La Caravana Obrim Fronteres en suport a Riace i per les ciutats d'acollida



El dia 5 de Setembre totes al carrer!

Contra les devolucions exprés de les persones migrants!

Contra la vulneració dels Drets Humans!

Contra el racisme institucional!

El dia 22 d'agost es va produir a Ceuta una altra vulneració dels Drets Humans amb el retorn il.legal per part de les forces de seguretat de l'Estat Espanyol de 116 persones migrants a territori marroquí. Amb aquest fet confirmem i denunciem una vegada més la situació d'excepcionalitat jurídica que es dóna de forma sistemàtica a la frontera sud.

Les persones que han estat retornades van aconseguir entrar a Ceuta el mateix dia 22 i van estat retornades al Marroc en menys de 24 hores, aquestes persones han estat retornades malgrat que ja es trobaven en territori espanyol, concretament al CETI de Ceuta. El Ministeri de l'Interior confirma que aquestes persones haurien estat retornades al Marroc mitjançant l'aplicació l'Acord entre el Regne d'Espanya i el Regne del Marroc relatiu a la circulació de persones, el trànsit i la readmissió d'Estrangers entrats il·legalment, signada el 13 de febrer de 1992 (Madrid). Aquest Acord, Fins al moment, no havia Estat Aplicació sinó de forma molt incidental i marginal per a la devolució de persones interceptades en Alguns dels illots de sobirania espanyola propers a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Entre d'altres denunciem vulneració dels drets fonamentals de les persones, ja que l'instrument jurídic emprat sols vol possibilitar l'execució de retorn de facto al Marroc de les persones en trànsit. Per poder dur a terme aquest procediment amb totes les garanties previstes legalment, aquestes persones tenen dret d'assistència lletrada, d'intèrpret i a sotmetre la decisió a revisió judicial. En el marc d'aquest procediment, a més, han hagut de poder identificar-se situacions d'especial vulnerabilitat susceptibles de tutela i impeditives de l'execució de la decisió de retorn com són la minoria d'edat, potencials sol·licitants de protecció internacional o víctimes de tràfic d'éssers humans. La inusitada celeritat amb què s'han desenvolupat aquests procediments (menys de 24 hores) posa en dubte que aquestes garanties s'hagin satisfet materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment.

El Marroc tampoc no és un país que ofereixi garanties per a aquestes persones, en aquest sentit la vulneració dels drets, malauradament, es veu augmentada. Específicament, el Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura en el seu Informe al Govern espanyol sobre la visita que va fer aquest Comitè a Espanya el 2014 [CPT / inf (2015) 19] va afirmar en el seu apartat 54 que "tot tenint en compte el risc de maltractaments infligits pels membres de les forces auxiliars marroquines als migrants irregulars, retornats al Marroc, la CPT recomana que les autoritats espanyoles assegurin que cap persona sigui lliurada a ells". Per tant, sent constatable aquesta circumstància per un òrgan del Consell d'Europa, també cal afirmar que el lliurament d'aquestes persones suposa una vulneració del principi de no devolució reconegut en el dret internacional, europeu i nacional. Recordem que l'Acord de Readmissió estableix, un detallat procediment per a l'execució de la decisió de lliurament que implica obligacions recíproques per a les autoritats d'Espanya i el Marroc. Com obligacions formals s'estableixen la necessitat d'una sol•licitud formal en què es facin constar totes les dades disponibles relatives a la identitat, a la documentació personal eventualment posseïda per l'estranger i a les condicions de la seva entrada il•legal al territori de l'Estat requeridor, així com qualsevol altra informació de què es disposi sobre el mateix; l'acceptació ha de quedar documentada mitjançant l'expedició per les autoritats del Marroc d'un certificat o de qualsevol altre document en el qual es fa constar la identitat i, si escau, la documentació posseïda per l'estranger en qüestió. Novament, la celeritat amb què s'han desenvolupat aquests procediments i l'experiència de la general absència de documentació personal d'aquestes persones permet també qüestionar que aquestes obligacions s'hagin emplenat materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment. No obstant instem a les autoritats competents a refutar aquest qüestionament tot aportant la documentació requerida. Els governs i autoritats competents tenen una responsabilitat directa sobre aquests inacceptables fets, lamentables per a un estat de dret. La responsabilitat sobre la vida i la dignitat de les persones haurien de ser cabdals per a l'exercici democràtic. Tot i que el nou govern socialista ha intentat maldestrament netejar la seva imatge pel que fa a l'impuls de polítiques migratòries vergonyoses ha trigat molt poc a tornar a posar en pràctica mesures repressives i irresponsables com les que denunciem en aquest document. El 2015, el Govern del Partit Popular va incloure una disposició addicional a la Llei de Seguretat Ciutadana que pretenia emparar les anomenades "devolucions en calent" a Ceuta i Melilla, unes pràctiques contràries a la normativa europea d'asil, ja que expulsen sense identificació prèvia als migrants que han aconseguit saltar les tanques frontereres o arribar a territori espanyol, el que impedeix el seu accés a l'asil. Aleshores (el 2015) van ser molts els retrets que el PSOE va fer a aquestes polítiques, ara no sols calla sinó que les seves pràctiques no disten gens d'allò que abans titllaven d'inacceptable, les concertines, les devolucions en calent i els CETI i CIES segueixen sent la punta d'iceberg d'unes pràctiques menyspreables que assenyalen a les persones migrants com a culpables. Ens preocupa molt que aquestes mesures inadmissibles que avui exposem es tornin a produir i malauradament, sota el seu signe tampoc no en tenim cap garantia que això no torni a succeir. La feina d'un govern, repetim, és garantir la vida protegir els drets de les persones i complir amb la legislació internacional.

L'externalització de fronteres, els centres d'internament de persones estrangeres, els tractes amb països tercers (Marroc, Líbia i Turquia) i els acords de retorn també beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència. En el moment en què no es garanteixen vies legals i segures i no es fan polítiques honestes que entomen les causes i les conseqüències dels processos migratoris s'esdevé inevitablement còmplice del patiment de milions de persones desplaçades de forma forçosa.

Les persones i entitats sotasignats apel·lem als nostres representants polítics (a tots) perquè aquests fets no es tornin a produir, exigim que s'assumeixin les responsabilitats escaients sobre els fets succeïts.

CONCENTRACIÓ: Dimecres 5 de setembre 19.30h

Passeig de Gràcia.90. Davant la seu de la Unió Europea.

NECESSITEM 116 PERSONES VOLUNTÀRIES PER REALITZAR UNA ACCIÓ COL.LECTIVA, SI ESTEU INTERESSADES I VOLEU PARTICIPAR FEU-NOS ARRIBAR UN CORREU ELECTRÒNIC.

ADHESIONS: caravanaobrimfronterescat@gmail.com



Carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en motiu de la seva visita a Riace


Per una Barcelona exemple de ciutat oberta i promotora d'una xarxa antiracista

Benvolguda Alcaldessa de Barcelona, Sra. Ada Colau,
Després de la visita de la Caravana Obrim Fronteres per diversos punts d'Itàlia i davant la seva trobada a Riace en el marc del Festival de les migracions i de la cultura local el 4 d'agost, volem transmetre les nostres inquietuds i oferir la nostra col·laboració per treballar conjuntament per garantir els drets de totes les persones a gaudir d'una vida digna, allà on siguin; defensar el dret a migrar i a una acollida real i efectiva.

Celebrem la implicació de l'alcaldessa en les polítiques migratòries europees i la situació de les persones migrants i en cerca de refugi i esperem que la trobada amb l'alcalde de Riace, Domenico Lucano; l'alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris, i altres representants de la zona serveixi per establir ponts de treball i col·laboració per fer polítiques més justes per les persones.

Des de la Caravana vam poder detectar la bona voluntat i l'esforç de l'alcalde de Riace, així com les traves i reptes que troba per poder garantir una acollida digna a les persones migrants i en cerca de refugi. Així, esperem que pugui aprofundir en les condicions de vida d'aquestes persones, quant a les seves oportunitats d'ocupació, participació social i de realització personal, per cercar el seu empoderament i no generar dependència o assistencialisme.

Animem a l'alcaldessa i als representants italians a treballar per teixir una xarxa europea de ciutats refugi, no només sobre el paper sinó a la pràctica, tot garantint els drets de totes les persones i tenint en compte les especificitats de dones, menors acompanyats i no acompanyats i LGTBI. Instem a aprofitar la posició d'altaveu i d'exemple de Barcelona per trencar amb el discurs i les pràctiques feixistes i racistes de l'Europa fortalesa. Cal posar en marxa iniciatives polítiques i ciutadanes per trobar solucions en l'àmbit europeu però també de cooperació entre ciutats per fomentar l'autoocupació i l'economia local, depenent el menys possible del sistema financer i promovent l'economia social i solidària. Empoderar les persones migrants i no només assistir-les.

Proposem crear una xarxa de solidaritat, tot aprofitant els espais existents, on els col·lectius i persones migrants i col·lectius i persones solidàries puguin participar en la presa de decisions per assolir els reptes descrits. Volem que totes les persones siguin tingudes en compte com a subjectes polítics de ple dret, amb l'accés universal al padró, programes per fomentar l'ocupació i el cooperativisme, sensibilització i foment de la interculturalitat en igualtat de condicions i la lluita contra la islamofòbia, el racisme, la xenofòbia i altres formes de discriminació i d'explotació laboral i social.

Aplaudim la iniciativa de Riace d'oferir un habitatge digne a les persones que arriben al poble i la seva política d'ocupar habitatges buits, contraposant-se a un model d'especulació immobiliària amb fins turístics o econòmics. Considerem que es tracta d'un exemple interessant que es pot replicar en altres municipis. Calen però mesures perquè les persones que habitin aquestes ciutats puguin ser autònomes i autosuficients, fomentant la cooperació entre totes.

Entenem la dependència de finançament d'altres institucions catalanes, espanyoles i europees però ens emplacem a treballar per cercar fórmules alternatives per generar una economia sostenible a llarg termini, basada en el benestar de les persones i no en els beneficis monetaris. En aquest sentit, instem a l'Ajuntament, igual com a la resta d'administracions, a desvincular la contractació de serveis públics i financers de la indústria armamentística. És provat que el negoci de la guerra és una de les principals causes de migracions i desplaçaments forçats, cosa que ens fa responsables de les vides de les persones que es veuen abocades de casa seva. Recordem que entre el 2011 i el 2016, l'Ajuntament de Barcelona estaria treballant amb bancs que han invertit més de 20.000 milions d'euros en empreses d'armament, segons dades del Centre Delàs. Desmilitaritzem les finances.

En la nostra ruta vam poder conèixer prop la realitat de les persones empresonades al Centre d'Acollida de Sol·licitants d'Asil (CARA) de Mineo i de les retingudes al hotspot de Pozzallo i anteriorment al CIE de Tarifa i al CETI de Melilla (sobre els quals el Govern espanyol té una responsabilitat directa). Constatem que les polítiques de tancament de fronteres no aturen ni aturaran les migracions sinó que únicament sotmeten a les persones en trànsit a situacions de violència i tortures més greus i a una major vulneració dels seus drets. És per això que instem a tancar d'una vegada el CIE de Barcelona i fer de la ciutat un referent de defensa de la llibertat de moviment. Igualment, proposem que l'Ajuntament s'adhereixi a la campanya per un permís de residència europeu, que vam defensar a Ventimiglia, i faci pressió davant les institucions europees per abolir el Conveni de Dublín, i a Espanya per eliminar la Llei d'Estrangeria.

Recollim les demandes de la Tancada Migrant i d'altres col·lectius de la ciutat i oferim la nostra col·laboració per fer de Barcelona una ciutat lliure de racisme, explotació i de qualsevol tipus de discriminacions.

Creiem que Barcelona pot esdevenir un exemple al món de ciutat oberta i promotora dels drets humans i ens oferim per treballar conjuntament amb tots els actors de la ciutat per fer-ho possible.

Desitgem que la trobada a Riace sigui enriquidora per ambdues bandes i esperem trobar-nos a la tornada per intercanviar impressions i cercar vies de cooperació. És per això que sol·licitem una reunió amb vostè després de la visita a la ciutat calabresa.

Cordialment,
Caravana Obrim Fronteres 

Manifest Barcelona 22 de juliol

Després de 9 dies compartint experiències i vivències amb diferents col.lectius i persones a Itàlia, coneixent millor les situacions de vulneració de drets humans a Ventimiglia, Palerm i Catania i l'exemple d'acollida de Riace tornem als nostres territoris amb força, energia i propostes per a seguir defensant i garantint els drets humans de totes les persones. Cap persona és il.legal.

Fotos ©Juan Alonso / ©Maria Creixell - Caravana Obrim Fronteres

Veiem les lluites compartides entre les persones que treballen en els camps de Huelva, Lleida o Campo Bello; les reclamacions de les persones migrants i en recerca de refugi del CARA de Mineo, els CETI de la frontera sud i els CIEs del territori espanyol; la lluita de les persones que arriben a les ciutats europees buscant una segona oportunitat i que opten per formes de supervivència al carrer per falta d'opcions d'ocupació i de vida, i sent elles i les persones solidàries que els donen suport criminalitzades i perseguides. Observem també com es permet que el territori europeu s'utilitzi com a base militar de planificació i distribució de recursos per a la guerra. La base de l'OTAN a Niscemi, el port de Bilbao o la base de Rota o Bardenas són un exemple.

  1. A partir d'aquests coneixements reclamem una xarxa de ciutats refugi europea no només amb el simbolisme sinó amb accions efectives i reals. Seguint l'exemple que va començar Riace, volem que més ciutats obrin les seves portes a les persones migrants i en cerca de refugi però també que es promoguin polítiques d'ocupació i foment de l'economia local, perquè aquestes persones puguin viure de forma digna i autònoma. Apel·lem a l'Ajuntament de Barcelona a utilitzar la propera trobada que tindrà a Riace el 4 d'agost per aprendre de la seva experiència i cooperar establint polítiques d'acollida reals, efectives i de forma urgent.
  2. Reclamem que les persones que arriben al territori europeu tinguin una situació administrativa regular que els permeti treballar, tenir accés als recursos bàsics de l'Estat del Benestar i tenir llibertat de moviment com qualsevol altre ciutadà europeu. Exigim la derogació de la Llei d'Estrangeria i del Conveni de Dublín.
  3. Volem que les polítiques migratòries i d'acollida tinguin en compte les especificitats de dones, homes i persones LGTBI, i dels menors acompanyats i no acompanyats amb espais segurs, atenció psicosocial i sanitària adaptada a les necessitats de cada persona i que s'inclogui la perspectiva de gènere en l'atenció legal i el procés de regularització. Aquesta perspectiva s'ha d'aplicar en els països d'origen i sobretot en trànsit i en destí. Ho vam veure a Ventimiglia, al Centre d'Atenció a Sol·licitants d'Asil (CARA) de Mineo i passa cada dia a Melilla oa les ciutats espanyoles.
  4. Denunciem l'ús dels pressupostos públics per a la militarització de les fronteres, del control migratori i per a la compra-venda d'armes i material de guerra. Demanem el tancament de les bases militars com la de Niscemi, Sigonella, Rota o Bardenas i el cessament de les activitats militars en els ports de l'Estat espanyol. No volem una política basada en el control i el tancament de fronteres, sinó l'obertura dels ports i l'establiment, l'ús i la promoció de vies legals i segures. Apel·lem a la nostra responsabilitat com a societat civil i a la dels nostres governs per deixar de col·laborar amb el negoci de la guerra i d'explotació de persones i de recursos de països tercers.

Volem acollir, Open the borders, nessuna persona i illegale, Ongi etorri errufuxiatuak.

INSCRIPCIÓ

CARAVANA A ITÀLIA 2018

Si vols inscriure't a la Caravana  o rebre més informació omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.


MANIFEST

Després de viatjar a Grècia el 2016 i a Melilla el 2017, aquest any centenars d'activistes ens dirigim des de Salt (Girona) a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i Calàbria.

Una vegada més, la Caravana Obrim Fronteres, formada per més de 100 col·lectius de la península, s'organitza per denunciar les polítiques migratòries, econòmiques i mediambientals de la UE.

Polítiques que sotmeten a un constant i sistemàtic espoli de recursos i a l'explotació econòmica, laboral i mediambiental a milions de persones als països del Sud Global. Polítiques que provoquen l'empobriment i el desplaçament de milions de persones. Polítiques que contribueixen a generar inestabilitat política, governs fallits, conflictes bèl·lics i fam a més de sequera i altres catàstrofes climàtiques. Polítiques que deshumanitzen les persones migrades, que les desposseeixen dels seus drets i que les exploten com a mà d'obra barata. Un exemple recent d'això són les denúncies d'abusos laborals i sexuals de les temporeres marroquines als camps agrícoles d'Andalusia o de Vittoria, a Sicília.

La vulneració de drets humans a la Unió Europea i als seus 28 Estats membre és cada vegada més greu.

Només cal recordar, per exemple, la mort per inanició de Segen, un jove eritreu de 24 anys que va arribar deshidratat i desnodrit a Sicília després de passar-se 19 mesos en un centre de detenció libi. O la mort a trets a Calàbria de Soumayla Sacko, un sindicalista de 29 anys d'origen malí. O la mort per infart -després d'una persecució policial pels carrers de Madrid- de Mama Mbaye, manter i activista e 35 anys, nascut a Senegal i que portava a Espanya 12 anys sense papers. O la mort després de ser disparada per un policia de Mawda Shawri, una petita kurda de tan sols dos anys d'edat, a Bèlgica. Va morir sola a l'hospital mentre la seva família era tancada en un centre de detenció de migrants. O la mort d'almenys 12 persones entre agost de 2017 i abril de 2018 quan intentaven creuar la frontera franco-italiana en tren o a través d'un perillós camí de muntanya, l'anomenat «passatge de la mort».

Una vegada més, la Caravana Obrim Fronteres, formada per més de 100 col·lectius de la península, s'organitza per denunciar les polítiques migratòries, econòmiques i mediambientals de la UE.

Polítiques que sotmeten a un constant i sistemàtic espoli de recursos i a l'explotació econòmica, laboral i mediambiental a milions de persones als països del Sud Global. Polítiques que provoquen l'empobriment i el desplaçament de milions de persones. Polítiques que contribueixen a generar inestabilitat política, governs fallits, conflictes bèl·lics i fam a més de sequera i altres catàstrofes climàtiques. Polítiques que deshumanitzen les persones migrades, que les desposseeixen dels seus drets i que les exploten com a mà d'obra barata. Un exemple recent d'això són les denúncies d'abusos laborals i sexuals de les temporeres marroquines als camps agrícoles d'Andalusia o de Vittoria, a Sicília.

La vulneració de drets humans a la Unió Europea i als seus 28 Estats membre és cada vegada més greu.

Aquest any la Caravana Obrim fronteres posa en focus a Itàlia, una important i perillosa via d'entrada per a persones que es desplacen.

Aquest país està jugant, a més, un paper clau en el disseny d'acords d'externalització de fronteres amb Líbia i d'altres països on els drets humans son violats de forma sistemàtica. Així mateix, el nou govern italià s'ha convertit en referent de les polítiques antiimigració que augmenten el racisme i la xenofòbia a les societats europees i que suposen un perillós ascens de moviments i forces polítiques d'extrema dreta.

Volem denunciar els acords de retorn i readmissió amb tercers països que no respecten els drets humans. Cap persona no pot ser enviada a un país on corri el risc de patir tortura, persecució o veure la seva vida amenaçada.

L'externalització de fronteres i els acords de retorn i readmissió no només beneficien a governs corruptes que no són garants dels drets fonamentals, sinó que també beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha manifestat la seva preocupació vers la pràctica comunitària d'externalització de les polítiques migratòries.

Volem denunciar també l'assetjament i criminalització de les persones i organitzacions de persones migrades i solidàries amb les persones migrants. Un dels últims exemples es la llei aprovada per Hongria; una llei que criminalitza i castiga amb penes de fins a un any de presó als individus o grups que ajudin a persones immigrants en situació irregular, fins i tot si aquest suport és per a assessorar i informar sobre com sol·licitar la protecció internacional.

Volem manifestar que les polítiques exteriors europees estan generant un estat d'excepció en relació a l'exercici efectiu dels drets humans, consagrats pel dret internacional. Aquest gravíssim i inhumà declivi dels estàndards de protecció dels drets humans instaura una situació de vulneració sistemàtica de la normativa internacional en matèria de drets fonamentals de les persones migrades. El Mediterrani convertit en una gran fossa comuna i la compravenda de persones a Líbia son algunes de les mostres d'aquesta crua realitat.

A aquest context s'hi afegeix un ingent i constant creixement de la despesa en matèria de securitització i de control fronterer, la qual cosa genera el «negoci de les fronteres», del qual es beneficien un grup reduït d'empreses que acapara la majoria de les licitacions.

Europa està molt lluny de ser el principal context d'acollida per a persones refugiades i migrades. La immensa majoria busca refugi i oportunitats a la seva mateixa regió i a països del Sud Global. Segons dades de l'Acnur, cap dels principals països de recepció de persones en cerca de refugi està a Europa. A més, els Estats membre de la UE no han complert, ni de lluny, els seus propis compromisos de reubicació i reassentament.

Aquesta és una caravana feminista. Volem fer visible la presència de les dones i les nenes en els processos migratoris. Volem insistir en el fet que les dones son protagonistes i son subjectes polítics. Moltes inicien el seu projecte migratori com a estratègia de resistència davant de situacions de pobresa, discriminació i violències als seus països d'origen. Pobresa, discriminació i violències a les que també hauran de front durant el trajecte així com als contextos d'arribada.

Europa no pateix una crisis migratòria, sinó una crisis de valors.

Per tota això:

  • Volem visibilitzar el protagonisme de les persones migrades, trencar la frontera de la indiferència i reforçar les xarxes de solidaritat entre persones, comunitats, pobles, nacions i organitzacions.

  • Exigim als governs europeus que aprovin unes polítiques que anteposin la vida de totes les persones i la sostenibilitat de la vida i el planeta als interessos del capital i de la minoria.

  • Reclamem vies segures i legals per les persones en trànsit i exigim que es garanteixin els seus drets als països receptors, evitant l'explotació, els abusos, la violència, el tràfic de persones en qualsevol de les seves formes.

  • Exigim que es respectin les disposicions del dret internacional, en particular de la Convenció de Ginebra relativa a les persones refugiades, de la qual França, Itàlia i Espanya son signants, així com les normes que protegeixen les persones migrades. Els drets humans han de ser la base de la piràmide de totes les polítiques, també les migratòries.

  • Demanem la suspensió de la firma i aplicació dels acords de retorn i readmissió amb països que no respecten els drets humans.

  • Denunciem l'externalització de fronteres amb Líbia, Níger o el Marroc i les devolucions en calent que vulneren el dret internacional.

  • Reclamem la dissolució de Frontex i l'establiment d'un operatiu de salvament marítim al Mediterrani.

  • Rebutgem la manipulació del discurs que utilitza el tràfic d'éssers humans com a instrument repressiu contra qui migra i com a estratègia de criminalització de qui ofereix socors. Son les polítiques de tancament de fronteres les que aboquen les persones a recórrer a vies insegures i és la indiferència dels governs europeus la que fa que les ONGs hagin de prendre la iniciativa per protegir els drets humans i complir amb la legislació internacional.

  • Reclamem que s'estableixin polítiques d'acollida dignes i efectives així com la derogació del Reglament de Dublín, que estableix que les persones hagin de sol·licitar protecció internacional només en el país per al qual accedeixen a Europa i en el qual s'han pres les seves petjades dactilars. Volem reivindicar exemples d'acollida positius com el del municipi italià de Riace, a Calàbria.

  • Denunciem les múltiples violències i discriminacions que afronten les dones i nenes tant als països d'origen com als països de trànsit i acollida. Exigim que:

    • Es garanteixin els seus drets en els països receptors, evitant l'explotació, els abusos, la violència i el tràfic amb fins d'explotació sexual o altres.

    • S'asseguri el seu dret a formular una sol·licitud de protecció internacional independent a la de les seves parelles i a disposar d'un estat jurídic independent del dels seus cònjuges.

    • S'atenguin de forma adequada les seves necessitats específiques de salut i els seus drets sexuals i reproductius, inclòs el seu dret a un avortament legal, segur i gratuït.

    • Es garanteixi l'atenció a dones i nenes que han patit o corren el risc de patir abusos, mutilació genital femenina, matrimonis forçats o qualsevol altra forma de violència i discriminació.

  • Denunciem la violència i vulnerabilització específica a la qual han de fer front les persones LGTBIQ+ tant als països d'origen com als països de trànsit i acollida. Exigim que:

    • S'acabi amb la pràctica de la denegació de sol·licituds de protecció internacional al·legant que aquestes persones podrien evitar la persecució si visquessin la seva orientació sexual i identitat de gènere «amb discreció».

    • S'atenguin les seves necessitats específiques i els seus drets sexuals i reproductius.

    • Es reconegui el dret d'aquestes persones a utilitzar el nom amb el que s'identifiquen en tots els documents administratius als països de recepció.

  • Instem que s'atengui als i les menors no acompanyats. Exigim que es disposi de mesures per acabar amb les desaparicions d'aquestes nenes, nenes i adolescents una vegada arriben a la UE. A més, demandem que es garanteixin els seus drets, evitant la violència, l'abandonament i les devolucions il·legals fora de les fronteres comunitàries o entre els estats membres.

  • Sol·licitem que es respectin les garanties específiques de les persones en situació d'especial vulnerabilitat que estableix la Directiva Europea de procediments comuns per a la concessió o la denegació de la protecció internacional. Aquesta directiva contempla que les persones amb necessitats específiques (supervivents de tortura o situacions traumàtiques, dones i nenes que han patit violència sexual, víctimes de tràfic d'éssers humans, menors, persones LGTBIQ+ o altres) rebran el suport adequat, incloent el temps necessari per a procedir al procés de sol·licitud. De la mateixa manera, aquesta norma obliga els Estats a no estudiar aquests casos en procediments accelerats com els que es realitzen als aeroports.

  • Exigim el tancament dels CIEs i el desenvolupament de les alternatives a l'expulsió coercitiva, sempre amb una especial atenció a la situació d'arrelament de les persones migrades a casa nostra.

  • Reclamem la derogació de la Directiva Europea de Retorn, coneguda com «la Directiva de la vergonya».

  • Demanem processos d regularització per totes aquelles persones que es troben en situació administrativa irregular als països membres de la UE. També exigim que es garanteixi el reagrupament familiar.

  • Reclamem que s'acabi la repressió i violència institucional i policial i que s'investigui amb la deguda diligència a grups d'extrema dreta que persegueixen, assetgen i assassinen a persones en cerca de refugi o racialitzades.

  • Sol·licitem que es prenguin mesures per garantir els drets i la dignitat de les persones treballadores i treballadores migrants a la UE com ara els jornalers i jornaleres i les treballadores de la llar i de les cures.

  • Reclamem que els mitjans de comunicació compleixin amb la seva responsabilitat d'oferir informació veraç sobre la qüestió migratòria, reconeixent les persones migrants i racialitzades no com una amenaça sinó com a titulars de drets i ciutadanes.

  • Demanem que se segueixin les recomanacions del Tribunal Permanent dels Pobles especialment en les sessions sobre la situació de violació dels drets de les persones migrants i refugiades a Palermo (celebrada a desembre de 2017) i París (gener de 2018). De la mateixa manera, instem que es respectin les propostes de la relatora de l'ONU en el ser darrer informe sobre desaparicions forçoses durant la ruta migratòria (2017). I les de diverses organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional (informe de desembre 2017) sobre la violació estructural de violació de drets a Líbia.

  • Proposem l'aprovació del Tractat vinculant sobre control d'empreses transnacionals i altres empreses en matèria de respecte i garantia dels drets humans a través de la negociació en el marc del Consell de les Nacions Unides a Ginebra.

Convoquem al conjunt de la ciutadania a sumar-se a les mobilitzacions als pas de la ruta de la Caravana Obrim Fronteres des de Catalunya fins a Ventimiglia, Sicília i Riace.

Obrim Fronteres

Abriendo fronteras

Aprendo frontiere

Mugak Zabalduz

افتحوا الحدود

Ouvrez les frontières

Open the borders

Obrim Fronteres





La Caravana Obrim Fronteres dóna la benvinguda a l'Open Arms però reclama polítiques d'acollida reals i vies legals i segures

Davant la imminent arribada del vaixell de Proactiva Open Arms al port de Barcelona amb una seixantena de persones migrades i refugiades, des de la Caravana Obrim Fronteres els volem donar la benvinguda alhora que exigim el respecte dels seus drets, de tots els seus drets.


D'una banda, davant del tancament de les fronteres i les polítiques racistes i xenòfobes de l'Europa fortalesa, celebrem que s'aposti per l'obertura i l'acollida. Volem acollir, defensem el dret d'asil i el dret a migrar de les persones i recordem que és la nostra responsabilitat davant d'unes polítiques colonialistes d'explotació de recursos i de militarització de les fronteres amb les quals els nostres països s'enriqueixen.


De l'altra, considerem que l'acollida és el primer pas i el mínim però hem de garantir que els drets de les persones en trànsit siguin respectats i que tinguin accés a una vida digna com qualsevol persona. No poden ser tancades en un CIE ni retornats als països d'origen, ni ara ni passats els 45 dies de permís humanitari que se'ls preveu concedir. O que es vegin abocades a viure al carrer perquè la seva situació legal no es resol de forma efectiva. Especialment preocupant és la situació de les dones que sovint acaben incorporades en l'economia submergida o en xarxes d'explotació de tota mena.


A més, creiem que és una situació hipòcrita. Mentre som protagonistes d'accions mediàtiques d'acollida, més de 500 migrants provinents de les costes andaluses també han arribat a Catalunya en els darrers 15 dies, per als qui no hi ha hagut 45 dies de gràcia i han estat acollits en allotjaments temporals o alguns ja compten amb ordres d'expulsió.


Cal seguir acollint però també afrontar un canvi en les polítiques migratòries i d'acollida. Com pensen l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya garantir l'acollida real i efectiva de les persones que arriben i seguiran arribant amb el tancament de fronteres i ports europeus i el flux migratori de la frontera sud? Quins serveis i mecanismes d'atenció i d'inclusió tenen previst posar en marxa? Com garantiran l'accés a oportunitats socials, laborals, educatives i, en definitiva, a un futur digne per aquestes persones? I quines accions preveuen per sensibilitzar i conscienciar a la societat civil perquè entenguin les migracions com una riquesa i no com una amenaça, perquè totes plegades apreciem i aprenguem de la diversitat, incorporant els coneixements i sabers que les persones migrades ens aporten?


Volem ser una societat d'acollida però real i efectiva. Reclamem Vies legals i segures, el tancament dels CIES i polítiques d'acollida que acabin amb el racisme social i institucional.


Benvingudes totes a casa vostra!

imatges