INSCRIPCIÓ

CARAVANA A ITÀLIA 2018

Si vols inscriure't a la Caravana  o rebre més informació omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.

MANIFEST

Després de viatjar a Grècia el 2016 i a Melilla el 2017, aquest any centenars d'activistes ens dirigim des de Salt (Girona) a Ventimiglia, a la frontera franco-italiana, Sicília i Calàbria.

Una vegada més, la Caravana Obrim Fronteres, formada per més de 100 col·lectius de la península, s'organitza per denunciar les polítiques migratòries, econòmiques i mediambientals de la UE.

Polítiques que sotmeten a un constant i sistemàtic espoli de recursos i a l'explotació econòmica, laboral i mediambiental a milions de persones als països del Sud Global. Polítiques que provoquen l'empobriment i el desplaçament de milions de persones. Polítiques que contribueixen a generar inestabilitat política, governs fallits, conflictes bèl·lics i fam a més de sequera i altres catàstrofes climàtiques. Polítiques que deshumanitzen les persones migrades, que les desposseeixen dels seus drets i que les exploten com a mà d'obra barata. Un exemple recent d'això són les denúncies d'abusos laborals i sexuals de les temporeres marroquines als camps agrícoles d'Andalusia o de Vittoria, a Sicília.

La vulneració de drets humans a la Unió Europea i als seus 28 Estats membre és cada vegada més greu.

Només cal recordar, per exemple, la mort per inanició de Segen, un jove eritreu de 24 anys que va arribar deshidratat i desnodrit a Sicília després de passar-se 19 mesos en un centre de detenció libi. O la mort a trets a Calàbria de Soumayla Sacko, un sindicalista de 29 anys d'origen malí. O la mort per infart -després d'una persecució policial pels carrers de Madrid- de Mama Mbaye, manter i activista e 35 anys, nascut a Senegal i que portava a Espanya 12 anys sense papers. O la mort després de ser disparada per un policia de Mawda Shawri, una petita kurda de tan sols dos anys d'edat, a Bèlgica. Va morir sola a l'hospital mentre la seva família era tancada en un centre de detenció de migrants. O la mort d'almenys 12 persones entre agost de 2017 i abril de 2018 quan intentaven creuar la frontera franco-italiana en tren o a través d'un perillós camí de muntanya, l'anomenat «passatge de la mort».

Una vegada més, la Caravana Obrim Fronteres, formada per més de 100 col·lectius de la península, s'organitza per denunciar les polítiques migratòries, econòmiques i mediambientals de la UE.

Polítiques que sotmeten a un constant i sistemàtic espoli de recursos i a l'explotació econòmica, laboral i mediambiental a milions de persones als països del Sud Global. Polítiques que provoquen l'empobriment i el desplaçament de milions de persones. Polítiques que contribueixen a generar inestabilitat política, governs fallits, conflictes bèl·lics i fam a més de sequera i altres catàstrofes climàtiques. Polítiques que deshumanitzen les persones migrades, que les desposseeixen dels seus drets i que les exploten com a mà d'obra barata. Un exemple recent d'això són les denúncies d'abusos laborals i sexuals de les temporeres marroquines als camps agrícoles d'Andalusia o de Vittoria, a Sicília.

La vulneració de drets humans a la Unió Europea i als seus 28 Estats membre és cada vegada més greu.

Aquest any la Caravana Obrim fronteres posa en focus a Itàlia, una important i perillosa via d'entrada per a persones que es desplacen.

Aquest país està jugant, a més, un paper clau en el disseny d'acords d'externalització de fronteres amb Líbia i d'altres països on els drets humans son violats de forma sistemàtica. Així mateix, el nou govern italià s'ha convertit en referent de les polítiques antiimigració que augmenten el racisme i la xenofòbia a les societats europees i que suposen un perillós ascens de moviments i forces polítiques d'extrema dreta.

Volem denunciar els acords de retorn i readmissió amb tercers països que no respecten els drets humans. Cap persona no pot ser enviada a un país on corri el risc de patir tortura, persecució o veure la seva vida amenaçada.

L'externalització de fronteres i els acords de retorn i readmissió no només beneficien a governs corruptes que no són garants dels drets fonamentals, sinó que també beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha manifestat la seva preocupació vers la pràctica comunitària d'externalització de les polítiques migratòries.

Volem denunciar també l'assetjament i criminalització de les persones i organitzacions de persones migrades i solidàries amb les persones migrants. Un dels últims exemples es la llei aprovada per Hongria; una llei que criminalitza i castiga amb penes de fins a un any de presó als individus o grups que ajudin a persones immigrants en situació irregular, fins i tot si aquest suport és per a assessorar i informar sobre com sol·licitar la protecció internacional.

Volem manifestar que les polítiques exteriors europees estan generant un estat d'excepció en relació a l'exercici efectiu dels drets humans, consagrats pel dret internacional. Aquest gravíssim i inhumà declivi dels estàndards de protecció dels drets humans instaura una situació de vulneració sistemàtica de la normativa internacional en matèria de drets fonamentals de les persones migrades. El Mediterrani convertit en una gran fossa comuna i la compravenda de persones a Líbia son algunes de les mostres d'aquesta crua realitat.

A aquest context s'hi afegeix un ingent i constant creixement de la despesa en matèria de securitització i de control fronterer, la qual cosa genera el «negoci de les fronteres», del qual es beneficien un grup reduït d'empreses que acapara la majoria de les licitacions.

Europa està molt lluny de ser el principal context d'acollida per a persones refugiades i migrades. La immensa majoria busca refugi i oportunitats a la seva mateixa regió i a països del Sud Global. Segons dades de l'Acnur, cap dels principals països de recepció de persones en cerca de refugi està a Europa. A més, els Estats membre de la UE no han complert, ni de lluny, els seus propis compromisos de reubicació i reassentament.

Aquesta és una caravana feminista. Volem fer visible la presència de les dones i les nenes en els processos migratoris. Volem insistir en el fet que les dones son protagonistes i son subjectes polítics. Moltes inicien el seu projecte migratori com a estratègia de resistència davant de situacions de pobresa, discriminació i violències als seus països d'origen. Pobresa, discriminació i violències a les que també hauran de front durant el trajecte així com als contextos d'arribada.

Europa no pateix una crisis migratòria, sinó una crisis de valors.

Per tota això:

  • Volem visibilitzar el protagonisme de les persones migrades, trencar la frontera de la indiferència i reforçar les xarxes de solidaritat entre persones, comunitats, pobles, nacions i organitzacions.

  • Exigim als governs europeus que aprovin unes polítiques que anteposin la vida de totes les persones i la sostenibilitat de la vida i el planeta als interessos del capital i de la minoria.

  • Reclamem vies segures i legals per les persones en trànsit i exigim que es garanteixin els seus drets als països receptors, evitant l'explotació, els abusos, la violència, el tràfic de persones en qualsevol de les seves formes.

  • Exigim que es respectin les disposicions del dret internacional, en particular de la Convenció de Ginebra relativa a les persones refugiades, de la qual França, Itàlia i Espanya son signants, així com les normes que protegeixen les persones migrades. Els drets humans han de ser la base de la piràmide de totes les polítiques, també les migratòries.

  • Demanem la suspensió de la firma i aplicació dels acords de retorn i readmissió amb països que no respecten els drets humans.

  • Denunciem l'externalització de fronteres amb Líbia, Níger o el Marroc i les devolucions en calent que vulneren el dret internacional.

  • Reclamem la dissolució de Frontex i l'establiment d'un operatiu de salvament marítim al Mediterrani.

  • Rebutgem la manipulació del discurs que utilitza el tràfic d'éssers humans com a instrument repressiu contra qui migra i com a estratègia de criminalització de qui ofereix socors. Son les polítiques de tancament de fronteres les que aboquen les persones a recórrer a vies insegures i és la indiferència dels governs europeus la que fa que les ONGs hagin de prendre la iniciativa per protegir els drets humans i complir amb la legislació internacional.

  • Reclamem que s'estableixin polítiques d'acollida dignes i efectives així com la derogació del Reglament de Dublín, que estableix que les persones hagin de sol·licitar protecció internacional només en el país per al qual accedeixen a Europa i en el qual s'han pres les seves petjades dactilars. Volem reivindicar exemples d'acollida positius com el del municipi italià de Riace, a Calàbria.

  • Denunciem les múltiples violències i discriminacions que afronten les dones i nenes tant als països d'origen com als països de trànsit i acollida. Exigim que:

    • Es garanteixin els seus drets en els països receptors, evitant l'explotació, els abusos, la violència i el tràfic amb fins d'explotació sexual o altres.

    • S'asseguri el seu dret a formular una sol·licitud de protecció internacional independent a la de les seves parelles i a disposar d'un estat jurídic independent del dels seus cònjuges.

    • S'atenguin de forma adequada les seves necessitats específiques de salut i els seus drets sexuals i reproductius, inclòs el seu dret a un avortament legal, segur i gratuït.

    • Es garanteixi l'atenció a dones i nenes que han patit o corren el risc de patir abusos, mutilació genital femenina, matrimonis forçats o qualsevol altra forma de violència i discriminació.

  • Denunciem la violència i vulnerabilització específica a la qual han de fer front les persones LGTBIQ+ tant als països d'origen com als països de trànsit i acollida. Exigim que:

    • S'acabi amb la pràctica de la denegació de sol·licituds de protecció internacional al·legant que aquestes persones podrien evitar la persecució si visquessin la seva orientació sexual i identitat de gènere «amb discreció».

    • S'atenguin les seves necessitats específiques i els seus drets sexuals i reproductius.

    • Es reconegui el dret d'aquestes persones a utilitzar el nom amb el que s'identifiquen en tots els documents administratius als països de recepció.

  • Instem que s'atengui als i les menors no acompanyats. Exigim que es disposi de mesures per acabar amb les desaparicions d'aquestes nenes, nenes i adolescents una vegada arriben a la UE. A més, demandem que es garanteixin els seus drets, evitant la violència, l'abandonament i les devolucions il·legals fora de les fronteres comunitàries o entre els estats membres.

  • Sol·licitem que es respectin les garanties específiques de les persones en situació d'especial vulnerabilitat que estableix la Directiva Europea de procediments comuns per a la concessió o la denegació de la protecció internacional. Aquesta directiva contempla que les persones amb necessitats específiques (supervivents de tortura o situacions traumàtiques, dones i nenes que han patit violència sexual, víctimes de tràfic d'éssers humans, menors, persones LGTBIQ+ o altres) rebran el suport adequat, incloent el temps necessari per a procedir al procés de sol·licitud. De la mateixa manera, aquesta norma obliga els Estats a no estudiar aquests casos en procediments accelerats com els que es realitzen als aeroports.

  • Exigim el tancament dels CIEs i el desenvolupament de les alternatives a l'expulsió coercitiva, sempre amb una especial atenció a la situació d'arrelament de les persones migrades a casa nostra.

  • Reclamem la derogació de la Directiva Europea de Retorn, coneguda com «la Directiva de la vergonya».

  • Demanem processos d regularització per totes aquelles persones que es troben en situació administrativa irregular als països membres de la UE. També exigim que es garanteixi el reagrupament familiar.

  • Reclamem que s'acabi la repressió i violència institucional i policial i que s'investigui amb la deguda diligència a grups d'extrema dreta que persegueixen, assetgen i assassinen a persones en cerca de refugi o racialitzades.

  • Sol·licitem que es prenguin mesures per garantir els drets i la dignitat de les persones treballadores i treballadores migrants a la UE com ara els jornalers i jornaleres i les treballadores de la llar i de les cures.

  • Reclamem que els mitjans de comunicació compleixin amb la seva responsabilitat d'oferir informació veraç sobre la qüestió migratòria, reconeixent les persones migrants i racialitzades no com una amenaça sinó com a titulars de drets i ciutadanes.

  • Demanem que se segueixin les recomanacions del Tribunal Permanent dels Pobles especialment en les sessions sobre la situació de violació dels drets de les persones migrants i refugiades a Palermo (celebrada a desembre de 2017) i París (gener de 2018). De la mateixa manera, instem que es respectin les propostes de la relatora de l'ONU en el ser darrer informe sobre desaparicions forçoses durant la ruta migratòria (2017). I les de diverses organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional (informe de desembre 2017) sobre la violació estructural de violació de drets a Líbia.

  • Proposem l'aprovació del Tractat vinculant sobre control d'empreses transnacionals i altres empreses en matèria de respecte i garantia dels drets humans a través de la negociació en el marc del Consell de les Nacions Unides a Ginebra.

Convoquem al conjunt de la ciutadania a sumar-se a les mobilitzacions als pas de la ruta de la Caravana Obrim Fronteres des de Catalunya fins a Ventimiglia, Sicília i Riace.

Obrim Fronteres

Abriendo fronteras

Aprendo frontiere

Mugak Zabalduz

افتحوا الحدود

Ouvrez les frontières

Open the borders

Obrim Fronteres





La Caravana Obrim Fronteres dóna la benvinguda a l'Open Arms però reclama polítiques d'acollida reals i vies legals i segures

Davant la imminent arribada del vaixell de Proactiva Open Arms al port de Barcelona amb una seixantena de persones migrades i refugiades, des de la Caravana Obrim Fronteres els volem donar la benvinguda alhora que exigim el respecte dels seus drets, de tots els seus drets.


D'una banda, davant del tancament de les fronteres i les polítiques racistes i xenòfobes de l'Europa fortalesa, celebrem que s'aposti per l'obertura i l'acollida. Volem acollir, defensem el dret d'asil i el dret a migrar de les persones i recordem que és la nostra responsabilitat davant d'unes polítiques colonialistes d'explotació de recursos i de militarització de les fronteres amb les quals els nostres països s'enriqueixen.


De l'altra, considerem que l'acollida és el primer pas i el mínim però hem de garantir que els drets de les persones en trànsit siguin respectats i que tinguin accés a una vida digna com qualsevol persona. No poden ser tancades en un CIE ni retornats als països d'origen, ni ara ni passats els 45 dies de permís humanitari que se'ls preveu concedir. O que es vegin abocades a viure al carrer perquè la seva situació legal no es resol de forma efectiva. Especialment preocupant és la situació de les dones que sovint acaben incorporades en l'economia submergida o en xarxes d'explotació de tota mena.


A més, creiem que és una situació hipòcrita. Mentre som protagonistes d'accions mediàtiques d'acollida, més de 500 migrants provinents de les costes andaluses també han arribat a Catalunya en els darrers 15 dies, per als qui no hi ha hagut 45 dies de gràcia i han estat acollits en allotjaments temporals o alguns ja compten amb ordres d'expulsió.


Cal seguir acollint però també afrontar un canvi en les polítiques migratòries i d'acollida. Com pensen l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya garantir l'acollida real i efectiva de les persones que arriben i seguiran arribant amb el tancament de fronteres i ports europeus i el flux migratori de la frontera sud? Quins serveis i mecanismes d'atenció i d'inclusió tenen previst posar en marxa? Com garantiran l'accés a oportunitats socials, laborals, educatives i, en definitiva, a un futur digne per aquestes persones? I quines accions preveuen per sensibilitzar i conscienciar a la societat civil perquè entenguin les migracions com una riquesa i no com una amenaça, perquè totes plegades apreciem i aprenguem de la diversitat, incorporant els coneixements i sabers que les persones migrades ens aporten?


Volem ser una societat d'acollida però real i efectiva. Reclamem Vies legals i segures, el tancament dels CIES i polítiques d'acollida que acabin amb el racisme social i institucional.


Benvingudes totes a casa vostra!

imatges