Comunicats de premsa

COMUNICAT CARAVANA OBRIM FRONTERES EN SUPORT AL POBLE DE RIACE 

"Davant l'avanç del racisme i el feixisme, volem milers de Riace a Catalunya, a l'Estat Espanyol, a Itàlia i a la UE" 

El 1998 al municipi italià de Riace van passar de les paraules als fets en acollir a les 250 persones que van arribar en una barca procedents del Kurdistan. Des de llavors han passat per aquest poble calabrès més de 6.000 persones, el que l'ha convertit en un exemple mundial d'acollida i solidaritat. 

En aquests moments el projecte de Riace perilla a causa del bloqueig de la majoria dels fons SPRAR (Sistema de protecció per a sol·licitants d'asil i refugiats) des del 2016 per part del govern italià. Davant aquesta greu situació, l'alcalde de Riace, Domenico Lucano, ha iniciat recentment una vaga de fam (+ info). D'aquests fons governamentals en depenen 150 persones migrants i el salari dels i les treballadores socials. 

A mitjans de juliol, gairebé 300 activistes de tot l'Estat Espanyol vam viatjar a Riace amb la Caravana Abriendo Fronteras per mostrar la nostra solidaritat i conèixer l'experiència. Per això, i en un moment en què aquestes iniciatives són més importants que mai, enfront del creixement a Europa, dels discurs racistes i xenòfobs com els del ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, la xarxa de la Caravana dóna el seu total suport a l'alcalde, al poble i a les persones que hi viuen perquè considerem que:

 ● "L'acollida no és només una qüestió moral, legal o de drets humans, sinó una OPORTUNITAT per a totes", tal com assenyala Lucano.

 ● Riace desmunta la idea que Europa no pot acollir i es posiciona en un POT, DEU i HA d'acollir. 

També volem dirigir-nos a les nostres institucions, especialment a la xarxa de Ciutats Refugi per demanar: 

● Que es creï una xarxa europea de ciutats refugi, coordinada amb la campanya "ports oberts" i que, seguint l'exemple de Riace, treballi en projectes reals d'inclusió i d'acollida digna. Deixem de banda els gestos i els pedaços i passem a l'acció. 

● Que aquesta xarxa es comprometi a no destinar fons públics per a la militarització i l'externalització de les fronteres i s'inverteixi en polítiques socials, d'inclusió i foment de la convivència i la interculturalitat. 

● Que es posi fre als discursos racistes i criminalitzadors llançats des de les institucions i mitjans de comunicació. 

● Que en les polítiques migratòries i d'inclusió es tinguin en compte les especificitats de dones, homes i persones LGTBI, menors acompanyats i no acompanyats amb espais segurs, atenció psicosocial i sanitària adaptada a les necessitats de cada persona i que s'inclogui la perspectiva de gènere en l'atenció legal i el procés de regularització. Aquesta perspectiva s'ha d'aplicar en els països d'origen i sobretot en trànsit i en destí. 

● Col·laboració i coordinació real entre les entitats que gestionen els recursos, les institucions, les diferents comunitats autonòmiques i la societat civil per donar una resposta ajustada a situació i assegurar una bona gestió i disposició dels recursos. 

Des de la Caravana Obrim Fronteres, recordem la nostra predisposició i oferta per trobar-nos amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per intercanviar impressions sobre la situació que viu el municipi calabrés i que ella també ha visitat recentment i reiterem la nostra voluntat d'implicar-nos per fer de Barcelona un exemple d'acollida real i de ciutat oberta. Riace és un model per a totes, simbolitza l'Europa de l'esperança en què volem creure i desmunta aquesta Europa Fortalesa de les mentides, el cinisme i la irresponsabilitat. 

#IoStoConRiace  #SolidaritatRiace  #SalvarRiace 

Crida de RE.CO.SOL (Xarxa d'Ajuntaments Solidàris) per col·laborar amb Riace. 


La Caravana Obrim Fronteres torna a Catalunya després de 9 dies coneixent i visibilitzant la vulneració dels drets de les persones a Itàlia

Les 300 activistes reclamen a les administracions mesures per pal·liar i resoldre de forma coordinada les situacions de manca de drets de les persones constatada a Itàlia que es viu també a casa nostra, amb polítiques d'acollida que incloguin accions de promoció de l'ocupació, la regularització de totes les persones que arriben a Europa, atenció i acompanyament específic per a col·lectius vulnerables i l'aturada de la col·laboració amb la industria militar i armamentística.

Barcelona, 23 de juliol de 2018- La Caravana Obrim Fronteres ha tornat aquest diumenge a terres catalanes després del seu trajecte per Itàlia i Sicília reconeixent i visibilitzant les vulneracions de drets humans a les fronteres i punts calents d'Europa.

En els darrers 9 dies, les activistes han mostrat el seu rebuig a les polítiques de control migratori i de tancament de fronteres i el seu suport als col·lectius solidaris que són criminalitzats per les autoritats italianes i europees, com és el cas de Progetto 20K a Ventimiglia. Allà, més de 6.000 persones d'Itàlia, França i diferents punts de l'Estat espanyol van reclamar un permís de residència europeu perquè totes les persones que arriben al continent tinguin llibertat de moviment.

A Palerm vam compartir espai amb la Freedom Flotilla de Gaza i amb els col·lectius del Forum Antirazzista de Palermo. Vam omplir els carrers de la ciutat acompanyats del ritme i les reclamacions de les companyes d'Arte Migrante. El seu alcalde, Leoluca Orlando, va rebre els manifestants i va mostrar un bri d'esperança enfront les polítiques feixistes i racistes del nou govern italià. "Tothom qui arriba a Palerm és palermità", va assegurar. En els dos dies d'estada en aquesta ciutat vam poder conèixer les experiències de les persones que treballen als camps de Campo Bello i veure com pateixen la mateixa explotació i traves que les treballadores de Huelva o de Lleida; els projectes d'identificació de persones mortes al mar o de la Clínica Legal per als Drets Humans de la Universitat de Palermo (CLEDU), entre altres.

A Catània vam tenir l'oportunitat d'escoltar les persones que estan retingudes al Centre de Recepció per Sol·licitants d'Asil (CARA) de Mineo, algunes de les quals porten anys esperant que es resolgui la seva situació administrativa - de nou, com a Catalunya i a l'Estat Espanyol, veiem el retard en les resolucions que suposa una vulneració dels drets d'aquestes persones- i d'afegir-nos a la campanya "Obrim els ports" per exigir que es deixin desembarcar els vaixells de salvament als ports italians i es deixi de perseguir les organitzacions com Proactiva Open Arms o Frontline, entre altres. Igualment, vam visitar la base militar de Niscemi constatant de primera mà la utilització de recursos econòmics i naturals per a fins militars i l'ús de sòl europeu per dirigir les guerres que causen desplaçaments forçats i ens fan responsables de la situació de les persones que arriben a Europa cercant refugi. Finalment, vam voler arribar fins la seu del Frontex amb una gran manifestació per demanar el tancament de l'agència europea de control de fronteres i l'establiment d'una missió de salvament permanent al Mediterrani. Amb una performance, les activistes de la Caravana van voler recordar que "cap persona és il·legal".

Finalment, la Caravana es va aturar al poble de Riace, destacat per l'acollida de milers de migrants i persones en cerca de refugi a qui ha obert les portes del poble i ha donat una llar. El que va començar "com una casualitat" el 1998 amb l'arribada d'un vaixell amb persones del Kurdistan, s'ha convertit ara en un exemple del que esperem que les administracions catalanes, espanyoles i europees n'aprenguin i hi cooperin per fer polítiques d'acollida reals, amb propostes concretes de foment de l'ocupació i de promoció de l'economia local perquè tothom pugui tenir una vida digna.

Des de Salt fins a Riace, passant per Ventimiglia, Palerm i Catània veiem les mateixes lluites, els mateixos reptes i oportunitats compartides. Per això reclamem a les administracions que teixeixin una xarxa de ciutats refugi amb oportunitats reals per a les persones migrants i en cerca de refugi; apel·lem especialment a l'Ajuntament de Barcelona a establir vies de cooperació per fer una acollida real i efectiva de forma urgent; exigim la regularització de les persones que són i arriben a Europa perquè tinguin accés als recursos bàsics de l'Estat del Benestar i es puguin moure lliurement com qualsevol altre ciutadà; demanem que es tinguin en compte les necessitats i especificitats de dones, homes i persones LGTBI, així com menors acompanyats i no acompanyats en les polítiques d'acollida, l'acompanyament i els processos de regularització. Per últim, denunciem l'ús dels pressupostos públics i dels recursos naturals catalans, espanyols i europeus per al control de fronteres, la compraventa d'armes i la gestió d'operacions de guerra. Volem una política de ports oberts i ciutats d'acollida, l'ús de vies legals i segures i recordem responsabilitat de la societat civil i dels nostres governs en les causes de les migracions i desplaçaments forçats.

Manifest de Barcelona



La Caravana Obrim Fronteres exigeix polítiques per garantir una acollida digna amb l'exemple de Riace

Riace, a 21 de juliol de 2018.- La Caravana Obrim Fronteres tanca la seva experiència italiana amb un exemple d'acollida i inclusió a Riace, a Calabria. El seu alcalde, Domenico Lucano, ha explicat que la seva experiència va començar "com una casualitat" en 1998 amb l'arribada d'un vaixell amb persones del Kurdistan. "Vam acollir perquè és la sensibilitat d'aquest poble", ha assegurat.

Riace és una excepció dins de la política italiana actual, han reconegut els representants dels col·lectius presents. Compta amb 1.800 habitants de 20 nacionalitats, que van revitalitzar l'economia i la vida del poble habitant les cases de persones que van abandonar el municipi i van decidir cedir-les. "Hem creat una esperança no només per Riace sinó per a la humanitat"

Per la seva banda, el representant de la Fundació del partit comunista i del Partit del Poder del Popolo, ha destacat que "a Riace ha guanyat la solidaritat", "cal fer resistència". Així, ha animat més alcaldes a seguir el seu exemple i ha recordat que el 4 d'agost se celebrarà una reunió d'alcaldes amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre d'altres.

Els representants de Calàbria i Riace han remarcat que "les persones migrants no porten problemes, sinó que ens ajuden a resoldre els problemes". No obstant això, Lucano ha reconegut que no són autosuficients però que davant un sistema racista l'única sortida és sortir del sistema. D'aquí que Riace compti amb una moneda local. Encara que el projecte depèn de la dotació del centre d'acollida de migrants provinent de l'Estat i des del 2016 que no arriba, va advertir l'alcalde. 

Tant les autoritats locals com les portaveus de la Caravana han recordat l'assassinat de Soumaila Sacko, sindicalista malià; de Francis, la dona assassinada per la seva exparella al CARA de Mineo; de Josefa, la dona rescatada pel vaixell d'Open Arms supervivent de violència de masclista i a les 450 persones arribades al port de Pozzallo fa quatre dies. També hi ha hagut un moment per a la memòria del 17 aniversari de la mort del jove antifeixista Carlo Giuliani.

Les portaveus de la Caravana han recordat el recorregut per Ventimiglia, Palerm, Catània i ara Riace, agraint a les organitzacions i col·lectius locals la seva càlida acollida.

Davant les polítiques criminals del tancament de fronteres i de control migratori racista "sempre hi haurà caravana o iniciativa social preparada per sortir", han avisat.

La Caravana emprèn el seu camí de tornada a casa aquest dissabte desembarcant a Barcelona on esperen començar a traslladar les seves experiències i demandes a la societat civil i administracions.


La Caravana Obrim Fronteres denuncia la militarització de les fronteres i el tancament dels ports

20 de juliol de 2018.- La Caravana Obrim Fronteres ha centrat la seva activitat en les darreres 24 hores a Sicilia en la denúncia de la militarització de les fronteres i el tancament dels ports. Les activistes han visitat el Centre d'Identificació de Pozzallo i han participat a la roda de premsa de la campanya internacional de ports oberts al matí i a la tarda han concentrat centenars de manifestants davant la seu de l'agència europea de control de fronteres, Frontex.

A Pozzallo, les membres de la Caravana han intentat accedir al hotspot per contrastar la situació de les persones allotjades temporalment al centre. Part de la comitiva ha pogut arribar a la porta del centre però no a l'interior. L'altra part ha realitzat una acció de denúncia a la platja per recordar els milers de morts al Mediterrani i "visibilitzar els cossos de les persones assassinades víctimes de les polítiques criminals dels governs de la UE", han assenyalat les activistes.

Segons ha explicat la directora del hotspot per telèfon, el centre té capacitat per a 231 persones i actualment hi ha 401 persones privades de llibertat, després del darrer desembarcament fa dos dies. Com han pogut saber les activistes, aquesta sobreocupació suposa que prop del 50% de les persones retingudes dormen en espais comuns i no a les habitacions. Després de ser identificats en aquests centres, algunes persones són deportades i altres són derivades a la prefectura. De fet, recordem que dilluns 450 persones van ser dutes a aquest punt en dos vaixells militars amb el compromís que fossin traslladades a altres països d'Europa - seguint amb la vulneració de drets que protagonitza Salvini-.

A Catània, mentrestant, una altra part de la Caravana participava a la roda de premsa de presentació de la Campanya Internacional de ports oberts i segurs. També allà han realitzat una acció pintades de vermell per denunciar les polítiques criminals d'Europa i han compartit una estona amb les persones del CARA de Mineo que han pogut ser traslladades a la ciutat amb l'autobús de la Caravana.

Cal recordar que 1.103 persones han mort en el que portem d'any en la ruta Líbia-Itàlia. És per aquests fets que reclamem vies legals i segures per evitar més morts en trànsit.

Aquest dimecres a la tarda, centenars de persones de la Caravana i de col.lectius locals s'han manifestat fins la seu del Frontex, per demanar el seu tancament i l'establiment d'una missió de salvament permanent al Mediterrani. Les participants han recordat als que les observaven que la manca de feina o d'habitatge "no és culpa dels migrants" sinó de la manca de polítiques socials".

Com a Caravana feminista, s'ha volgut fer una menció especial a Josefa, "triple supervivent de la violència masclista del seu marit, del mandat patriarcal de maternitat, i dels guardacostes libis als qui es va negar a obeir", ha destacat una de les portaveus.

La manifestació ha acabat amb una performance on s'ha volgut reclamar que "cap persona és il.legal" i s'han instal.lat vaixells de paper amb missatges i desitjos de les activistes per a les persones migrants i en cerca de refugi.

La Caravana enfila la última part del seu recorregut posant rumb a Riace, un exemple positiu del que volem aprendre i esperem que sigui replicat en moltes més ciutats europees.


Tortures, esperes eternes i manca de recursos a Catània

Les activistes de la Caravana Obrim Fronteres coneixen de primera mà la situació de les persones privades de llibertat al CARA de Mineo, on algunes fa més de 4 anys que esperen que es resolgui la seva petició d'asil. 

Catania, 19 de juliol de 2018.- La Caravana Obrim Fronteras es troba aquests dies, a Catania, on ha visitat el Centre d'Acollida per a Demandants d'Asil (CARA) de Mineo, la base militar de Niscemi i s'aproparà aquest dijous al port de Pozzallo i a la seu de Frontext.

Després de ser rebuda per diverses organitzacions locals com Medici per i diritti umani (MEDU) o la Rete Antirazzista Catanese, que van exposar la situació de desgast físic i emocional de les persones retingudes al CARA i la presència de les bases de Sigonella i Niscemi, així com del Frontex. Des de MEDU van destacar que el 70-80% d'arribades a Itàlia es fan des de Líbia, on es produeixen situacions de tortura segons han pogut constatar en les persones internes al centre. Com van reconèixer, les condicions de les persones migrants, sobretot arrel de l'acord amb Líbia, són cada cop pitjor perquè han de romandre al país africà més temps abans d'arribar a Europa.

Igualment, les organitzacions que treballen al CARA denuncien mancances. "Tenim 5 psicòlegs per 2.000 persones", van afirmar. 

El moment més destacat de dimecres va ser la visita al centre d"acollida" de Mineo. Com apuntava la pancarta d'encapçalament de la manifestació "Al CARA es pateix i s'hi mor. L'acollida és una altra cosa". Les membres de la Caravana han pogut conèixer de primera mà els testimonis de les persones migrants que es troben al centre. Aquestes denuncien esperes de fins a 4 anys per resoldre les peticions d'asil i la manca de resposta de les administracions i dels propis advocats sobre el seu futur, les deficiències en l'atenció mèdica i alimentària i reclamen, sobretot, papers per a poder treballar i ser autònomes. 

Durant els parlaments s'ha recordat el primer feminicidi produït aquest any a Itàlia. Es tracta de Francis Miracle, una dona d'origen nigerià de 26 anys que va ser assassinada pel seu marit al CARA l'1 de gener del 2018.

Com a protesta, les dones integrants de la Caravana, vestides de negre i amb un llaç morat, han participat en una coreografia que ha volgut denunciar aquest tipus de violència patriarcal. Des de la perspectiva feminista de la Caravana, denunciem que les dones s'enfronten a violències específiques en aquests espais de no-drets, des de la violència sexual i els abusos fins a l'explotació sexual i laboral.

A la tarda, algunes de les membres de la Caravana han visitat la base militar americana de Niscemi, que alberga el sistema de comunicació d'alta tecnologia anomenat MUOS. Aquest, segons han explicat activistes contra aquest sistema, envia instruccions a submarins i vaixells americans al Mediterrani i a les altres bases a Àfrica, Amèrica i Oceania que, finalment, participen en les guerres com les de Síria o Palestina. La base, a més, està situada en una reserva natural i la venda del terreny va ser irregular, segons No MUOS. Els activistes han dut a terme diverses accions de bloqueig i ocupació de la base per aturar les comunicacions. Alguns d'ells, tenen judicis pendents per aquests fets.

Des de la Caravana, hem manifestat el nostre suport als col.lectius antimilitaristes i el nostre rebuig a les bases i a la despesa militar sota el pretext de la "securització" d'Europa.


La Caravana Obrim Fronteres arriba a Sicilia

Les 300 activistes de l'Estat espanyol desplaçades a Itàlia van reunir més de 2.000 persones per declarar Palerm antiracista i reclamar l'obertura dels ports 

Palerm, a 17 de juliol de 2018.- La Caravana Obrint Fronteres va arribar dilluns a Sicília després del seu pas per Ventimiglia. Un cop desembarcades a Palerm, les participants a la caravana han estat rebudes per la Freedom Flotilla de Gaza i pels col·lectius del Fòrum Antirazzista de la ciutat protagonitzant una marxa amb més de 2.000 persones pel centre. La Caravana ha visitat aquest dimarts al cementiri de Rotoli i ha participat en una assemblea amb col·lectius migrants. A la roda de premsa amb el Fòrum Antirazzista, les portaveus de la caravana han fet una crida a la "solidaritat" per "garantir els drets socials de totes".

Després de la multitudinària manifestació a Ventimiglia per un dret de residència europeu, la Caravana Obrint Fronteres ha arribat a Sicília per donar suport a la iniciativa de ports oberts. Milers de persones de col·lectius del Fòrum Antirazzista de Palerm i la Freedom flotilla de Gaza esperaven al port per iniciar una marxa on es van poder sentir cants de "Palerm serà la tomba del feixisme" o "obrim els ports, trenquem les fronteres", entre altres.

La comitiva va ser rebuda per l'alcalde Leoluca Orlando, un dels promotors de la campanya de ports oberts, que es va mostrar molt crític amb les polítiques migratòries europees i va assegurar que no respecta els drets humans. "Obriu les portes perquè volem una ciutat oberta, on ningú sigui immigrant", va dir. "Tot aquell que arriba a Palerm és palermità". Va assegurar. Orlando va insistir a declarar Palerm ciutat antiracista.

Aquest dimarts, la Caravana ha seguit la seva activitat a Palerm amb una trobada amb col·lectius migrants i solidaris amb les persones migrants com No Muos, treballadors temporers de Campo Bello, la responsable de la clínica legal Cledu o investigadors de les universitats de Palerm i Bèrgam. Tots ells han insistit en la necessitat de crear una aliança solidària per lluitar contra el militarisme i contra l'auge del discurs de l'odi, de criminalització i de victimització de les persones migrants. "Avui és el moment de tancar una Europa amb valors d'unitat, aliança i fraternitat", han resumit. Entre les propostes de treball per continuar amb aquesta col·laboració hi ha la creació d'un observatori europeu de les víctimes de les fronteres. 

Durant la jornada també s'ha realitzat una roda de premsa amb el coordinador de comunicació de Fòrum Antirazzista a Palerm, Domenico Guarino; el paleontòleg, advocat i professor de la Universitat de Palerm, Fulvio Vasallo, així com les portaveus de la Caravana Abriendo Fronteras, Francesca Ricciardi i Ana. 

La trobada, segons Vasallo demostra que "la societat civil resisteix a aquesta onada d'odi i racisme que es concreta en el control de les fronteres i les polítiques de la mar". L'advocat ha fet referència a la intervenció del vaixell d'Open Arms, que just aquests dies torna a estar retingut al mar perquè Salvini no li permet atracar a cap port d'Itàlia. També ha recordat la sentència del Tribunal Permanent dels Pobles de Palerm que indica que no es pot criminalitzar les organitzacions de salvament marítim.

"Els drets socials estan en risc no per les persones que arriben sinó per les polítiques antisocials dels governs europeus", han dit. La solució, han apuntat, és la "solidaritat per garantir els drets socials de tots".

Des de la Caravana s'ha recordat els objectius de la iniciativa de teixir aliances amb altres entitats europees, construir una resposta de col·lectiva a les polítiques de tancament de fronteres i de securització d'Europa i denúncia de les causes de les migracions i desplaçaments forçats. També han demanat la dissolució del Frontex i l'establiment d'una missió de salvament a la Mediterrània i polítiques d'acollida efectives.

Finalment, Guarino com les portaveus de la Caravana ha ressaltat la necessitat de tractar les persones migrants com a subjectes de dret actius, com a defensors de drets i donar veu als seus testimonis. Igualment s'han emplaçat a seguir treballant durant tot l'any per crear una resposta davant la criminalització i la política racista i a seguir l'exemple de ciutats com Riace.

Durant la roda de premsa, 28 activistes de la Caravana han aparegut amb una màscara d'Europa per denunciar les polítiques criminals de la UE.

Al matí, les activistes de la caravana han visitat el cementiri de Rotoli on s'enterren persones ofegades al mar les identitats dels es desconeixen. Des del 2013, un col·lectiu s'encarrega de donar sepultura digna a les persones mortes amb plaques on no s'indica el nom però sí la data de la seva mort.


Més de 5.000 persones reclamen un permís de residència europeu a Ventimigla


La Caravana Obrim Fronteres inicia el seu recorregut per Itàlia denunciant la situació de les persones migrants i les activistes a la frontera francoitaliana

Ventimiglia, a 14 de juliol de 2018.- Més de cinc mil persones d'Itàlia, França i de la Caravana Obrim Fronteres s'han manifestat per reclamar un permís de residència europeu en el dia de la solidaritat internacional a Ventimiglia sota el lema "Ventimiglia città aperta" (ciutat oberta).

La primera etapa triada per la Caravana a Itàlia és un poble situat a la frontera francoitaliana, una de les fronteres internes "més letals d'Europa", segons assenyala Progetto20K, la xarxa italiana convocant de la marxa a la qual han sumat els 300 activistes de la Caravana. ''Si el mar Mediterrani és una fossa mortal, Ventimiglia és el símbol del fracàs de l'Europa oberta al seu interior, una frontera Schengen d'aquelles que ja no haurien d'existir per a les persones, però que, al contrari, s'estan multiplicant i militaritzant en forma de nous murs on les mercaderies poden passar, però es retallen la vida i els projectes de les persones'', es denuncia en el manifest llegit al final de la manifestació de vuit quilòmetres al voltant d'aquesta ciutat fronterera italiana i en la qual han participat més de 5.000 persones procedents de diferents localitats d'Itàlia, França i l'Estat espanyol, una trentena de les quals de Catalunya, País Valencià i Balears.

La convocatòria ha servit per denunciar la brutalitat de les polítiques nacionals i internacionals dels governs sobre els fluxes migratoris, per reivindicar el dret a la mobilitat i a una acollida digna. També ha denunciat la tracta, les violències de gènere i l'explotació de les persones migrants.

Ventimiglia és un altre símbol del fracàs de l'acolliment institucional. Com en molts altres territoris, centenars de persones migrants prefereixen dormir a la intempèrie sense les condicions higienicosanitàries mínimes, enlloc d'anar al centre previst, que es troba a cinc quilòmetres de la ciutat i en el qual la policia els assetja constantment.

Com en moltes altres ciutats, aquests centres, són una eina per a disciplinar i inferioritzar a les persones migrants. "Són espais de segregació i despersonalització que qüestionen la dignitat humana", critica una portaveu de la Caravana.

Almenys 16.500 migrants -una quarta part dels quals són menors- han passat la frontera pel poble italià en els nou mesos previs a abril de 2018. Menors de tan sols 12 anys pateixen abusos, detencions i devolucions il·legals a Itàlia per part de la policia francesa, segons un recent informe d'Oxfam Intermón.

Una altra dada destacable és la mort d'almenys 12 persones entre agost de 2017 i abril de 2018 quan intentaven creuar la frontera, segons diverses organitzacions que treballen a la zona.

Igualment, des de l'entitat feminista Non Una di Meno van denunciar la manca d'accés als serveis de salut per a les dones i d'espais segurs, cosa que les exposa a possibles situacions de violència i abús.

Caravana Obrim Fronteres ha pres la paraula al final de l'acte per posar l'accent en la necessitat de donar una resposta conjunta i organitzada de la societat europea davant l'auge del racisme i el feixisme a la UE.

Més imatges a: 

https://www.facebook.com/CaravanaObrimFronteresCatalunya/posts/1760449600708135



Unes 400 persones donen el tret de sortida de la Caravana Obrim Fronteres 2018 a Salt

Aquest dissabte arriba a Ventimiglia, on participarà en la manifestació internacional per un dret a residència europeu per a les persones migrants i refugiades. Des d'aquí seguirà el seu trajecte fins a Sicília per denunciar la vulneració de drets humans en la política migratòria de la UE.

La Caravana Obrim Fronteres ha iniciat aquest divendres, 13 de juliol, el seu trajecte cap a Itàlia amb una sortida multitudinària a Salt, Girona. Allà s'han concentrat les prop de 300 participants a la Caravana i centenars de persones que han volgut mostrar el seu suport a l'acció itinerant de denúncia davant la vulneració dels drets humans i les polítiques de tancament de fronteres a Europa.

L'acte de sortida ha començat amb una manifestació amb lemes com "Europa, canalla, obre la muralla" o "cap persona és il·legal" i ha recorregut part de la ciutat per acabar amb un sopar popular i concerts. Durant l'acte, les portaveus de la Caravana han llegit el manifest en diferents idiomes per denunciar les polítiques explotadores europees que provoquen l'empobriment i el desplaçaments de milions de persones, generen inestabilitat política i deshumanitzen a les persones migrades. També per denunciar l'assetjament i la criminalització de persones i organitzacions de persones migrades i solidàries amb aquestes com la nova llei d'Hongria, demanar vies legals i segures, el tancament dels CIE i la dissolució del FRONTEX, reclamar polítiques d'acollida dignes i efectives i la derogació del Reglament de Dublín.

Com caravana feminista, han indicat, volen fer visible la presència de les dones i nenes en els processos migratoris i denunciar la violència sexual a què s'enfronten en orígen, en trànsit i en destí, així com la vulnerabilitat específica a què s'enfronten les persones LGTBI. Finalment, han demandat processos de regularització per a totes les persones que es troben en situació administrativa irregular en els països membres de la UE i garantir les reagrupacions familiars, igual com el cessament de la repressió i la violència policial. "No en el nostre nom, no callarem", han conclòs.

Desde la Coordinadora Obrim Fronteras y Girona Acull han saludat i agraït l'arribada de la Caravana i han assegurat que "representa els que no acceptem ni ens conformem amb la deriva gubernamental actual d'Europa i Amèrica", a la vegada que han destacat l'exemple de Riacce com a model a imitar. Així mateix, han aprofitat per felicitar a Stop Mare Mortum per la sentència que obliga a Espanya a complir amb las qüotes d'acollida de persones refugiades de Grècia i Itàlia.

La sortida de Salt no és casual. Aquesta ciutat de gairebé 30.000 habitants compta amb un 37% de persones sense nacionalitat espanyola i els seus drets són habitualment vulnerats. Des de l'Espai Antiracista de Salt i Girona s'han mostrat preocupats per la normalització dels discursos racistes i han denunciat batudes policials contra la població migrant, aplicant "una llei d'extrangeria que no fa més que treure drets a les persones migrades i als seus fills"; dificultats en l'empadronament- primer requisit per obtenir permís de residència- i restricció del dret a vot. "Un país que nega un dret tan bàsic com el dret a vot, el que fa és obrir vies perquè els partits xenòfobs puguin tenir discursos com els de Plataforma x Catalunya a Salt", han resumit.

La Caravana arriba aquest dissabte a Ventimiglia on participarà a la manifestació internacional per un permís de residència europeu per a les persones migrants i refugiades. Al dia següent, un ferri traslladarà a la Caravana fins a Sicília, la principal via d'entrada de les gairebé catorze mil persones migrants que han arribat a Itàlia per via marítima en el que va d'any. "Itàlia està jugant a hores d'ara un paper clau en el disseny d'acords d'externalització de fronteres amb països com Líbia que violen sistemàticament els drets humans. De fet, Itàlia és el primer receptor d'ajudes de Brussel·les sobre això. Per això hem triat posar el focus a Itàlia, i més ara amb la formació del nou govern que s'ha convertit en referent de les polítiques criminals xenòfobes en el si de la UE ", exposa la Caravana. Al municipi de Mineo, la Caravana s'aturarà en el major centre d'internament de sol·licitants d'asil de la UE, on s'han arribat a amuntegar fins a 4.000 persones, en temps d'espera de fins a dos anys. També visitarà algun dels ports on han arribat centenars de milers de persones en els últims anys i on operen els vaixells de rescat i les ONG que estan sent fustigats i criminalitzades.

La iniciativa també posa l'accent en la militarització de les fronteres i en la presència de la seu central de Frontex a la zona. Així, a Catània denunciarà la presència de bases militars nord-americanes que fan servir l'illa com a portaavions per intervenir militarment a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica. A més, la Caravana també pretén estrènyer llaços de solidaritat, articular xarxes, i conèixer i donar suport a iniciatives d'acollida tan extraordinàries com la que porta a terme l'Ajuntament de Riace, un poble de Calàbria on conviuen persones de 22 nacionalitats entre les 1.800 que habiten el poble .

Caravana Exprés

Una de les novetats de l'edició 2018 és l'organització de la Caravana Exprés que ens acompanya des de Salt fins a Ventimiglia i per a Argelers de tornada, per recordar que nosaltres també vam ser refugiades i exiliades. La sortida és aquest divendres 13 de juliol i la tornada el 15.

Antecedents de la Caravana

El 2016 tres-centes persones van viatjar a Grècia per denunciar l'acord de la vergonya entre la UE i Turquia i reclamar un passatge segur i una acollida digna per als que fugien de la guerra a Síria. L'estiu passat vuit autobusos (500 persones) es van dirigir a Melilla per denunciar les devolucions en calent, les tanques amb concertines i els centres d'internament i d'estada temporal per a persones estrangeres. També la violència que enfronten les dones en el trànsit, l'explotació laboral de les treballadores transfrontereres i els acords d'externalització de fronteres amb el Marroc.