La Caravana viatjarà finalment a la ruta balcànica!
Era el destí previst inicialment per a l'any 2020 que vam haver de posposar per la pandèmia, recordes?
Després de 4 anys reprenem aquesta ruta perquè continua sent necessari visibilitzar el que passa a la "porta de darrere o terrestre" d'entrada a la UE, en un context on s'acaba d'aprovar aquest mes d'abril el Pacte Europeu de Migració i Asil en el Parlament Europeu i en el qual es preveu un ascens de l'extrema dreta en les eleccions europees de juny.
La denúncia de la violència que enfronten les persones en trànsit i de les polítiques i els relats mediàtics que la sustenten seran el que marqui el rumb d'aquesta Caravana.
Els interessos econòmics i les aspiracions d'adhesió a la UE permeten a aquesta mantenir un joc pervers amb els governs dels Balcans perquè continguin la migració encara a costa de vulnerar els drets humans de les persones que es desplacen per causes forçades. Militaritzar encara més les fronteres de països que encara no s'han recuperat de les ferides de la guerra civil suposa reforçar la violència contra les persones migrants i contra la població en general.
Aquí unes pinzellades del que serà el nostre viatge, i el teu, si vens.
A Itàlia estarem a Pàdua amb persones historiadores i activistes per a conèixer la memòria recent de la guerra als Balcans i l'actual situació de les persones migrades en trànsit. Ens detindrem en la base militar de l'OTAN en Aviano per a denunciar l'escalada militarista de la UE que aprofita la guerra d'Ucraïna i la tensió amb Rússia per a impulsar la seva indústria militar, així com la tensió internacional generada pel genocidi de l'estat sionista d'Israel contra el poble palestí.
A Bòsnia i Hercegovina estarem en Bihac, ciutat que va romandre assetjada durant 3 anys en els 90 i on es va cometre un genocidi brutal, especialment contra la població musulmana, que ha deixat la seva cicatriu en la terra i en la gent. En l'actualitat és una ciutat de pas per a persones en trànsit -moltes de les quals fugen de guerres als seus països d'origen-, que es recuperen d'una devolució en calent o intenten travessar la frontera croata. Visitarem també el camp de persones refugiades de Lipa.
De nou a Itàlia viatjarem fins a Trieste on durem a terme diferents activitats com la visita al Centre de Permanència Temporal de Gradisca (similar a un CIE en l'estat espanyol) i mantindrem interessants trobades amb organitzacions que treballen de manera voluntària en el CIE, amb organitzacions que treballen en salvament marítim i amb activistes de Línia d'Ombra i les persones en moviment que acullen en la Plaça del Món de Trieste.
Tampoc en aquesta última etapa italiana ens oblidarem de la memòria democràtica, especialment en un context on governa l'extrema dreta, per la qual cosa visitarem l'únic camp de concentració nazi que va haver-hi a Itàlia, la Risiera di San Sabba.
