PROU ASSASSINATS A LES FRONTERES!

25 de juny del 2022

Des de Caravana Obrim Fronteres, volem donar recolzament i sumar-nos al comunicat de les companyes contra la violència policial a la tanca de Melilla.  

Pirineus i Alps, les fronteres interiors d'ahir i d'avui, nou destí de Caravana Abriendo Fronteras

31 de gener del 2022

Cazorla, a 30 de gener de 2022.- Una delegació de 40 persones s'ha desplaçat des de diferents territoris de la península fins a Cazorla per decidir el pròxim destí de la Caravana Abriendo Fronteras durant aquest any.

La Caravana Abriendo Fronteras ha celebrat la seva trobada hivernal a Cazorla aquest cap de setmana per a valorar la caravana realitzada aquest passat estiu a Canàries i decidir nou destí per al 2022.

40 persones d'Andalusia, Catalunya, Euskal Herria, Extremadura, Osca, Madrid i València han participat en la trobada.

Les fronteres internes europees són el nou centre d'interès de la xarxa, que recorrerà aquest estiu els Pirineus, des d'Euskal Herria fins als Alps, per a finalitzar al Pirineu català.

Els autobusos partiran d'Irun el dia 16 de juliol i conclouran el viatge el dia 24. Les fronteres interiors europees que en el segle passat van ser clandestines per als qui enfrontaven els règims totalitaris europeus, tornen a ser clandestines per als qui enfronten les polítiques migratòries, econòmiques i comercials de la UE. Per això, el fil de la memòria conduirà el recorregut de la pròxima caravana.

Durant l'estada a Cazorla, el grup es va sumar al Cercle de Silenci que va tenir lloc en la plaça de la Corredissa per a demandar un tracte digne i humà per a les persones migrants i denunciar el racisme institucional del govern espanyol i de la UE.

A més, es va dirigir fins al Teatre de la Mercè on l'alcalde de Cazorla dió la benvinguda al col·lectiu i es va projectar el documental "La mar entre les oliveres", un acostament a la migració des de la performance realitzat per artistes locals. També es va visitar l'exposició de pintures de Liliana Coronado i es va conèixer el projecte "Casa de la Luz", una llar d'acolliment per a menors tutelats.

Un grup de persones migrants que treballen com a temporeres en la recollida de l'oliva es van acostar per a donar a conèixer la seva experiència al grup de caravanistes.

Durant la trobada Ongi Etorri Errefuxiatuak-Mugak Zabalduz Karabana va presentar i va convidar a prendre part en la marxa a Brussel·les, un projecte que es durà a terme, al costat d'altres organitzacions europees, els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, i que té com a objectiu central denunciar en el cor de la UE la responsabilitat dels governs en les morts a les fronteres. No més morts per migrar.

Denunciar la violència i el racisme institucional té preu: més de 7.500 euros en multes a la Caravana Abriendo Fronteras

El moviment antiracista i pels drets de les persones migrants denuncia una repressió desmesurada per les protestes organitzades a la 6a edició de la Caravana Abriendo Fronteras aquest estiu, en la qual una activista de la Caravana Obrim Fronteres va ser denunciada i una altra va ser agredida per la policia.

La Caravana Obrim Fronteres, com a membre de la Caravana Abriendo Fronteras Estatal, juntament amb la Plataforma Defender a Quien Defiende i altres grups afins han exigit al Defensor del Poble que es prenguin mesures davant la repressió que s'ha exercit per part de l'Administració i les forces i cossos de seguretat contra el moviment antiracista i les múltiples manifestacions organitzades al voltant de la Caravana aquest passat estiu a les Illes Canàries. També s'han denunciat les vulneracions del dret a la protesta de les persones migrants que s'han donat de manera continuada a l'últim any a les Illes.

Entre els dies 17 i 25 de juliol de 2021 va tenir lloc la 6a edició de la Caravana Abriendo Fronteras, un moviment de defensa dels drets de les persones migrants que des de l'any 2016 recorre diferents espais de frontera de la Unió Europea. Davant l'exercici organitzat del dret a la protesta de la Caravana Obrint Fronteres, s'han registrat múltiples vulneracions als drets fonamentals per part de les forces i cossos de seguretat, en un esforç clar de repressió al moviment.

És la primera vegada que la Caravana pateix sancions en els seus 6 anys de mobilització, després de viatjar a punts calents com Grècia, Itàlia, Melilla o Ceuta. S'han fet servir mecanismes de "burorrepressió" a través de sancions administratives, que arriben a un total de més de 7500 euros. Entre elles, s'ha imposat la desmesurada sanció econòmica de 6100 euros, per l'article 36.6 de la Llei Mordassa, desobediència o la resistència a l'autoritat, per una protesta a la seu de Frontex a Las Palmas el 20 de juliol. A més, aquesta sanció es va notificar a una persona que no va ser identificada en el transcurs de l'acció, i va denotar una clara perfilació i criminalització de l'activisme a Gran Canària.

El 21 de juliol a Santa Cruz de Tenerife, en el marc d'una acció pacífica davant de la Subdelegació del Govern, es van donar tres presumptes agressions físiques a dones per part de la policia. Precisament, una d'aquestes agressions va ser contra una activista de la Caravana Obrim Fronteres que va requerir una atenció mèdica per la serietat de la contusió. El mateix dia també es va donar una retenció i tres identificacions. Una activista de la Caravana Obrim Fronteres va ser retinguda i posteriorment denunciada en aplicació de la Llei Mordassa per la suposada utilització d'articles pirotècnics contra les forces i els cossos de seguretat. Tant la persona denunciada com la Caravana Obrim Fronteres seguim reafirmant que es van utilitzar bots de fum de forma estàtica, amb l'única finalitat de donar visibilitat a l'acció i en cap moment no es va fer cap llançament. Entre les identificacions, una va afectar a una persona racialitzada i dues més a premsa, contra qui es va dirigir una actitud de pressió constant limitant el dret a la informació.

Finalment, cal destacar que el 22 de juliol va tenir lloc un episodi especialment greu, a Los Cristianos, Arona, a l'illa de Tenerife, en el qual una vegada desconvocada la manifestació que s'havia dut a terme, dues persones migrants que s'allotgen a el Centre de les Arrels (i que havien participat a la manifestació) van ser detingudes. La detenció es va dur a terme de manera arbitrària, discriminatòria i sense prou indicis de la comissió d'un delicte, i va tenir per tant un efecte dissuasori per a la resta del grup de persones allotjades a Las Raíces que fins aquell moment havien participat i reivindicat els seus drets a les manifestacions, limitant el dret a la llibertat d'expressió i de participació. Cal recordar que aquestes persones es troben en una situació de vulnerabilitat administrativa especial, i una detenció, o fins i tot una identificació, pot suposar l'obertura de procediments d'expulsió. Així, denunciem el racisme institucional que restringeix de forma sistemàtica el dret a la llibertat de manifestació de les persones que es troben en una situació administrativa irregular.

Més enllà dels incidents ocorreguts en el marc de la Caravana, cal destacar diverses actuacions repressives executades per part d'agents de seguretat públics i privats als espais on s'ha allotjat les persones migrants nouvingudes a les illes, tal com el Campament de les Arrels a Tenerife. A l'últim any, les persones afectades, col·lectius de suport i les organitzacions de drets humans han denunciat constants violacions al dret a la protesta mitjançant un ús excessiu de la força, agressions racistes, amenaces i càstigs cap a les persones allotjades als recursos d'acollida .

Fruit de la repressió esmentada, 13 persones segueixen preses pendents de judici o de sentència, en alguns casos amb peticions de 11 anys de presó per part de la fiscalia. Cal destacar que 4 han estat alliberades sense càrrecs després de romandre 7 mesos empresonades de forma preventiva.

En definitiva, des de la Caravana Obrim Fronteres, com a membre de la Caravana Obrint Fronteres i juntament amb Defensar a qui Defensa i altres col·lectius afins, denunciem la creixent restricció del dret a la protesta mitjançant l'ús de la Llei Mordassa i la impunitat davant de l'ús excessiu de la força, en aquest cas concretament contra el moviment antiracista i pels drets de les persones migrants.

I exigim, tal com s'ha expressat a la carta enviada al Defensor del Poble,

1. La fiscalització de les actuacions per part de les Forces i cossos de Seguretat de l'Estat en què es fa un ús excessiu de la força contra persones que exerceixen el dret a la llibertat de manifestació, o en què no es respecta el principi de no-discriminació.

2. La prohibició expressa de l'elaboració de perfils racials a les polítiques de seguretat, que incloguin l'eliminació dels controls d'identitat basats en perfils ètnics i racials.

3. Mesures perquè garanteixin el dret a la llibertat de manifestació i reunió de totes les persones, independentment de la situació administrativa.

4. La retirada de les sancions imposades. 

CONCENTRACIÓ PER UNA REFORMA DEL REGLAMENT D'ESTRANGERIA JA!!

5/9/2021

Unes 300 persones i col·lectius s'han concentrat aquest diumenge a Barcelona, davant la Seu de la Unió Europea i la Delegació de Govern, per exigir la reforma del reglament d'estrangeria, a què es va comprometre el Ministeri d'Inclusió i Migracions i que ha de facilitar regularitzar la situació dels i les menors que han migrat, així com dels i de les joves extutelades. 

REFORMA DEL REGLAMENT D'ESTRANGERIA JA!!

Regularització de la joventut extutelada

Les entitats, col·lectius, organitzacions i persones sotasignants ens fem ressò de la situació en la qual es troben els i les menors i persones joves migrants procedents del sistema de protecció a la infància i l'adolescència en complir la majoria d'edat.

MANIFESTEM:

1.- Volem expressar el nostre profund malestar davant les informacions que indiquen que el Ministeri de l'Interior ha decidit frenar el reial decret que promovia el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions pel qual es reformava el Reglament d'Estrangeria, adaptant-lo a les necessitats que presenta la població extutelada que ja es troba al nostre país i que ha estat beneficiària de la protecció de l'administració sent menors d'edat.

2.- El govern fa més d'un any es va comprometre a la reforma del Reglament d'Estrangeria amb l'objectiu de facilitar a infants i adolescents que han migrat sols i soles la seva transició a la vida adulta. La mesura havia de garantir el dret a documentar-los, de manera automàtica mitjançant una autorització de Residència i Treball a partir dels 16 anys i simplificar els requisits de renovació d'aquest permís a partir dels 18 anys per a adaptar-los a la realitat d'aquestes persones joves i al context econòmic actual.

3.- Recentment la reforma es trobava pendent del Dictamen del Consell d'Estat i de la posterior aprovació pel Consell de Ministres el passat 24 d'agost. Mentrestant, cada dia que passa té conseqüències nefastes en la vida d'aquestes persones joves que desitgen estudiar o treballar i no se'ls permet amb l'actual legislació:

• En complir els 18 anys, la gran majoria perd l'autorització de treball que tenen els menors de 16 a 18 anys des de l'any passat gràcies a la Instrucció 1/20 de la Secretaria d'Estat de Migracions. Així, si no compten amb un contracte d'1 any i jornada completa, a partir de la majoria d'edat es queden només amb una autorització de residència no lucrativa que no els permet treballar;

• Un cop són majors d'edat, tampoc poden renovar les seves autoritzacions de residència per no comptar amb mitjans econòmics suficients. No se'ls autoritza a treballar, però se'ls exigeix que demostrin ingressos propis (més de 500€ de mitjans propis en la primera renovació i uns 2.000€ al cap de dos anys), quedant-se així en situació administrativa irregular.

• Finalment, es donen casos en què ni tan sols han pogut accedir per primera vegada a l'autorització de residència que els hauria correspost perquè no va ser reconeguda la seva minoria d'edat en el seu moment o perquè l'administració responsable de la seva guarda no va fer els tràmits corresponents.

4.- Aquesta reforma del Reglament és una resposta de justícia social a la situació d'exclusió a què són abocats milers de joves sense suport familiar i social que, en complir la majoria d'edat, o poden treballar ni poden mantenir el seu permís de residència, quedant en una situació d'irregularitat administrativa per les traves que imposa l'actual Reglament, impedint-los continuar el seu camí cap a l'autonomia. És un pas cap a la no-discriminació dels joves pel seu origen i el reconeixement de tots els seus drets.

5.- El Defensor del Pueblo, el Síndic de Greuges i moltes organitzacions que han treballat per fer aportacions a la proposta de modificació assenyalen que es tracta d'una mesura necessària, urgent i que no pot ser ajornada.

6 .- Amb les instruccions dictades al gener de 2020 i l'oposició al canvi de Reglament del Ministeri de l'Interior ens trobem davant un escenari de nou desemparament, que aboca els i les joves a una situació d'irregularitat. Un escenari d'inseguretat jurídica, desprotecció i fonamentalment una situació d'injustícia promoguda per part d'un govern que diu defensar els drets humans. Un escenari que abona el discurs de l'extrema dreta, fomenta el rebuig social xenòfob i racista.

7.- L'esforç realitzat per milers de joves per ser independents i poder llaurar-se un futur propi, l'esforç realitzat per les administracions durant el període de minoria d'edat, l'esforç que realitzen professionals que treballen cada dia amb la infància i joventut... oferint recursos humans i materials, l'esforç realitzat per tota la ciutadania per apropar oportunitats i aprendre dels coneixements, experiències i sabers de persones diverses queden en no-res.

8 .- El Ministeri del Interior no només trenca amb aquesta decisió el compromís assumit pel pretés "Govern més progressista de la historia", sino que pocs dies després decideix creuar una nova i impensable línia vermella: la deportació de desenes d'infants i joves de Ceuta a Marroc. Denunciem la desprotecció a la infància migrant no acompanyada per part de l'Estat espanyol també en context fronterer, i les múltiples il·legalitats comeses amb les expulsions col·lectives que s'han dut a terme les darreres setmanes d'infants i adolescents que migren sols i soles. Aquestes expulsions suposen una flagrant vulneració del dret internacional, europeu i nacional, tal com ja han alertat el Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, el Defensor del Poble i la Fiscalia.

Per tots els motius exposats, les entitats que acompanyen a aquestes persones joves i les entitats i persones que s'adhereixen a aquest comunicat,

PROMOVEM:

1.- Traslladar i instar al Consell d'Estat i al Govern d'Espanya la proposta de la presa en consideració i aprovació urgent en el Consell de Ministres el més aviat possible, del Decret de reforma del Reglament d'Estrangeria promogut pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Demanem que la mesura es faci efectiva des del mateix dia de la seva aprovació i publicació, per a afavorir la inclusió d'aquestes persones joves a Espanya.

2.- A l'espera de poder valorar la darrera proposta de la reforma enviada al Consell d'Estat, esperem que aquesta tiri endavant i que el Govern encapçalat per Pedro Sánchez garanteixi l'accés als seus drets bàsics a milers de joves que han quedat i quedaran en situació d'exclusió, perquè puguin desenvolupar-se i viure de manera digna i autònoma. Instem també el Govern de PSOE i Unidas Podemos a posar en marxa una regularització urgent de les persones migrants i en cerca de refugi, sobretot però no exclusivament les joves per sortir de la crisi econòmica generada per la COVID de forma conjunta i més fortes.

3.- Exigim la suspensió immediata i definitiva de les expulsions de persones menors d'edat migrants no acompanyades de Ceuta al Marroc i el seu trasllat a programes d'atenció a la infància i l'adolescència a les diferents Comunitats Autònomes. Reclamem que es depurin responsabilitats per les vulneracions de l'ordre jurídic internacional, europeu i nacional que han tingut lloc en les darreres setmanes. Instem al Govern Espanyol a la no-repetició. Recordem l'obligació de respectar els drets i garanties que té TOTA la infància en base a la Convenció dels Drets de l'Infant, sense cap tipus de discriminació. És a dir, que prevalgui l'interès superior de l'infant, el dret a ser escoltat i escoltada i el dret al desenvolupament, tot assegurant les garanties processals, incloent-hi el dret a representació lletrada gratuïta, qualificada i independent.

4.- Convidem a tota la ciutadania, entitats, col·lectius, moviments socials, a tota la infància i joventut del territori català i, especialment als menors i joves que lluiten cada dia per ser respectats per sobre de la seva condició de migrants a mobilitzar-nos per reclamar la reforma immediata del Reglament d'Estrangeria.

La nostra ferma voluntat com a societat civil és comprometre'ns a continuar denunciant els atropellaments que es produeixen en els drets fonamentals d'aquesta població vulnerabilitzada. És el moment de fer front comú davant del racisme, la xenofòbia, les discriminacions.. De realment no deixar ningú enrere i dotar d'oportunitats a tota la població per construir una societat més justa i cohesionada.

Per humanitat, per equitat, per justícia.

Diumenge 5 de setembre a les 19h a Barcelona, Reforma del Reglament d'estrangeria JA! 

No els talleu les ales (no ens talleu les ales)

#ReformaReglamentEstrangeriaJA

Denunciem, davant la Delegació del Govern espanyol de Las Palmas de Gran Canaria, que les seves polítiques migratòries MATEN. Les seves polítiques són el virus! VOLEM VIES SEGURES! MIGRAR ÉS UN DRET NO UN DELICTE!

La Caravana Abriendo Fronteras denuncia les necropolítiques de la Unió Europea

18/7/2021

Comunicado Red Interinsular

"ELLOS VIENEN CON LA MUERTE, NOSOTRAS RESPONDEMOS CON LA VIDA"

La necropolítica migratoria de la Unión Europea con la complicidad del gobierno español continua asesinando y criminalizando a miles de personas al día en las fronteras, en el tránsito migratorio y en la llegada a territorio.

Sólo en el primer semestre de 2021, la ruta a Canarias se reactiva y las políticas de muerte convierten a las islas en una cárcel dejando más de 2000 personas asesinadas y 42 embarcaciones desaparecidas con todas las personas a bordo.

En los últimos años, estamos viviendo, muy de cerca, como el racismo institucional tortura y castiga a las personas que llegan a las islas en busca de una vida digna o por supervivencia.

Una situación generada por el norte global, que mira hacia el otro lado cuando hablamos de personas pero sigue transportando la materia prima saqueada de sus lugares de origen, pasando por delante en las mismas fronteras que les mata cada día.

La respuesta de las administraciones es de abandono, hacinamiento, castigo, racismo, etc usando macro-campañamentos, CIES, muelles sin atención socio-sanitaria, jurídica o psicológica, generando así el caldo del cultivo perfecto para el fomentar la sensación de amenaza, odio y violencia en la población canaria.

Muchas son las personas también que frente a políticas de muerte apuestan por la vida, denunciando, visibilizando y acompañando procesos que pongan la vida y la humanidad en el centro.

A todas estas personas se une la Caravana Abriendo Fronteras en su IV edición, en su vocación de denunciar y ser altavoz de la vulneración de derechos de las personas migrantes y de promover la securitización, el control y el negocio de las fronteras en los distintos territorios donde la Unión Europea externaliza fronteras y siembra miedo en la población.

Por eso hoy estamos aquí, para gritar todas juntas que

Queremos unas islas y un mundo libre de:

• El saqueo de recursos naturales y de negocios contra las personas y los pueblos. Situaciones de conflicto armado, persecuciones políticas o de otra índole, efectos del cambio climático y el agotamiento de los recursos de sus zonas de procedencia por países del norte del continente europeo...

• Fronteras y muros militarizados que defienden los privilegios de los ricos.

• Bloqueos a la gente en su proyecto de migrar.

• CIES, CATEs y macro campamentos de concentración y represión de las personas migrantes.

• De legislaciones, como la ley de extranjería que no permite acceso a los derechos para todas las personas.

• Violación de derechos y libertades.

• Deportaciones, devoluciones en caliente, expulsiones.

• Secuestro de participación y protagonismo en la vida de todas.

• Expulsión a estar en situación de calle de centenares de personas en movimiento.

• De Frontex, principal agencia deportadora y de externalización de fronteras de la U.E.

• Del Trato a las personas en movimiento como amenaza y se

justifica su criminalización, cuando callamos cómplices de estas injusticias

• Del negocio de las guerras que es igual que el negocio del control de fronteras

• De Racismo institucional, estructural, colectivo y personal; xenofobia...de

• Políticas migratorias genocidas que asesinan y desaparecen, al menos a una persona cada día en el camino de la ruta Canaria en este 2021.

• ser una CÁRCEL A CIELO ABIERTO, EN UNA JAULA que nos han convertido.

• Criminalización y persecución de la solidaridad, la hospitalidad y la defensa de los derechos humanos.

"ELLOS VIENEN CON LA MUERTE,

NOSOTRAS RESPONDEMOS CON LA VIDA"

• Queremos unas islas y un mundo libre con:

• Unas relaciones internacionales de cooperación y justicia.

• Vías legales y seguras, para que nadie más pierda su vida por ejercer el derecho de migrar.• Desbloqueo de la situación de las personas que se encuentran atrapadas en Canarias, para que      puedan continuar con el tránsito hacia la península o cualquier otro lugar de destino. La solución no  es la deportación, ni la larga espera para ello en condiciones inhumanas. Se debe respetar el libre      ejercicio del derecho a migrar para seguir con sus proyectos migratorios que son supervivencia para sus comunidades, expoliadas en muchos casos por acuerdos económicos firmados por multinacionales y países europeos.

• Protección del ejercicio del derecho a pedir protección internacional y asilo removiendo cualquier obstáculo e impedimento que responda a criterios no amparados por la ley.

• Ofrecer de inmediato una alternativa alojativa digna para las personas que se encuentran en situación de calle y permitir el reingreso en los centros de acogida humanitaria de las personas en movimiento que así lo deseen y manifiesten. A la vez que se acaba con las condiciones infrahumanas que hasta ahora poseen, y se garantiza el ejercicio y protección de los derechos de las personas que son acogidas en ellos

• Puntos de información para familiares de las personas migrantes, que tienen que hacer un peregrinaje desgarrador por las instituciones para alcanzar una mínima información, en el mejor de los casos, sobre la vida o la muerte de sus seres queridos.

• Protocolo ante las tragedias migratorias de atención a sucesos de víctimas múltiples, que no se aplica en caso de naufragios y produce crueldad y tortura.

• Más medios para Salvamento marítimo, cuya finalidad es el rescate y anular el derroche hacia Frontex, cuya misión es interrumpir el proceso migratorio y deportar.

• Responsabilidades a todas las administraciones públicas: municipales, insulares, autonómicas, estatal y Europea: garantizando, protegiendo y respetando derechos.

• Regularización Ya, sin condiciones y por Justicia social.

"ELLOS VIENEN CON LA MUERTE,

NOSOTRAS RESPONDEMOS CON LA VIDA"

QUEREMOS UNA CANARIAS-MUNDO LIBRE PARA

que nuestros mares y nuestra tierra no se conviertan en lugar de sufrimiento, abandono de personas en situación de extrema necesidad, muerte y vulneración sistemática de los derechos humanos.

QUEREMOS UNA CANARIAS-MUNDO LIBRE PARA

Vivir, disfrutar todas de lo común, sin miedo, sin colonialismo, sin patriarcado, sin capitalismo, sin destrucción de la naturaleza,sin violencias, sin racismo...libres, iguales, hermanadas.

Un archipiélago y un mundo, de tod@s, para tod@s, con todæs.

Todas las vidas importan.

"ELLOS VIENEN CON LA MUERTE,

NOSOTRAS RESPONDEMOS CON LA VIDA"

Canarias, a 13 de julio de 2021

Red Interinsular de grupos, redes y organizaciones

por los Derechos de las personas migrantes

Experiències migratòries 

Gran Canaria dóna la benvinguda a Caravana Abriendo Fronteras

 17 de juliol 

Inicia la trobada l'activista Soda Niasse, del col·lectiu Somos Red Solidaria:
"Som persones dignes i lliures, i lluitarem fins a la mort pels nostres drets. Per tal que els nostres descendents rebin un món on les persones puguin viatjar lliurement, amb seguretat i dignitat".
 

Cientos de personas reclaman desde mañana en la caravana Abriendo Fronteras políticas migratorias que respeten los DDHH

Europa Press • 16 de juliol del 2021

Caravana Abriendo Fronteras - ABRIENDO FRONTERAS

MADRID, 16 Jul. (EUROPA PRESS) -

Más de 350 personas, según la organización, denunciarán en la caravana 'Abriendo fronteras', la "vulneración de derechos humanos de las personas migrantes" y reivindicarán "otras políticas migratorias comerciales e internacionales".

Esta acción, que se lleva celebrando desde 2016, se llevará a cabo entre el 17 y 24 de julio, días en los que los participantes, tanto españoles como de otros países de la UE, recorrerán diferentes espacios de frontera en el archipiélago canario.

La organización de esta iniciativa explica que las circunstancias políticas, sociales y económicas de los últimos años han agravado algunas de las condiciones que empujan a las personas a migrar y que, por ejemplo, "el impacto de la pandemia está siendo grave" en los países de África Occidental y del Sahel Occidental, de donde proceden las personas migrantes que llegan a Canarias.

En estos lugares, indica la entidad, la economía informal tiene un gran peso. Además, hay que sumarle el empobrecimiento asociado a los procesos de globalización, el extractivismo que, según señala, despoja a estas comunidades de sus recursos y formas de vida.

A juicio de 'Abriendo Fronteras', el cierre de las fronteras durante el Covid-19 ha reactivado el tránsito de rutas más peligrosas, como la ruta canaria, que junto a las políticas migratorias "asesinas" impulsadas por la UE, tiene como consecuencia que al menos 1.851 personas hayan perdido la vida el año pasado.

CONTRA EL PACTO EUROPEO

En este sentido, denuncian "la fuerte militarización" de Canarias "como plataforma para el neocolonialismo extractivista", a la que se une el trabajo de la guardia fronteriza que, a su juicio, va "contra el sentir de su población" del archipiélago "solidaria con las personas migrantes".

Esta situación es la que quieren denunciar con la iniciativa de la caravana. Critican, así, el nuevo Pacto Europeo sobre Migraciones y Asilo que, en su opinión, sigue poniendo el foco en el retorno, las deportaciones, la externalización de fronteras y la firma de acuerdos de readmisión por terceros países como herramientas básicas del control fronterizo, por delante de los derechos humanos y la acogida digna.

También denunciarán los dispositivos de privación de libertad y los espacios de contención o la militarización y la presencia de FRONTEX y reivindicarán, según ha indicado la entidad, el derecho a la salud y a disponer de vacunas para todas las personas, el derecho a solicitar asilo, a la libertad de movimiento y la regularización para todas las personas en situación administrativa irregular que se encuentran en el territorio español.

NO SÓN MORTS, SÓN ASSASSINATS!

Caravana Obrim Fronteres es concentra a Plaça de Sants en acte de dol i de denúncia de les polítiques de mort; així com per reivindicar la vida, la memòria, l'acollida i els drets per a totes les persones, ja!

Dijous, 1 de juliol del 2021

MANIFEST

Estamos aquí esta tarde, como cada vez que tenemos conocimiento de nuevos asesinatos en la ruta migratoria, para denunciar, para expresar nuestro dolor, para exigir un cambio en la política migratoria nacional y europea que nos afecta directamente. 

Ayer fallecía una niña de 5 años en el helicóptero que la trasladaba al Negrín, tras 17 días en una patera en el Atlántico. Hace tres días localizaban un cayuco con dos víctimas mortales a 10 km de Gran Canaria. Hace cuatro días morían 40 personas en un naufragio en la Ruta Canaria. Cada vez se utilizan vías más peligrosas para esquivar los controles, cada vez hay más muertes. ¿Son muertes casuales, imprevisibles, inevitables? No es una exageración ni una provocación afirmar que son asesinatos. 

Asesinar, según el diccionario, es matar a alguien con alevosía, ensañamiento o por una recompensa. En el caso de las muertes en la ruta migratoria se dan las tres circunstancias; por eso decimos que son asesinatos:

• Alevosía, porque en la raíz de estas muertes premeditadas está la mano asesina de nuestros gobiernos que no respetan el derecho a la migración, un derecho recogido en la declaración de los DD.HH., y lo hacen con conocimiento de causa y total impunidad. Bastaría con facilitar un visado de entrada a nuestros países para acabar con estas muertes que no son ni naturales ni accidentales. 
• Ensañamiento: los responsables de estas muertes, en su intento desesperado por evitar que estas personas logren huir, aumentan más y más el sufrimiento de sus víctimas, obligándolas a recorrer distancias cada vez más largas por tierra y por mar, a utilizar vías más peligrosas para sortear el control militar de los países cómplices y de nuestro brazo armado europeo, encargado de impedir su viaje: Frontex. 
• Recompensa: la recompensa es proteger nuestro botín, la recompensa es enriquecer a toda la industria paramilitar y armamentista que bloquea las fronteras, la recompensa es apoyar a nuestras multinacionales que se enriquecen a costa de recursos ajenos en países cuyo desarrollo impedimos para que no cambie la relación de fuerzas. 

Y estamos aquí porque nos duele. Nos duelen las víctimas mortales y económicas de nuestras leyes y organizaciones. Nos duelen los asesinatos y nos duele el dolor de las familias. Nos duele el sufrimiento gratuito que impone la política migratoria a miles y miles de personas inocentes. Nos duelen las desapariciones y nos duelen quienes pierden a un ser querido sin saber qué fue de él. Nos duele el discurso racista y xenófobo predominante que ha normalizado estos asesinatos e incluso los justifica como forma de protegernos. Descansen en paz las víctimas. Nuestros corazones lloran por ellas y todo nuestro ser se indigna y se rebela. 

EXIGIMOS: 

1.- Unas relaciones internacionales de cooperación y restitución. El abandono de políticas de saqueo y expolio de recursos en África por parte de las empresas multinacionales y sus gobiernos. 

2.- El fin definitivo de las políticas de blindaje y bloqueo fronterizo. El fin de las deportaciones que no resuelven nada y causan tanto sufrimiento. El respeto del libre ejercicio del derecho a migrar, de llevar a cabo proyectos migratorios que son de supervivencia para sus comunidades, expoliadas por las políticas imperialistas y neocoloniales del Norte enriquecido. 

3.- La creación de puntos de información para familiares de las personas migrantes, para poner fin a su desgarrador peregrinaje por las instituciones para saber, en el mejor de los casos, si sus seres queridos están vivos o muertos. 

4.-El establecimiento de vías legales y seguras, para proteger el ejercicio del derecho a migrar. 

5.- La aplicación de un protocolo de atención a sucesos de víctimas múltiples ante estas tragedias migratorias, que no se excluya el caso de los naufragios, que se ponga fin a esta crueldad y tortura. 

6.- Más medios para Salvamento marítimo, cuya finalidad es salvar vidas, y acabar con el desvío millonario de fondos hacia Frontex, cuya misión es interrumpir el proceso migratorio y deportar, causando muertes y sufrimiento. 

Por último, ante la crisis social que viven las islas, seguimos reclamando responsabilidades a todas las administraciones públicas: municipales, insulares, autonómicas, estatal y Europea. No pueden seguir manteniendo la violación de los derechos y las condiciones indignas en los centros de acogida, ni dar el visto bueno a la gestión violenta de los conflictos registrados, fruto de la frustración de quienes se ven retenidos a mitad de su viaje tras jugarse la vida en busca de una vida digna. Todo nuestro apoyo a las personas migrantes en su reivindicación permanente por el derecho a migrar, a continuar su tránsito a ser tratadas con derechos y libertades y en la justa exigencia de regularización ya. 

La sociedad organizada canaria está dando una extraordinaria lección de solidaridad y sentido común, llenando el vacío provocado por la desidia institucional. No queremos que nuestros mares y nuestra tierra se conviertan en lugar de sufrimiento, abandono de personas en situación de extrema necesidad, muerte y vulneración sistemática de los Derechos humanos. Rechazamos todo aquello que alimenta los sentimientos de odio, racismo y xenofobia, pese a que quienes nos representan políticamente parece que estén empeñados en todo lo contrario. 

Por eso nos encontramos ahora aquí, un día más, frente a una de las instituciones responsables de estos asesinatos, como acto de duelo y denuncia pública; así como de reivindicación de la vida, la memoria, la acogida y los derechos para todas las personas y ya.

Decimos bien alto que todas las vidas importan, todas las muertes y desapariciones importan. Ni un asesinato más. 

Las Palmas de Gran Canaria, a 1 de julio de 2021

Barcelona amb Riace

Que a la zona de la Lócride a Calàbria, on l'organització criminal Ndrangheta actua com a propietària i senyora, arrestin a Domenico Lucano és una paradoxa.

Quan l'alcalde de Riace és acusat de múltiples delictes no dubtem a posar-nos de la seva banda, segures de la seva innocència. Lucano és acusat d'haver intentat evitar que uns éssers humans acabessin als llimbs de la clandestinitat. D'haver intentat això sense cap tipus de benefici personal o econòmic, sinó per un sentit moral de la justícia. En comptes d'un premi per la seva humanitat, en una Itàlia en què creix la intolerància i la xenofòbia, la resposta és privar-lo de llibertat.

Nosaltres seguirem estant del costat de la Itàlia que s'oposa a les lleis racials i l'odi. Amb els i les múltiples autoritats locals que en els seus territoris lluiten contra una perillosa deriva xenòfoba i racista.

Aprofitem també per fer una crida a la resta de municipis catalans perquè segueixin l'exemple de Riace. Ara, més que mai, cal apel·lar a la responsabilitat, teixir xarxes de solidaritat i portar a la pràctica el títol de "ciutat refugi". Ho vam dir quan vam tornar d'Italia i ho repetim: Cal treballar plegades per garantir els drets de totes les persones i posar els mitjans i els recursos perquè la igualtat de drets sigui efectiva i real.

Domenico Lucano és culpable del delicte d'integració. A ell i a la Itàlia que no es rendeix, tot el nostre suport i solidaritat. Treballarem plegades ara més que mai per una Europa més justa i humana.

Restiamo Umani, Restiamo Uniti perquè ha de passar la nit, però passarà.

CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL.

Ens unim també a la campanya de recollida de signatures a l'ambaixador d'Itàlia a Espanya per demanar l'alliberament immediat de Domenico Lucano.

Comunicat de premsa

Centenars de persones es manifesten a Barcelona contra les devolucions exprés

Prop de 400 persones es van concentrar aquest dimecres a Barcelona per protestar contra les devolucions exprés realitzades per part de les forces de seguretat de l'Estat Espanyol el passat 22 d'agost a Ceuta. La Caravana Obrim Fronteres convocava aquesta manifestació per denunciar la vulneració de drets de les 116 persones que van ser retornades al Marroc en menys de 24 hores, tot i trobar-se ja en territori espanyol i sense una assistència legal adequada. Les membres de la Caravana i activistes d'entitats, col·lectius i persones solidàries de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida es van unir en una acció de denúncia davant la seu de la Delegació de la Unió Europea a Barcelona i fins a la Delegació del Govern espanyol per assenyalar els responsables polítics d'aquestes vulneracions de drets. Amb cartells recordant les 116 persones i assenyalant que "Totes som migrants" la manifestació va voler escenificar les devolucions en calent a Ceuta i posicionar-se contra la criminalització de les persones migrants i del dret a migrar, recordant que aquestes persones han patit violacions dels seus drets fonamentals als seus països d'origen, en trànsit i al nostre país i que el seu retorn al Marroc no garanteix tampoc el respecte pels seus drets, ja que el país ha estat assenyalat en diverses ocasions per les seves mancances democràtiques i de llibertats. A més de les prop de 400 persones que van assistir a la manifestació, cal destacar que més d'un centenar d'entitats i col·lectius s'han adherit al manifest de la Caravana en el qual s'exigeix el respecte per les disposicions del dret internacional, en particular de la Convenció de Ginebra relativa a les persones refugiades, així com les normes que protegeixen les persones migrades; la suspensió de la firma i aplicació dels acords de retorn i readmissió amb països que no respecten els Drets Humans, el fi de l'Europa Fortalesa, l'externalització de fronteres, els centres d'internament de persones estrangeres, els tractes amb països tercers (Marroc, Líbia i Turquia) i els acords de retorn que beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència. El manifest també reclama la retirada de la Llei de Seguretat i insta a posar en marxa polítiques migratòries i d'acollida tinguin en compte les especificitats de dones, homes i persones LGTBI, i dels menors i les menors no acompanyades; l'ús i promoció de vies legals i segures i el respecte pels drets de les persones als països receptors. Amb aquesta acció, la Caravana i les persones participants, han volgut apel·lar a tots els representants polítics perquè fets com les devolucions del passat 22 d'agost no es repeteixin i que s'assumeixin les responsabilitats escaients. Contra les devolucions exprés de les persones migrants, contra la vulneració dels Drets Humans i contra el racisme institucional sortirem tantes vegades com calgui. 

COMUNICAT CARAVANA OBRIM FRONTERES EN SUPORT AL POBLE DE RIACE 

"Davant l'avanç del racisme i el feixisme, volem milers de Riace a Catalunya, a l'Estat Espanyol, a Itàlia i a la UE" 

El 1998 al municipi italià de Riace van passar de les paraules als fets en acollir a les 250 persones que van arribar en una barca procedents del Kurdistan. Des de llavors han passat per aquest poble calabrès més de 6.000 persones, el que l'ha convertit en un exemple mundial d'acollida i solidaritat. 

En aquests moments el projecte de Riace perilla a causa del bloqueig de la majoria dels fons SPRAR (Sistema de protecció per a sol·licitants d'asil i refugiats) des del 2016 per part del govern italià. Davant aquesta greu situació, l'alcalde de Riace, Domenico Lucano, ha iniciat recentment una vaga de fam (+ info). D'aquests fons governamentals en depenen 150 persones migrants i el salari dels i les treballadores socials. 

A mitjans de juliol, gairebé 300 activistes de tot l'Estat Espanyol vam viatjar a Riace amb la Caravana Abriendo Fronteras per mostrar la nostra solidaritat i conèixer l'experiència. Per això, i en un moment en què aquestes iniciatives són més importants que mai, enfront del creixement a Europa, dels discurs racistes i xenòfobs com els del ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, la xarxa de la Caravana dóna el seu total suport a l'alcalde, al poble i a les persones que hi viuen perquè considerem que:

 ● "L'acollida no és només una qüestió moral, legal o de drets humans, sinó una OPORTUNITAT per a totes", tal com assenyala Lucano.

 ● Riace desmunta la idea que Europa no pot acollir i es posiciona en un POT, DEU i HA d'acollir. 

També volem dirigir-nos a les nostres institucions, especialment a la xarxa de Ciutats Refugi per demanar: 

● Que es creï una xarxa europea de ciutats refugi, coordinada amb la campanya "ports oberts" i que, seguint l'exemple de Riace, treballi en projectes reals d'inclusió i d'acollida digna. Deixem de banda els gestos i els pedaços i passem a l'acció. 

● Que aquesta xarxa es comprometi a no destinar fons públics per a la militarització i l'externalització de les fronteres i s'inverteixi en polítiques socials, d'inclusió i foment de la convivència i la interculturalitat. 

● Que es posi fre als discursos racistes i criminalitzadors llançats des de les institucions i mitjans de comunicació. 

● Que en les polítiques migratòries i d'inclusió es tinguin en compte les especificitats de dones, homes i persones LGTBI, menors acompanyats i no acompanyats amb espais segurs, atenció psicosocial i sanitària adaptada a les necessitats de cada persona i que s'inclogui la perspectiva de gènere en l'atenció legal i el procés de regularització. Aquesta perspectiva s'ha d'aplicar en els països d'origen i sobretot en trànsit i en destí. 

● Col·laboració i coordinació real entre les entitats que gestionen els recursos, les institucions, les diferents comunitats autonòmiques i la societat civil per donar una resposta ajustada a situació i assegurar una bona gestió i disposició dels recursos. 

Des de la Caravana Obrim Fronteres, recordem la nostra predisposició i oferta per trobar-nos amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per intercanviar impressions sobre la situació que viu el municipi calabrés i que ella també ha visitat recentment i reiterem la nostra voluntat d'implicar-nos per fer de Barcelona un exemple d'acollida real i de ciutat oberta. Riace és un model per a totes, simbolitza l'Europa de l'esperança en què volem creure i desmunta aquesta Europa Fortalesa de les mentides, el cinisme i la irresponsabilitat. 

#IoStoConRiace  #SolidaritatRiace  #SalvarRiace 

Crida de RE.CO.SOL (Xarxa d'Ajuntaments Solidàris) per col·laborar amb Riace. 

La Caravana Obrim Fronteres torna a Catalunya després de 9 dies coneixent i visibilitzant la vulneració dels drets de les persones a Itàlia

Les 300 activistes reclamen a les administracions mesures per pal·liar i resoldre de forma coordinada les situacions de manca de drets de les persones constatada a Itàlia que es viu també a casa nostra, amb polítiques d'acollida que incloguin accions de promoció de l'ocupació, la regularització de totes les persones que arriben a Europa, atenció i acompanyament específic per a col·lectius vulnerables i l'aturada de la col·laboració amb la industria militar i armamentística.

Barcelona, 23 de juliol de 2018- La Caravana Obrim Fronteres ha tornat aquest diumenge a terres catalanes després del seu trajecte per Itàlia i Sicília reconeixent i visibilitzant les vulneracions de drets humans a les fronteres i punts calents d'Europa.

En els darrers 9 dies, les activistes han mostrat el seu rebuig a les polítiques de control migratori i de tancament de fronteres i el seu suport als col·lectius solidaris que són criminalitzats per les autoritats italianes i europees, com és el cas de Progetto 20K a Ventimiglia. Allà, més de 6.000 persones d'Itàlia, França i diferents punts de l'Estat espanyol van reclamar un permís de residència europeu perquè totes les persones que arriben al continent tinguin llibertat de moviment.

A Palerm vam compartir espai amb la Freedom Flotilla de Gaza i amb els col·lectius del Forum Antirazzista de Palermo. Vam omplir els carrers de la ciutat acompanyats del ritme i les reclamacions de les companyes d'Arte Migrante. El seu alcalde, Leoluca Orlando, va rebre els manifestants i va mostrar un bri d'esperança enfront les polítiques feixistes i racistes del nou govern italià. "Tothom qui arriba a Palerm és palermità", va assegurar. En els dos dies d'estada en aquesta ciutat vam poder conèixer les experiències de les persones que treballen als camps de Campo Bello i veure com pateixen la mateixa explotació i traves que les treballadores de Huelva o de Lleida; els projectes d'identificació de persones mortes al mar o de la Clínica Legal per als Drets Humans de la Universitat de Palermo (CLEDU), entre altres.

A Catània vam tenir l'oportunitat d'escoltar les persones que estan retingudes al Centre de Recepció per Sol·licitants d'Asil (CARA) de Mineo, algunes de les quals porten anys esperant que es resolgui la seva situació administrativa - de nou, com a Catalunya i a l'Estat Espanyol, veiem el retard en les resolucions que suposa una vulneració dels drets d'aquestes persones- i d'afegir-nos a la campanya "Obrim els ports" per exigir que es deixin desembarcar els vaixells de salvament als ports italians i es deixi de perseguir les organitzacions com Proactiva Open Arms o Frontline, entre altres. Igualment, vam visitar la base militar de Niscemi constatant de primera mà la utilització de recursos econòmics i naturals per a fins militars i l'ús de sòl europeu per dirigir les guerres que causen desplaçaments forçats i ens fan responsables de la situació de les persones que arriben a Europa cercant refugi. Finalment, vam voler arribar fins la seu del Frontex amb una gran manifestació per demanar el tancament de l'agència europea de control de fronteres i l'establiment d'una missió de salvament permanent al Mediterrani. Amb una performance, les activistes de la Caravana van voler recordar que "cap persona és il·legal".

Finalment, la Caravana es va aturar al poble de Riace, destacat per l'acollida de milers de migrants i persones en cerca de refugi a qui ha obert les portes del poble i ha donat una llar. El que va començar "com una casualitat" el 1998 amb l'arribada d'un vaixell amb persones del Kurdistan, s'ha convertit ara en un exemple del que esperem que les administracions catalanes, espanyoles i europees n'aprenguin i hi cooperin per fer polítiques d'acollida reals, amb propostes concretes de foment de l'ocupació i de promoció de l'economia local perquè tothom pugui tenir una vida digna.

Des de Salt fins a Riace, passant per Ventimiglia, Palerm i Catània veiem les mateixes lluites, els mateixos reptes i oportunitats compartides. Per això reclamem a les administracions que teixeixin una xarxa de ciutats refugi amb oportunitats reals per a les persones migrants i en cerca de refugi; apel·lem especialment a l'Ajuntament de Barcelona a establir vies de cooperació per fer una acollida real i efectiva de forma urgent; exigim la regularització de les persones que són i arriben a Europa perquè tinguin accés als recursos bàsics de l'Estat del Benestar i es puguin moure lliurement com qualsevol altre ciutadà; demanem que es tinguin en compte les necessitats i especificitats de dones, homes i persones LGTBI, així com menors acompanyats i no acompanyats en les polítiques d'acollida, l'acompanyament i els processos de regularització. Per últim, denunciem l'ús dels pressupostos públics i dels recursos naturals catalans, espanyols i europeus per al control de fronteres, la compraventa d'armes i la gestió d'operacions de guerra. Volem una política de ports oberts i ciutats d'acollida, l'ús de vies legals i segures i recordem responsabilitat de la societat civil i dels nostres governs en les causes de les migracions i desplaçaments forçats.

Manifest de Barcelona

La Caravana Obrim Fronteres exigeix polítiques per garantir una acollida digna amb l'exemple de Riace

Riace, a 21 de juliol de 2018.- La Caravana Obrim Fronteres tanca la seva experiència italiana amb un exemple d'acollida i inclusió a Riace, a Calabria. El seu alcalde, Domenico Lucano, ha explicat que la seva experiència va començar "com una casualitat" en 1998 amb l'arribada d'un vaixell amb persones del Kurdistan. "Vam acollir perquè és la sensibilitat d'aquest poble", ha assegurat.

Riace és una excepció dins de la política italiana actual, han reconegut els representants dels col·lectius presents. Compta amb 1.800 habitants de 20 nacionalitats, que van revitalitzar l'economia i la vida del poble habitant les cases de persones que van abandonar el municipi i van decidir cedir-les. "Hem creat una esperança no només per Riace sinó per a la humanitat"

Per la seva banda, el representant de la Fundació del partit comunista i del Partit del Poder del Popolo, ha destacat que "a Riace ha guanyat la solidaritat", "cal fer resistència". Així, ha animat més alcaldes a seguir el seu exemple i ha recordat que el 4 d'agost se celebrarà una reunió d'alcaldes amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre d'altres.

Els representants de Calàbria i Riace han remarcat que "les persones migrants no porten problemes, sinó que ens ajuden a resoldre els problemes". No obstant això, Lucano ha reconegut que no són autosuficients però que davant un sistema racista l'única sortida és sortir del sistema. D'aquí que Riace compti amb una moneda local. Encara que el projecte depèn de la dotació del centre d'acollida de migrants provinent de l'Estat i des del 2016 que no arriba, va advertir l'alcalde. 

Tant les autoritats locals com les portaveus de la Caravana han recordat l'assassinat de Soumaila Sacko, sindicalista malià; de Francis, la dona assassinada per la seva exparella al CARA de Mineo; de Josefa, la dona rescatada pel vaixell d'Open Arms supervivent de violència de masclista i a les 450 persones arribades al port de Pozzallo fa quatre dies. També hi ha hagut un moment per a la memòria del 17 aniversari de la mort del jove antifeixista Carlo Giuliani.

Les portaveus de la Caravana han recordat el recorregut per Ventimiglia, Palerm, Catània i ara Riace, agraint a les organitzacions i col·lectius locals la seva càlida acollida.

Davant les polítiques criminals del tancament de fronteres i de control migratori racista "sempre hi haurà caravana o iniciativa social preparada per sortir", han avisat.

La Caravana emprèn el seu camí de tornada a casa aquest dissabte desembarcant a Barcelona on esperen començar a traslladar les seves experiències i demandes a la societat civil i administracions.

La Caravana Obrim Fronteres denuncia la militarització de les fronteres i el tancament dels ports

20 de juliol de 2018.- La Caravana Obrim Fronteres ha centrat la seva activitat en les darreres 24 hores a Sicilia en la denúncia de la militarització de les fronteres i el tancament dels ports. Les activistes han visitat el Centre d'Identificació de Pozzallo i han participat a la roda de premsa de la campanya internacional de ports oberts al matí i a la tarda han concentrat centenars de manifestants davant la seu de l'agència europea de control de fronteres, Frontex.

A Pozzallo, les membres de la Caravana han intentat accedir al hotspot per contrastar la situació de les persones allotjades temporalment al centre. Part de la comitiva ha pogut arribar a la porta del centre però no a l'interior. L'altra part ha realitzat una acció de denúncia a la platja per recordar els milers de morts al Mediterrani i "visibilitzar els cossos de les persones assassinades víctimes de les polítiques criminals dels governs de la UE", han assenyalat les activistes.

Segons ha explicat la directora del hotspot per telèfon, el centre té capacitat per a 231 persones i actualment hi ha 401 persones privades de llibertat, després del darrer desembarcament fa dos dies. Com han pogut saber les activistes, aquesta sobreocupació suposa que prop del 50% de les persones retingudes dormen en espais comuns i no a les habitacions. Després de ser identificats en aquests centres, algunes persones són deportades i altres són derivades a la prefectura. De fet, recordem que dilluns 450 persones van ser dutes a aquest punt en dos vaixells militars amb el compromís que fossin traslladades a altres països d'Europa - seguint amb la vulneració de drets que protagonitza Salvini-.

A Catània, mentrestant, una altra part de la Caravana participava a la roda de premsa de presentació de la Campanya Internacional de ports oberts i segurs. També allà han realitzat una acció pintades de vermell per denunciar les polítiques criminals d'Europa i han compartit una estona amb les persones del CARA de Mineo que han pogut ser traslladades a la ciutat amb l'autobús de la Caravana.

Cal recordar que 1.103 persones han mort en el que portem d'any en la ruta Líbia-Itàlia. És per aquests fets que reclamem vies legals i segures per evitar més morts en trànsit.

Aquest dimecres a la tarda, centenars de persones de la Caravana i de col.lectius locals s'han manifestat fins la seu del Frontex, per demanar el seu tancament i l'establiment d'una missió de salvament permanent al Mediterrani. Les participants han recordat als que les observaven que la manca de feina o d'habitatge "no és culpa dels migrants" sinó de la manca de polítiques socials".

Com a Caravana feminista, s'ha volgut fer una menció especial a Josefa, "triple supervivent de la violència masclista del seu marit, del mandat patriarcal de maternitat, i dels guardacostes libis als qui es va negar a obeir", ha destacat una de les portaveus.

La manifestació ha acabat amb una performance on s'ha volgut reclamar que "cap persona és il.legal" i s'han instal.lat vaixells de paper amb missatges i desitjos de les activistes per a les persones migrants i en cerca de refugi.

La Caravana enfila la última part del seu recorregut posant rumb a Riace, un exemple positiu del que volem aprendre i esperem que sigui replicat en moltes més ciutats europees.

Tortures, esperes eternes i manca de recursos a Catània

Les activistes de la Caravana Obrim Fronteres coneixen de primera mà la situació de les persones privades de llibertat al CARA de Mineo, on algunes fa més de 4 anys que esperen que es resolgui la seva petició d'asil. 

Catania, 19 de juliol de 2018.- La Caravana Obrim Fronteras es troba aquests dies, a Catania, on ha visitat el Centre d'Acollida per a Demandants d'Asil (CARA) de Mineo, la base militar de Niscemi i s'aproparà aquest dijous al port de Pozzallo i a la seu de Frontext.

Després de ser rebuda per diverses organitzacions locals com Medici per i diritti umani (MEDU) o la Rete Antirazzista Catanese, que van exposar la situació de desgast físic i emocional de les persones retingudes al CARA i la presència de les bases de Sigonella i Niscemi, així com del Frontex. Des de MEDU van destacar que el 70-80% d'arribades a Itàlia es fan des de Líbia, on es produeixen situacions de tortura segons han pogut constatar en les persones internes al centre. Com van reconèixer, les condicions de les persones migrants, sobretot arrel de l'acord amb Líbia, són cada cop pitjor perquè han de romandre al país africà més temps abans d'arribar a Europa.

Igualment, les organitzacions que treballen al CARA denuncien mancances. "Tenim 5 psicòlegs per 2.000 persones", van afirmar. 

El moment més destacat de dimecres va ser la visita al centre d"acollida" de Mineo. Com apuntava la pancarta d'encapçalament de la manifestació "Al CARA es pateix i s'hi mor. L'acollida és una altra cosa". Les membres de la Caravana han pogut conèixer de primera mà els testimonis de les persones migrants que es troben al centre. Aquestes denuncien esperes de fins a 4 anys per resoldre les peticions d'asil i la manca de resposta de les administracions i dels propis advocats sobre el seu futur, les deficiències en l'atenció mèdica i alimentària i reclamen, sobretot, papers per a poder treballar i ser autònomes. 

Durant els parlaments s'ha recordat el primer feminicidi produït aquest any a Itàlia. Es tracta de Francis Miracle, una dona d'origen nigerià de 26 anys que va ser assassinada pel seu marit al CARA l'1 de gener del 2018.

Com a protesta, les dones integrants de la Caravana, vestides de negre i amb un llaç morat, han participat en una coreografia que ha volgut denunciar aquest tipus de violència patriarcal. Des de la perspectiva feminista de la Caravana, denunciem que les dones s'enfronten a violències específiques en aquests espais de no-drets, des de la violència sexual i els abusos fins a l'explotació sexual i laboral.

A la tarda, algunes de les membres de la Caravana han visitat la base militar americana de Niscemi, que alberga el sistema de comunicació d'alta tecnologia anomenat MUOS. Aquest, segons han explicat activistes contra aquest sistema, envia instruccions a submarins i vaixells americans al Mediterrani i a les altres bases a Àfrica, Amèrica i Oceania que, finalment, participen en les guerres com les de Síria o Palestina. La base, a més, està situada en una reserva natural i la venda del terreny va ser irregular, segons No MUOS. Els activistes han dut a terme diverses accions de bloqueig i ocupació de la base per aturar les comunicacions. Alguns d'ells, tenen judicis pendents per aquests fets.

Des de la Caravana, hem manifestat el nostre suport als col.lectius antimilitaristes i el nostre rebuig a les bases i a la despesa militar sota el pretext de la "securització" d'Europa.

La Caravana Obrim Fronteres arriba a Sicilia

Les 300 activistes de l'Estat espanyol desplaçades a Itàlia van reunir més de 2.000 persones per declarar Palerm antiracista i reclamar l'obertura dels ports 

Palerm, a 17 de juliol de 2018.- La Caravana Obrint Fronteres va arribar dilluns a Sicília després del seu pas per Ventimiglia. Un cop desembarcades a Palerm, les participants a la caravana han estat rebudes per la Freedom Flotilla de Gaza i pels col·lectius del Fòrum Antirazzista de la ciutat protagonitzant una marxa amb més de 2.000 persones pel centre. La Caravana ha visitat aquest dimarts al cementiri de Rotoli i ha participat en una assemblea amb col·lectius migrants. A la roda de premsa amb el Fòrum Antirazzista, les portaveus de la caravana han fet una crida a la "solidaritat" per "garantir els drets socials de totes".

Després de la multitudinària manifestació a Ventimiglia per un dret de residència europeu, la Caravana Obrint Fronteres ha arribat a Sicília per donar suport a la iniciativa de ports oberts. Milers de persones de col·lectius del Fòrum Antirazzista de Palerm i la Freedom flotilla de Gaza esperaven al port per iniciar una marxa on es van poder sentir cants de "Palerm serà la tomba del feixisme" o "obrim els ports, trenquem les fronteres", entre altres.

La comitiva va ser rebuda per l'alcalde Leoluca Orlando, un dels promotors de la campanya de ports oberts, que es va mostrar molt crític amb les polítiques migratòries europees i va assegurar que no respecta els drets humans. "Obriu les portes perquè volem una ciutat oberta, on ningú sigui immigrant", va dir. "Tot aquell que arriba a Palerm és palermità". Va assegurar. Orlando va insistir a declarar Palerm ciutat antiracista.

Aquest dimarts, la Caravana ha seguit la seva activitat a Palerm amb una trobada amb col·lectius migrants i solidaris amb les persones migrants com No Muos, treballadors temporers de Campo Bello, la responsable de la clínica legal Cledu o investigadors de les universitats de Palerm i Bèrgam. Tots ells han insistit en la necessitat de crear una aliança solidària per lluitar contra el militarisme i contra l'auge del discurs de l'odi, de criminalització i de victimització de les persones migrants. "Avui és el moment de tancar una Europa amb valors d'unitat, aliança i fraternitat", han resumit. Entre les propostes de treball per continuar amb aquesta col·laboració hi ha la creació d'un observatori europeu de les víctimes de les fronteres. 

Durant la jornada també s'ha realitzat una roda de premsa amb el coordinador de comunicació de Fòrum Antirazzista a Palerm, Domenico Guarino; el paleontòleg, advocat i professor de la Universitat de Palerm, Fulvio Vasallo, així com les portaveus de la Caravana Abriendo Fronteras, Francesca Ricciardi i Ana. 

La trobada, segons Vasallo demostra que "la societat civil resisteix a aquesta onada d'odi i racisme que es concreta en el control de les fronteres i les polítiques de la mar". L'advocat ha fet referència a la intervenció del vaixell d'Open Arms, que just aquests dies torna a estar retingut al mar perquè Salvini no li permet atracar a cap port d'Itàlia. També ha recordat la sentència del Tribunal Permanent dels Pobles de Palerm que indica que no es pot criminalitzar les organitzacions de salvament marítim.

"Els drets socials estan en risc no per les persones que arriben sinó per les polítiques antisocials dels governs europeus", han dit. La solució, han apuntat, és la "solidaritat per garantir els drets socials de tots".

Des de la Caravana s'ha recordat els objectius de la iniciativa de teixir aliances amb altres entitats europees, construir una resposta de col·lectiva a les polítiques de tancament de fronteres i de securització d'Europa i denúncia de les causes de les migracions i desplaçaments forçats. També han demanat la dissolució del Frontex i l'establiment d'una missió de salvament a la Mediterrània i polítiques d'acollida efectives.

Finalment, Guarino com les portaveus de la Caravana ha ressaltat la necessitat de tractar les persones migrants com a subjectes de dret actius, com a defensors de drets i donar veu als seus testimonis. Igualment s'han emplaçat a seguir treballant durant tot l'any per crear una resposta davant la criminalització i la política racista i a seguir l'exemple de ciutats com Riace.

Durant la roda de premsa, 28 activistes de la Caravana han aparegut amb una màscara d'Europa per denunciar les polítiques criminals de la UE.

Al matí, les activistes de la caravana han visitat el cementiri de Rotoli on s'enterren persones ofegades al mar les identitats dels es desconeixen. Des del 2013, un col·lectiu s'encarrega de donar sepultura digna a les persones mortes amb plaques on no s'indica el nom però sí la data de la seva mort.

Més de 5.000 persones reclamen un permís de residència europeu a Ventimigla

La Caravana Obrim Fronteres inicia el seu recorregut per Itàlia denunciant la situació de les persones migrants i les activistes a la frontera francoitaliana

Unes 400 persones donen el tret de sortida de la Caravana Obrim Fronteres 2018 a Salt

Aquest dissabte arriba a Ventimiglia, on participarà en la manifestació internacional per un dret a residència europeu per a les persones migrants i refugiades. Des d'aquí seguirà el seu trajecte fins a Sicília per denunciar la vulneració de drets humans en la política migratòria de la UE.

La Caravana Obrim Fronteres ha iniciat aquest divendres, 13 de juliol, el seu trajecte cap a Itàlia amb una sortida multitudinària a Salt, Girona. Allà s'han concentrat les prop de 300 participants a la Caravana i centenars de persones que han volgut mostrar el seu suport a l'acció itinerant de denúncia davant la vulneració dels drets humans i les polítiques de tancament de fronteres a Europa.

L'acte de sortida ha començat amb una manifestació amb lemes com "Europa, canalla, obre la muralla" o "cap persona és il·legal" i ha recorregut part de la ciutat per acabar amb un sopar popular i concerts. Durant l'acte, les portaveus de la Caravana han llegit el manifest en diferents idiomes per denunciar les polítiques explotadores europees que provoquen l'empobriment i el desplaçaments de milions de persones, generen inestabilitat política i deshumanitzen a les persones migrades. També per denunciar l'assetjament i la criminalització de persones i organitzacions de persones migrades i solidàries amb aquestes com la nova llei d'Hongria, demanar vies legals i segures, el tancament dels CIE i la dissolució del FRONTEX, reclamar polítiques d'acollida dignes i efectives i la derogació del Reglament de Dublín.

Com caravana feminista, han indicat, volen fer visible la presència de les dones i nenes en els processos migratoris i denunciar la violència sexual a què s'enfronten en orígen, en trànsit i en destí, així com la vulnerabilitat específica a què s'enfronten les persones LGTBI. Finalment, han demandat processos de regularització per a totes les persones que es troben en situació administrativa irregular en els països membres de la UE i garantir les reagrupacions familiars, igual com el cessament de la repressió i la violència policial. "No en el nostre nom, no callarem", han conclòs.

Desde la Coordinadora Obrim Fronteras y Girona Acull han saludat i agraït l'arribada de la Caravana i han assegurat que "representa els que no acceptem ni ens conformem amb la deriva gubernamental actual d'Europa i Amèrica", a la vegada que han destacat l'exemple de Riacce com a model a imitar. Així mateix, han aprofitat per felicitar a Stop Mare Mortum per la sentència que obliga a Espanya a complir amb las qüotes d'acollida de persones refugiades de Grècia i Itàlia.

La sortida de Salt no és casual. Aquesta ciutat de gairebé 30.000 habitants compta amb un 37% de persones sense nacionalitat espanyola i els seus drets són habitualment vulnerats. Des de l'Espai Antiracista de Salt i Girona s'han mostrat preocupats per la normalització dels discursos racistes i han denunciat batudes policials contra la població migrant, aplicant "una llei d'extrangeria que no fa més que treure drets a les persones migrades i als seus fills"; dificultats en l'empadronament- primer requisit per obtenir permís de residència- i restricció del dret a vot. "Un país que nega un dret tan bàsic com el dret a vot, el que fa és obrir vies perquè els partits xenòfobs puguin tenir discursos com els de Plataforma x Catalunya a Salt", han resumit.

La Caravana arriba aquest dissabte a Ventimiglia on participarà a la manifestació internacional per un permís de residència europeu per a les persones migrants i refugiades. Al dia següent, un ferri traslladarà a la Caravana fins a Sicília, la principal via d'entrada de les gairebé catorze mil persones migrants que han arribat a Itàlia per via marítima en el que va d'any. "Itàlia està jugant a hores d'ara un paper clau en el disseny d'acords d'externalització de fronteres amb països com Líbia que violen sistemàticament els drets humans. De fet, Itàlia és el primer receptor d'ajudes de Brussel·les sobre això. Per això hem triat posar el focus a Itàlia, i més ara amb la formació del nou govern que s'ha convertit en referent de les polítiques criminals xenòfobes en el si de la UE ", exposa la Caravana. Al municipi de Mineo, la Caravana s'aturarà en el major centre d'internament de sol·licitants d'asil de la UE, on s'han arribat a amuntegar fins a 4.000 persones, en temps d'espera de fins a dos anys. També visitarà algun dels ports on han arribat centenars de milers de persones en els últims anys i on operen els vaixells de rescat i les ONG que estan sent fustigats i criminalitzades.

La iniciativa també posa l'accent en la militarització de les fronteres i en la presència de la seu central de Frontex a la zona. Així, a Catània denunciarà la presència de bases militars nord-americanes que fan servir l'illa com a portaavions per intervenir militarment a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica. A més, la Caravana també pretén estrènyer llaços de solidaritat, articular xarxes, i conèixer i donar suport a iniciatives d'acollida tan extraordinàries com la que porta a terme l'Ajuntament de Riace, un poble de Calàbria on conviuen persones de 22 nacionalitats entre les 1.800 que habiten el poble .

Caravana Exprés

Una de les novetats de l'edició 2018 és l'organització de la Caravana Exprés que ens acompanya des de Salt fins a Ventimiglia i per a Argelers de tornada, per recordar que nosaltres també vam ser refugiades i exiliades. La sortida és aquest divendres 13 de juliol i la tornada el 15.

Antecedents de la Caravana

El 2016 tres-centes persones van viatjar a Grècia per denunciar l'acord de la vergonya entre la UE i Turquia i reclamar un passatge segur i una acollida digna per als que fugien de la guerra a Síria. L'estiu passat vuit autobusos (500 persones) es van dirigir a Melilla per denunciar les devolucions en calent, les tanques amb concertines i els centres d'internament i d'estada temporal per a persones estrangeres. També la violència que enfronten les dones en el trànsit, l'explotació laboral de les treballadores transfrontereres i els acords d'externalització de fronteres amb el Marroc.