MANIFEST

PIRINEUS-ALPS, LES FRONTERES INTERNES EUROPEES D'AHIR I D'AVUI

Aquest any, amb la Caravana, recorrerem les rutes europees de migració per les quals, centenars de milers de persones travessen fronteres de mort i de rebuig des de fa dècades.

Rutes i fronteres que van estar immerses, fa 83 anys, en un dels moments més destructius i sanguinaris de la història de la humanitat. Ens endinsarem en algunes de les petjades d'aquell passat que hem de recordar sempre i especialment en l'actualitat.

Ara, caminem per aquelles rutes també en un moment crític provocat per la guerra d'Ucraïna i per les seves conseqüències per als pobles i les persones d'Europa, per a les economies de subsistència dels Sud global i per a les persones migrants que arriben i continuaran arribant a terres europees. La invasió a Ucraïna ha agreujat la situació de carència d'aliments, que es suma a una crisi climàtica, energètica i als problemes econòmics derivats de la pandèmia i de l'acció extractivista i neocolonial de les empreses transnacionals. Estem en un context on les rivalitats geopolítiques, els conflictes bèl·lics, la competència econòmica, la militarització del comerç i la preocupació per assegurar els guanys empresarials ens aboca a noves maneres de reinterpretar els drets humans a la baixa.

La resposta de la UE a la greu crisi migratòria derivada de la guerra d'Ucraïna ens permet desvetllar els autèntics "valors" de la Unió Europea.

D'altra banda, ens alegra l'acollida que la Unió Europea ha donat a milions de persones ucraïneses que fugen de la guerra, regularitzant la seva situació de manera immediata i comprovem que sí que és possible aquest tipus d'acollida.

Però, contemplant les polítiques migratòries de la UE en els últims anys per a les persones provinents del Sud global, constatem que aquestes polítiques han sigut i continuen sent polítiques de mort i de rebuig. Deixar morir per manca d'atenció a aquelles persones que pateixen fam o per manca de socors al mar o a la muntanya és necropolítica.

Quaranta-nou mil persones mortes des de 1997. Més de vint-i-vuit mil persones des de 2014. Mil setanta en 2022. Mortes, sobretot, en el mar, però també en les fronteres interiors entre Irún i Hendaya, al peu dels pirineus; en els Alps; en els Balcans i en la frontera de Polònia amb Bielorússia.

Des de la UE, desenes de milers de persones han estat i continuen sent rebutjades, expulsades i deportades als països d'origen, moltes vegades en situació de conflicte i greus violacions dels drets humans, com a l'Afganistan, Mali, Líbia i el Marroc, i també «retornades» dins de la UE des de França a Itàlia i a Espanya, i des d'Itàlia a Eslovènia, violant la legalitat internacional.

Aquest tracte per part de la UE a les persones refugiades originàries d'Àfrica i Orient Mitjà mostra una voluntat racista i, a més a més, treu a la llum altres raons profundes d'aquesta política discriminatòria: els 37 milions de persones desplaçades d'Àfrica i Orient Mitjà són víctimes de «les nostres guerres», les guerres impulsades pels Estats Units i els governs de la UE, fet que se silencia en els mitjans i en l'opinió pública, i en conseqüència les víctimes són ignorades, invisibilitzades i maltractades. Per contra els 13 milions de persones desplaçades d'Ucraïna són víctimes de l'agressió de Rússia, els mitjans occidentals ho recorden una vegada i una altra, són benvingudes i se'ls dona veu, com hauria de ser en tots els casos.

Per això, com a Caravana Europea, denunciem totes les guerres en curs i a les potències que les promouen a Ucraïna, Síria, als països del Sahel, a Líbia, l'Iraq, l'Afganistan, Iemen i Palestina. Denunciem la venda d'armes per part d'empreses i governs a aquests països en guerra. Denunciem totes les morts ocasionades en aquestes guerres. Denunciem l'èxode de milions de persones provocat per les guerres i les morts dels qui fugen d'elles. Denunciem la guerra de fronteres que causa mort com en el cas de les, almenys, 37 persones mortes en l'últim salt a la tanca. Denunciem les condicions en els mal anomenats camps de refugi a Grècia i Canàries. I denunciem l'explotació laboral, el tràfic de dones i nenes amb finalitats d'explotació sexual, així com l'explotació laboral i el tràfic de persones. Les desigualtats de gènere s'incrementen durant els conflictes, alhora que són causa en si mateixes de desplaçaments forçats.

Realitzem aquesta Caravana en un moment també crucial, quan el president del govern espanyol cedeix davant el Marroc la sobirania del Sàhara Occidental, al mateix temps que consolida la seva aliança amb el Marroc per a explotar els recursos del poble sahrauí i exercir de guardians de frontera; que condemna a mort a Mohamed Benhlima, retornant-ho a Algèria mentre encara era sol·licitant d'asil a Espanya; en un moment crucial, perquè propostes migratòries inhumanes fins ara pròpies de partits d'extrema dreta han estat assumides i estan a punt de ser implementades a Europa per governs democràtics. L'exemple més vergonyós d'això són els acords de Gran Bretanya i Dinamarca de confinar contra la seva voluntat a migrants a Ruanda. Ens alegrem que el primer intent hagi estat paralitzat per una decisió del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Però hem de conjuminar esforços en tota Europa per a paralitzar aquestes polítiques de manera definitiva.

En la Caravana europea i internacional Pirineus-Alps 2022, la Caravana Abriendo Fronteras, Carovane Migranti, Tous Migrants, La couverture de la Memoire,-Tunisie, Rete Antirazzista de Catania, Linea d'Ombra, LasciateCIEntrare, Proyecto Puentes de Esperanza, Red Regional de Familias Migrantes CA, Cofamicenh (Honduras), Associations des mères des migrants disparus, Bona Fide (Montenegro) Aguilas del desierto (Mèxico-Estados Unidos) compartim experiències, objectius, denúncies i exigències.

En concret, als governs de la Unió Europea, i especialment als governs espanyol, italià i francès els exigim:

Cessar els controls fronterers terrestres a les fronteres internes europees que, a més amés, es practiquen per perfil ètnic.

Que l'aplicació de la Directiva 2001/55 que està atorgant protecció temporal generalitzada a les persones ucraïneses que surten del país, s'activi de la mateixa manera per a persones que fugen d'altres conflictes.
La regularització extraordinària de totes aquelles persones que es troben en situació administrativa irregular. També exigim que es garanteixin les reagrupacions familiars.
Acabar amb la instrumentalització de les persones en trànsit, que són utilitzades com a eina de pressió política.
Reconèixer i respectar el dret a migrar, com a estratègia de resistència i reparació davant les polítiques extractivistes, imperialistes, patriarcals i colonialistes.
Vies legals i segures, perquè ningú més perdi la seva vida per exercir el dret a migrar i per a evitar l'explotació, els abusos, la violència, la tracta i el tràfic de persones.
La dissolució de FRONTEX i la fi de la subcontractació del control de les fronteres. Cal detenir l'exorbitant despesa militar cap a aquesta agència europea de fronteres, la missió de les quals és interrompre el procés migratori i deportar. I mentre existeixi, que es creï un centre d'inspecció i control sobre les violacions dels drets humans que realitza Frontex.
El cessament de la producció i el tràfic d'armes de la Unió Europea. I mentrestant, el compliment de la normativa internacional sobre la venda d'aquestes, donant fi a l'exportació a països que estan bombardejant població civil en conflictes armats i que no respecten els drets humans.
La dissolució de l'OTAN i la fi dels seus plans expansionistes, hegemònics i de guerra. Rebutgem la inclusió de la migració irregular i la inseguretat alimentària com el que denominen "amenaces híbrides" en el seu nou full de ruta.
Unes relacions internacionals de cooperació que posin fi a les polítiques de saqueig i espoli de recursos a Àfrica i als països del Sud global per part de les empreses multinacionals, els governs del Nord enriquit i els governs del Sud corruptes.
Suspendre els acords de deportació amb tercers països com el Marroc, el Senegal, Mauritània, Gàmbia, Afganistan, Líbia o Turquia. Cap persona ha de ser enviada a un país en el qual pot sofrir tortura, persecució o amenaces a la seva vida. L'externalització de fronteres beneficia a governs corruptes que no garanteixen els drets humans i a les màfies que actuen amb la seva connivència.
Autoritzar els vaixells de salvament marítim perquè puguin realitzar lliurement la seva labor de rescat per a salvar vides i desembarcar a les persones en ports segurs.
Un protocol d'atenció a successos de víctimes múltiples, que no s'aplica en cas de naufragis i produeix crueltat i tortura.
La creació de punts d'informació per a familiars de les persones migrants, que han de fer un pelegrinatge esquinçador per les institucions per a aconseguir una mínima informació, en el millor dels casos, sobre la vida o la mort dels seus sers estimats.
La retirada de la proposta de l'últim Pacto Europeo de Migración y Asilo.
El tancament dels CIE (Centres d'Internament per a Estrangers), (CPR a Itàlia) i d'altres estructures de detenció i contenció de persones estrangeres i el desenvolupament de les alternatives a l'expulsió coercitiva, sempre amb una especial atenció a la situació d'arrelament de les persones migrades en territori europeu.
Acabar amb la violenta cadena de deportacions en calent contràries al dret internacional.
L'eliminació de les batudes racistes i xenòfobes i el cessament de la fustigació.
La fi de la criminalització de les persones i organitzacions solidàries amb les persones migrants.
Assegurar l'accés al dret d'asil a totes les persones, independentment del seu país d'origen i que es prengui com a referència una catalogació de país segur d'un que de fet no ho és.
El respecte a les disposicions del dret internacional, en particular la Convenció de Ginebra relativa a les persones refugiades, i les normes que protegeixen les persones migrants.
Garanties específiques per a persones en situació d'especial vulnerabilitat establertes en la Directiva Europea de procediments comuns per a la concessió de la protecció internacional: dones que han sofert violència sexual, víctimes de tràfic, menors, persones amb diversitat funcional, persones LGBTIQ+, etc.
El dret a la protecció de nenes i nens contra tota mena de violència i explotació, el compliment de la Convenció de l'ONU de 1989 en relació amb els seus drets.
Transparència i la publicació de dades de les pèrdues reals de vides en les rutes migratòries i que aquestes dades estiguin desagregades per gènere, procedència i destí.
L'obertura de causes judicials -i que es personin els estats i la mateixa Unió Europea- per cada mort en les rutes migratòries i en els espais de no-dret que són els centres de detenció i internament per a persones estrangeres com els CIES, els CETI, els CATE, etc.
Polítiques d'acolliment dignes i efectives i la implementació de protocols amb perspectiva de gènere en aquests acolliments.
La derogació del Reglament de Dublín i de la Directiva Europea de Retorn, coneguda com la directiva de la Vergonya.
El compliment de les recomanacions del Tribunal Permanent dels Pobles en les seves sessions sobre la violació dels drets de les persones migrants i refugiades de Barcelona, Palerm, París i Londres (2017-2019), les propostes de la relatora de l'ONU en el seu informe sobre desaparicions forçades en la ruta migratòria i les de diverses organitzacions no governamentals, com les d'Amnistia Internacional (informe de desembre de 2017) sobre la violació de drets a Líbia.
La fi de l'infern al qual les autoritats líbies han llançat a les persones que es desplacen per causes forçades.
La fi de l'infern al qual les autoritats líbies han llançat a les persones que es desplacen per causes forçades.
El respecte als drets humans i com a poble del Sàhara Occidental, enfront del canvi de postura del govern de Sánchez que defensa com a solució una autonomia que implica el reconeixement de la sobirania del regne del Marroc sobre el territori i la cessió al xantatge del Marroc a les fronteres de Ceuta i Melilla, a més de beneficiar-se del saqueig econòmic a un territori que és del poble sahrauí.
L'aprovació del Tractat Vinculant sobre el control de les Empreses Transnacionals i altres empreses en matèria de respecte dels Drets Humans, negociat en el marc del Consell de Nacions Unides a Ginebra.
La ratificació de la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els i les treballadores migratòries i dels seus familiars.
Garanties a la justícia i el refugi climàtic, controlar i sancionar l'activitat de les empreses contaminants i seguir l'Acord de París signat en 2016 per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i mitigar l'escalfament global.

No podem mirar cap a un altre costat en la crisi humanitària més rellevant de la història en la qual els desplaçaments forçats estan destrossant la vida de milers de persones.

Per això ens trobem recorrent les fronteres internes d'ahir i d'avui, en memòria de les qui, en el passat i en el present, han perdut la vida; per a reivindicar la seva memòria, justícia, reparació i no repetició i per a despullar de la seva disfressa al neofeixisme. Volem la vida, l'acolliment digne i els drets per a totes les persones.

Us animem a acompanyar a aquesta Caravana europea i internacional Pirineus-Alps i a sumar-vos a la proposta d'accions i actes en la nostra ruta!