament, es veu augmentada. Específicament, el Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura en el seu Informe al Govern espanyol sobre la visita que va fer aquest Comitè a Espanya el 2014 [CPT / inf (2015) 19] va afirmar en el seu apartat 54 que "tot tenint en compte el risc de maltractaments infligits pels membres de les forces auxiliars marroquines als migrants irregulars, retornats al Marroc, la CPT recomana que les autoritats espanyoles assegurin que cap persona sigui lliurada a ells". Per tant, sent constatable aquesta circumstància per un òrgan del Consell d'Europa, també cal afirmar que el lliurament d'aquestes persones suposa una vulneració del principi de no devolució reconegut en el dret internacional, europeu i nacional. Recordem que l'Acord de Readmissió estableix, un detallat procediment per a l'execució de la decisió de lliurament que implica obligacions recíproques per a les autoritats d'Espanya i el Marroc. Com obligacions formals s'estableixen la necessitat d'una sol•licitud formal en què es facin constar totes les dades disponibles relatives a la identitat, a la documentació personal eventualment posseïda per l'estranger i a les condicions de la seva entrada il•legal al territori de l'Estat requeridor, així com qualsevol altra informació de què es disposi sobre el mateix; l'acceptació ha de quedar documentada mitjançant l'expedició per les autoritats del Marroc d'un certificat o de qualsevol altre document en el qual es fa constar la identitat i, si escau, la documentació posseïda per l'estranger en qüestió. Novament, la celeritat amb què s'han desenvolupat aquests procediments i l'experiència de la general absència de documentació personal d'aquestes persones permet també qüestionar que aquestes obligacions s'hagin emplenat materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment. No obstant instem a les autoritats competents a refutar aquest qüestionament tot aportant la documentació requerida. Els governs i autoritats competents tenen una responsabilitat directa sobre aquests inacceptables fets, lamentables per a un estat de dret. La responsabilitat sobre la vida i la dignitat de les persones haurien de ser cabdals per a l'exercici democràtic. Tot i que el nou govern socialista ha intentat maldestrament netejar la seva imatge pel que fa a l'impuls de polítiques migratòries vergonyoses ha trigat molt poc a tornar a posar en pràctica mesures repressives i irresponsables com les que denunciem en aquest document. El 2015, el Govern del Partit Popular va incloure una disposició addicional a la Llei de Seguretat Ciutadana que pretenia emparar les anomenades "devolucions en calent" a Ceuta i Melilla, unes pràctiques contràries a la normativa europea d'asil, ja que expulsen sense identificació prèvia als migrants que han aconseguit saltar les tanques frontereres o arribar a territori espanyol, el que impedeix el seu accés a l'asil. Aleshores (el 2015) van ser molts els retrets que el PSOE va fer a aquestes polítiques, ara no sols calla sinó que les seves pràctiques no disten gens d'allò que abans titllaven d'inacceptable, les concertines, les devolucions en calent i els CETI i CIES segueixen sent la punta d'iceberg d'unes pràctiques menyspreables que assenyalen a les persones migrants com a culpables. Ens preocupa molt que aquestes mesures inadmissibles que avui exposem es tornin a produir i malauradament, sota el seu signe tampoc no en tenim cap garantia que això no torni a succeir. La feina d'un govern, repetim, és garantir la vida protegir els drets de les persones i complir amb la legislació internacional.

L'externalització de fronteres, els centres d'internament de persones estrangeres, els tractes amb països tercers (Marroc, Líbia i Turquia) i els acords de retorn també beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència. En el moment en què no es garanteixen vies legals i segures i no es fan polítiques honestes que entomen les causes i les conseqüències dels processos migratoris s'esdevé inevitablement còmplice del patiment de milions de persones desplaçades de forma forçosa.

Les persones i entitats sotasignats apel·lem als nostres representants polítics (a tots) perquè aquests fets no es tornin a produir, exigim que s'assumeixin les responsabilitats escaients sobre els fets succeïts.

CONCENTRACIÓ: Dimecres 5 de setembre 19.30h

Passeig de Gràcia.90. Davant la seu de la Unió Europea.

NECESSITEM 116 PERSONES VOLUNTÀRIES PER REALITZAR UNA ACCIÓ COL.LECTIVA, SI ESTEU INTERESSADES I VOLEU PARTICIPAR FEU-NOS ARRIBAR UN CORREU ELECTRÒNIC.

ADHESIONS: caravanaobrimfronterescat@gmail.com



Carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en motiu de la seva visita a Riace


Per una Barcelona exemple de ciutat oberta i promotora d'una xarxa antiracista

Benvolguda Alcaldessa de Barcelona, Sra. Ada Colau,
Després de la visita de la Caravana Obrim Fronteres per diversos punts d'Itàlia i davant la seva trobada a Riace en el marc del Festival de les migracions i de la cultura local el 4 d'agost, volem transmetre les nostres inquietuds i oferir la nostra col·laboració per treballar conjuntament per garantir els drets de totes les persones a gaudir d'una vida digna, allà on siguin; defensar el dret a migrar i a una acollida real i efectiva.

Celebrem la implicació de l'alcaldessa en les polítiques migratòries europees i la situació de les persones migrants i en cerca de refugi i esperem que la trobada amb l'alcalde de Riace, Domenico Lucano; l'alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris, i altres representants de la zona serveixi per establir ponts de treball i col·laboració per fer polítiques més justes per les persones.

Des de la Caravana vam poder detectar la bona voluntat i l'esforç de l'alcalde de Riace, així com les traves i reptes que troba per poder garantir una acollida digna a les persones migrants i en cerca de refugi. Així, esperem que pugui aprofundir en les condicions de vida d'aquestes persones, quant a les seves oportunitats d'ocupació, participació social i de realització personal, per cercar el seu empoderament i no generar dependència o assistencialisme.

Animem a l'alcaldessa i als representants italians a treballar per teixir una xarxa europea de ciutats refugi, no només sobre el paper sinó a la pràctica, tot garantint els drets de totes les persones i tenint en compte les especificitats de dones, menors acompanyats i no acompanyats i LGTBI. Instem a aprofitar la posició d'altaveu i d'exemple de Barcelona per trencar amb el discurs i les pràctiques feixistes i racistes de l'Europa fortalesa. Cal posar en marxa iniciatives polítiques i ciutadanes per trobar solucions en l'àmbit europeu però també de cooperació entre ciutats per fomentar l'autoocupació i l'economia local, depenent el menys possible del sistema financer i promovent l'economia social i solidària. Empoderar les persones migrants i no només assistir-les.

Proposem crear una xarxa de solidaritat, tot aprofitant els espais existents, on els col·lectius i persones migrants i col·lectius i persones solidàries puguin participar en la presa de decisions per assolir els reptes descrits. Volem que totes les persones siguin tingudes en compte com a subjectes polítics de ple dret, amb l'accés universal al padró, programes per fomentar l'ocupació i el cooperativisme, sensibilització i foment de la interculturalitat en igualtat de condicions i la lluita contra la islamofòbia, el racisme, la xenofòbia i altres formes de discriminació i d'explotació laboral i social.

Aplaudim la iniciativa de Riace d'oferir un habitatge digne a les persones que arriben al poble i la seva política d'ocupar habitatges buits, contraposant-se a un model d'especulació immobiliària amb fins turístics o econòmics. Considerem que es tracta d'un exemple interessant que es pot replicar en altres municipis. Calen però mesures perquè les persones que habitin aquestes ciutats puguin ser autònomes i autosuficients, fomentant la cooperació entre totes.

Entenem la dependència de finançament d'altres institucions catalanes, espanyoles i europees però ens emplacem a treballar per cercar fórmules alternatives per generar una economia sostenible a llarg termini, basada en el benestar de les persones i no en els beneficis monetaris. En aquest sentit, instem a l'Ajuntament, igual com a la resta d'administracions, a desvincular la contractació de serveis públics i financers de la indústria armamentística. És provat que el negoci de la guerra és una de les principals causes de migracions i desplaçaments forçats, cosa que ens fa responsables de les vides de les persones que es veuen abocades de casa seva. Recordem que entre el 2011 i el 2016, l'Ajuntament de Barcelona estaria treballant amb bancs que han invertit més de 20.000 milions d'euros en empreses d'armament, segons dades del Centre Delàs. Desmilitaritzem les finances.

En la nostra ruta vam poder conèixer prop la realitat de les persones empresonades al Centre d'Acollida de Sol·licitants d'Asil (CARA) de Mineo i de les retingudes al hotspot de Pozzallo i anteriorment al CIE de Tarifa i al CETI de Melilla (sobre els quals el Govern espanyol té una responsabilitat directa). Constatem que les polítiques de tancament de fronteres no aturen ni aturaran les migracions sinó que únicament sotmeten a les persones en trànsit a situacions de violència i tortures més greus i a una major vulneració dels seus drets. És per això que instem a tancar d'una vegada el CIE de Barcelona i fer de la ciutat un referent de defensa de la llibertat de moviment. Igualment, proposem que l'Ajuntament s'adhereixi a la campanya per un permís de residència europeu, que vam defensar a Ventimiglia, i faci pressió davant les institucions europees per abolir el Conveni de Dublín, i a Espanya per eliminar la Llei d'Estrangeria.

Recollim les demandes de la Tancada Migrant i d'altres col·lectius de la ciutat i oferim la nostra col·laboració per fer de Barcelona una ciutat lliure de racisme, explotació i de qualsevol tipus de discriminacions.

Creiem que Barcelona pot esdevenir un exemple al món de ciutat oberta i promotora dels drets humans i ens oferim per treballar conjuntament amb tots els actors de la ciutat per fer-ho possible.

Desitgem que la trobada a Riace sigui enriquidora per ambdues bandes i esperem trobar-nos a la tornada per intercanviar impressions i cercar vies de cooperació. És per això que sol·licitem una reunió amb vostè després de la visita a la ciutat calabresa.

Cordialment,
Caravana Obrim Fronteres 

Manifest Barcelona 22 de juliol

Després de 9 dies compartint experiències i vivències amb diferents col.lectius i persones a Itàlia, coneixent millor les situacions de vulneració de drets humans a Ventimiglia, Palerm i Catania i l'exemple d'acollida de Riace tornem als nostres territoris amb força, energia i propostes per a seguir defensant i garantint els drets humans de totes les persones. Cap persona és il.legal.

Fotos ©Juan Alonso / ©Maria Creixell - Caravana Obrim Fronteres

Veiem les lluites compartides entre les persones que treballen en els camps de Huelva, Lleida o Campo Bello; les reclamacions de les persones migrants i en recerca de refugi del CARA de Mineo, els CETI de la frontera sud i els CIEs del territori espanyol; la lluita de les persones que arriben a les ciutats europees buscant una segona oportunitat i que opten per formes de supervivència al carrer per falta d'opcions d'ocupació i de vida, i sent elles i les persones solidàries que els donen suport criminalitzades i perseguides. Observem també com es permet que el territori europeu s'utilitzi com a base militar de planificació i distribució de recursos per a la guerra. La base de l'OTAN a Niscemi, el port de Bilbao o la base de Rota o Bardenas són un exemple.

  1. A partir d'aquests coneixements reclamem una xarxa de ciutats refugi europea no només amb el simbolisme sinó amb accions efectives i reals. Seguint l'exemple que va començar Riace, volem que més ciutats obrin les seves portes a les persones migrants i en cerca de refugi però també que es promoguin polítiques d'ocupació i foment de l'economia local, perquè aquestes persones puguin viure de forma digna i autònoma. Apel·lem a l'Ajuntament de Barcelona a utilitzar la propera trobada que tindrà a Riace el 4 d'agost per aprendre de la seva experiència i cooperar establint polítiques d'acollida reals, efectives i de forma urgent.
  2. Reclamem que les persones que arriben al territori europeu tinguin una situació administrativa regular que els permeti treballar, tenir accés als recursos bàsics de l'Estat del Benestar i tenir llibertat de moviment com qualsevol altre ciutadà europeu. Exigim la derogació de la Llei d'Estrangeria i del Conveni de Dublín.
  3. Volem que les polítiques migratòries i d'acollida tinguin en compte les especificitats de dones, homes i persones LGTBI, i dels menors acompanyats i no acompanyats amb espais segurs, atenció psicosocial i sanitària adaptada a les necessitats de cada persona i que s'inclogui la perspectiva de gènere en l'atenció legal i el procés de regularització. Aquesta perspectiva s'ha d'aplicar en els països d'origen i sobretot en trànsit i en destí. Ho vam veure a Ventimiglia, al Centre d'Atenció a Sol·licitants d'Asil (CARA) de Mineo i passa cada dia a Melilla oa les ciutats espanyoles.
  4. Denunciem l'ús dels pressupostos públics per a la militarització de les fronteres, del control migratori i per a la compra-venda d'armes i material de guerra. Demanem el tancament de les bases militars com la de Niscemi, Sigonella, Rota o Bardenas i el cessament de les activitats militars en els ports de l'Estat espanyol. No volem una política basada en el control i el tancament de fronteres, sinó l'obertura dels ports i l'establiment, l'ús i la promoció de vies legals i segures. Apel·lem a la nostra responsabilitat com a societat civil i a la dels nostres governs per deixar de col·laborar amb el negoci de la guerra i d'explotació de persones i de recursos de països tercers.

Volem acollir, Open the borders, nessuna persona i illegale, Ongi etorri errufuxiatuak.

INSCRIPCIÓ

CARAVANA A ITÀLIA 2018

Si vols inscriure't a la Caravana  o rebre més informació omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.


MANIFEST

Després de viatjar a Grècia el 2016 i a Melilla el 2017, aquest any centenars d'activistes ens dirigim des de Salt (Girona) a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i Calàbria.

Una vegada més, la Caravana Obrim Fronteres, formada per més de 100 col·lectius de la península, s'organitza per denunciar les polítiques migratòries, econòmiques i mediambientals de la UE.

Polítiques que sotmeten a un constant i sistemàtic espoli de recursos i a l'explotació econòmica, laboral i mediambiental a milions de persones als països del Sud Global. Polítiques que provoquen l'empobriment i el desplaçament de milions de persones. Polítiques que contribueixen a generar inestabilitat política, governs fallits, conflictes bèl·lics i fam a més de sequera i altres catàstrofes climàtiques. Polítiques que deshumanitzen les persones migrades, que les desposseeixen dels seus drets i que les exploten com a mà d'obra barata. Un exemple recent d'això són les denúncies d'abusos laborals i sexuals de les temporeres marroquines als camps agrícoles d'Andalusia o de Vittoria, a Sicília.

La vulneració de drets humans a la Unió Europea i als seus 28 Estats membre és cada vegada més greu.

Només cal recordar, per exemple, la mort per inanició de Segen, un jove eritreu de 24 anys que va arribar deshidratat i desnodrit a Sicília després de passar-se 19 mesos en un centre de detenció libi. O la mort a trets a Calàbria de Soumayla Sacko, un sindicalista de 29 anys d'origen malí. O la mort per infart -després d'una persecució policial pels carrers de Madrid- de Mama Mbaye, manter i activista e 35 anys, nascut a Senegal i que portava a Espanya 12 anys sense papers. O la mort després de ser disparada per un policia de Mawda Shawri, una petita kurda de tan sols dos anys d'edat, a Bèlgica. Va morir sola a l'hospital mentre la seva família era tancada en un centre de detenció de migrants. O la mort d'almenys 12 persones entre agost de 2017 i abril de 2018 quan intentaven creuar la frontera franco-italiana en tren o a través d'un perillós camí de muntanya, l'anomenat «passatge de la mort».

Una vegada més, la Caravana Obrim Fronteres, formada per més de 100 col·lectius de la península, s'organitza per denunciar les polítiques migratòries, econòmiques i mediambientals de la UE.

Polítiques que sotmeten a un constant i sistemàtic espoli de recursos i a l'explotació econòmica, laboral i mediambiental a milions de persones als països del Sud Global. Polítiques que provoquen l'empobriment i el desplaçament de milions de persones. Polítiques que contribueixen a generar inestabilitat política, governs fallits, conflictes bèl·lics i fam a més de sequera i altres catàstrofes climàtiques. Polítiques que deshumanitzen les persones migrades, que les desposseeixen dels seus drets i que les exploten com a mà d'obra barata. Un exemple recent d'això són les denúncies d'abusos laborals i sexuals de les temporeres marroquines als camps agrícoles d'Andalusia o de Vittoria, a Sicília.

La vulneració de drets humans a la Unió Europea i als seus 28 Estats membre és cada vegada més greu.

Aquest any la Caravana Obrim fronteres posa en focus a Itàlia, una important i perillosa via d'entrada per a persones que es desplacen.

Aquest país està jugant, a més, un paper clau en el disseny d'acords d'externalització de fronteres amb Líbia i d'altres països on els drets humans son violats de forma sistemàtica. Així mateix, el nou govern italià s'ha convertit en referent de les polítiques antiimigració que augmenten el racisme i la xenofòbia a les societats europees i que suposen un perillós ascens de moviments i forces polítiques d'extrema dreta.

Volem denunciar els acords de retorn i readmissió amb tercers països que no respecten els drets humans. Cap persona no pot ser enviada a un país on corri el risc de patir tortura, persecució o veure la seva vida amenaçada.

L'externalització de fronteres i els acords de retorn i readmissió no només beneficien a governs corruptes que no són garants dels drets fonamentals, sinó que també beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha manifestat la seva preocupació vers la pràctica comunitària d'externalització de les polítiques migratòries.

Volem denunciar també l'assetjament i criminalització de les persones i organitzacions de persones migrades i solidàries amb les persones migrants. Un dels últims exemples es la llei aprovada per Hongria; una llei que criminalitza i castiga amb penes de fins a un any de presó als individus o grups que ajudin a persones immigrants en situació irregular, fins i tot si aquest suport és per a assessorar i informar sobre com sol·licitar la protecció internacional.

Volem manifestar que les polítiques exteriors europees estan generant un estat d'excepció en relació a l'exercici efectiu dels drets humans, consagrats pel dret internacional. Aquest gravíssim i inhumà declivi dels estàndards de protecció dels drets humans instaura una situació de vulneració sistemàtica de la normativa internacional en matèria de drets fonamentals de les persones migrades. El Mediterrani convertit en una gran fossa comuna i la compravenda de persones a Líbia son algunes de les mostres d'aquesta crua realitat.

A aquest context s'hi afegeix un ingent i constant creixement de la despesa en matèria de securitització i de control fronterer, la qual cosa genera el «negoci de les fronteres», del qual es beneficien un grup reduït d'empreses que acapara la majoria de les licitacions.

Europa està molt lluny de ser el principal context d'acollida per a persones refugiades i migrades. La immensa majoria busca refugi i oportunitats a la seva mateixa regió i a països del Sud Global. Segons dades de l'Acnur, cap dels principals països de recepció de persones en cerca de refugi està a Europa. A més, els Estats membre de la UE no han complert, ni de lluny, els seus propis compromisos de reubicació i reassentament.

Aquesta és una caravana feminista. Volem fer visible la presència de les dones i les nenes en els processos migratoris. Volem insistir en el fet que les dones son protagonistes i son subjectes polítics. Moltes inicien el seu projecte migratori com a estratègia de resistència davant de situacions de pobresa, discriminació i violències als seus països d'origen. Pobresa, discriminació i violències a les que també hauran de front durant el trajecte així com als contextos d'arribada.

Europa no pateix una crisis migratòria, sinó una crisis de valors.

Per tota això:

  • Volem visibilitzar el protagonisme de les persones migrades, trencar la frontera de la indiferència i reforçar les xarxes de solidaritat entre persones, comunitats, pobles, nacions i organitzacions.

  • Exigim als governs europeus que aprovin unes polítiques que anteposin la vida de totes les persones i la sostenibilitat de la vida i el planeta als interessos del capital i de la minoria.

  • Reclamem vies segures i legals per les persones en trànsit i exigim que es garanteixin els seus drets als països receptors, evitant l'explotació, els abusos, la violència, el tràfic de persones en qualsevol de les seves formes.

  • Exigim que es respectin les disposicions del dret internacional, en particular de la Convenció de Ginebra relativa a les persones refugiades, de la qual França, Itàlia i Espanya son signants, així com les normes que protegeixen les persones migrades. Els drets humans han de ser la base de la piràmide de totes les polítiques, també les migratòries.

  • Demanem la suspensió de la firma i aplicació dels acords de retorn i readmissió amb països que no respecten els drets humans.

  • Denunciem l'externalització de fronteres amb Líbia, Níger o el Marroc i les devolucions en calent que vulneren el dret internacional.

  • Reclamem la dissolució de Frontex i l'establiment d'un operatiu de salvament marítim al Mediterrani.

  • Rebutgem la manipulació del discurs que utilitza el tràfic d'éssers humans com a instrument repressiu contra qui migra i com a estratègia de criminalització de qui ofereix socors. Son les polítiques de tancament de fronteres les que aboquen les persones a recórrer a vies insegures i és la indiferència dels governs europeus la que fa que les ONGs hagin de prendre la iniciativa per protegir els drets humans i complir amb la legislació internacional.

  • Reclamem que s'estableixin polítiques d'acollida dignes i efectives així com la derogació del Reglament de Dublín, que estableix que les persones hagin de sol·licitar protecció internacional només en el país per al qual accedeixen a Europa i en el qual s'han pres les seves petjades dactilars. Volem reivindicar exemples d'acollida positius com el del municipi italià de Riace, a Calàbria.

  • Denunciem les múltiples violències i discriminacions que afronten les dones i nenes tant als països d'origen com als països de trànsit i acollida. Exigim que:

    • Es garanteixin els seus drets en els països receptors, evitant l'explotació, els abusos, la violència i el tràfic amb fins d'explotació sexual o altres.

    • S'asseguri el seu dret a formular una sol·licitud de protecció internacional independent a la de les seves parelles i a disposar d'un estat jurídic independent del dels seus cònjuges.

    • S'atenguin de forma adequada les seves necessitats específiques de salut i els seus drets sexuals i reproductius, inclòs el seu dret a un avortament legal, segur i gratuït.

    • Es garanteixi l'atenció a dones i nenes que han patit o corren el risc de patir abusos, mutilació genital femenina, matrimonis forçats o qualsevol altra forma de violència i discriminació.

  • Denunciem la violència i vulnerabilització específica a la qual han de fer front les persones LGTBIQ+ tant als països d'origen com als països de trànsit i acollida. Exigim que:

    • S'acabi amb la pràctica de la denegació de sol·licituds de protecció internacional al·legant que aquestes persones podrien evitar la persecució si visquessin la seva orientació sexual i identitat de gènere «amb discreció».

    • S'atenguin les seves necessitats específiques i els seus drets sexuals i reproductius.

    • Es reconegui el dret d'aquestes persones a utilitzar el nom amb el que s'identifiquen en tots els documents administratius als països de recepció.

  • Instem que s'atengui als i les menors no acompanyats. Exigim que es disposi de mesures per acabar amb les desaparicions d'aquestes nenes, nenes i adolescents una vegada arriben a la UE. A més, demandem que es garanteixin els seus drets, evitant la violència, l'abandonament i les devolucions il·legals fora de les fronteres comunitàries o entre els estats membres.

  • Sol·licitem que es respectin les garanties específiques de les persones en situació d'especial vulnerabilitat que estableix la Directiva Europea de procediments comuns per a la concessió o la denegació de la protecció internacional. Aquesta directiva contempla que les persones amb necessitats específiques (supervivents de tortura o situacions traumàtiques, dones i nenes que han patit violència sexual, víctimes de tràfic d'éssers humans, menors, persones LGTBIQ+ o altres) rebran el suport adequat, incloent el temps necessari per a procedir al procés de sol·licitud. De la mateixa manera, aquesta norma obliga els Estats a no estudiar aquests casos en procediments accelerats com els que es realitzen als aeroports.

  • Exigim el tancament dels CIEs i el desenvolupament de les alternatives a l'expulsió coercitiva, sempre amb una especial atenció a la situació d'arrelament de les persones migrades a casa nostra.

  • Reclamem la derogació de la Directiva Europea de Retorn, coneguda com «la Directiva de la vergonya».

  • Demanem processos d regularització per totes aquelles persones que es troben en situació administrativa irregular als països membres de la UE. També exigim que es garanteixi el reagrupament familiar.

  • Reclamem que s'acabi la repressió i violència institucional i policial i que s'investigui amb la deguda diligència a grups d'extrema dreta que persegueixen, assetgen i assassinen a persones en cerca de refugi o racialitzades.

  • Sol·licitem que es prenguin mesures per garantir els drets i la dignitat de les persones treballadores i treballadores migrants a la UE com ara els jornalers i jornaleres i les treballadores de la llar i de les cures.

  • Reclamem que els mitjans de comunicació compleixin amb la seva responsabilitat d'oferir informació veraç sobre la qüestió migratòria, reconeixent les persones migrants i racialitzades no com una amenaça sinó com a titulars de drets i ciutadanes.

  • Demanem que se segueixin les recomanacions del Tribunal Permanent dels Pobles especialment en les sessions sobre la situació de violació dels drets de les persones migrants i refugiades a Palermo (celebrada a desembre de 2017) i París (gener de 2018). De la mateixa manera, instem que es respectin les propostes de la relatora de l'ONU en el ser darrer informe sobre desaparicions forçoses durant la ruta migratòria (2017). I les de diverses organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional (informe de desembre 2017) sobre la violació estructural de violació de drets a Líbia.

  • Proposem l'aprovació del Tractat vinculant sobre control d'empreses transnacionals i altres empreses en matèria de respecte i garantia dels drets humans a través de la negociació en el marc del Consell de les Nacions Unides a Ginebra.

Convoquem al conjunt de la ciutadania a sumar-se a les mobilitzacions als pas de la ruta de la Caravana Obrim Fronteres des de Catalunya fins a Ventimiglia, Sicília i Riace.

Obrim Fronteres

Abriendo fronteras

Aprendo frontiere

Mugak Zabalduz

افتحوا الحدود

Ouvrez les frontières

Open the borders

Obrim Fronteres





La Caravana Obrim Fronteres dóna la benvinguda a l'Open Arms però reclama polítiques d'acollida reals i vies legals i segures

Davant la imminent arribada del vaixell de Proactiva Open Arms al port de Barcelona amb una seixantena de persones migrades i refugiades, des de la Caravana Obrim Fronteres els volem donar la benvinguda alhora que exigim el respecte dels seus drets, de tots els seus drets.


D'una banda, davant del tancament de les fronteres i les polítiques racistes i xenòfobes de l'Europa fortalesa, celebrem que s'aposti per l'obertura i l'acollida. Volem acollir, defensem el dret d'asil i el dret a migrar de les persones i recordem que és la nostra responsabilitat davant d'unes polítiques colonialistes d'explotació de recursos i de militarització de les fronteres amb les quals els nostres països s'enriqueixen.


De l'altra, considerem que l'acollida és el primer pas i el mínim però hem de garantir que els drets de les persones en trànsit siguin respectats i que tinguin accés a una vida digna com qualsevol persona. No poden ser tancades en un CIE ni retornats als països d'origen, ni ara ni passats els 45 dies de permís humanitari que se'ls preveu concedir. O que es vegin abocades a viure al carrer perquè la seva situació legal no es resol de forma efectiva. Especialment preocupant és la situació de les dones que sovint acaben incorporades en l'economia submergida o en xarxes d'explotació de tota mena.


A més, creiem que és una situació hipòcrita. Mentre som protagonistes d'accions mediàtiques d'acollida, més de 500 migrants provinents de les costes andaluses també han arribat a Catalunya en els darrers 15 dies, per als qui no hi ha hagut 45 dies de gràcia i han estat acollits en allotjaments temporals o alguns ja compten amb ordres d'expulsió.


Cal seguir acollint però també afrontar un canvi en les polítiques migratòries i d'acollida. Com pensen l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya garantir l'acollida real i efectiva de les persones que arriben i seguiran arribant amb el tancament de fronteres i ports europeus i el flux migratori de la frontera sud? Quins serveis i mecanismes d'atenció i d'inclusió tenen previst posar en marxa? Com garantiran l'accés a oportunitats socials, laborals, educatives i, en definitiva, a un futur digne per aquestes persones? I quines accions preveuen per sensibilitzar i conscienciar a la societat civil perquè entenguin les migracions com una riquesa i no com una amenaça, perquè totes plegades apreciem i aprenguem de la diversitat, incorporant els coneixements i sabers que les persones migrades ens aporten?


Volem ser una societat d'acollida però real i efectiva. Reclamem Vies legals i segures, el tancament dels CIES i polítiques d'acollida que acabin amb el racisme social i institucional.


Benvingudes totes a casa vostra!

imatges