QUI SOM?

Caravana Obrim Fronteres  és la representació a Catalunya de la Caravana Abriendo Fronteras estatal, amb representació de col·lectius de tot l'estat.  És una xarxa d'activistes que treballa per a sensibilitzar i mobilitzar la societat en la defensa dels drets de les persones migrades que cerquen refugi en el seu trànsit migratori. És, per tant, una iniciativa per visibilitzar i denunciar la situació insostenible de les persones migrants i refugiades a conseqüència de les polítiques migratòries de la Unió Europea.

Caravana Abriendo Fronteras neix el juny del 2016, impulsada per diverses plataformes i col·lectius de l'Estat Espanyol. A Catalunya, més de 20 col·lectius i organitzacions col·laboren en aquesta iniciativa (Stop Mare Mortum, CGT, Secretaria de la Dona Ustec, Moolaadé Col.lectiva Feminista, Intermón Oxfam, Obrim-los Obrim-les, Institut de les Desigualtats, Catalunya Dones Llibertàries, Trenquem el Silenci, Premià i Girona Acull, Espai Antiracista de Salt...).

QUÈ FEM?

La Caravana té com a objectiu articular lluites presents en diverses realitats mitjançant accions comunes. S'inspira en experiències internacionalistes anteriors basades en la solidaritat.

L'activitat central de la caravana és l'organització d'una acció de denúncia itinerant en la qual centenars de persones es desplacen juntes des de diferents punts de l'estat cap a una destinació estratègia per denunciar les vulneracions dels drets humans que generen les polítiques migratòries i de tancament de frontera, i per teixir xarxes de solidaritat i suport entre persones i col·lectius d'arreu del territori espanyol i europeu.  

La primera acció col·lectiva va ser la caravana a Grècia en la qual van participar unes 300 activistes per denunciar la vulneració de drets que suportaven les persones atrapades al país Hel·lè a conseqüència del tancament de fronteres i per l'incompliment dels compromisos de reubicació de la Unió Europea. 

Després d'aquesta primera experiència, vam tornar sent encara més conscients de la necessitat de visibilitzar que la frontera és una de sola i que són les polítiques comunes de la UE i dels seus 28 estats membres les que violen els drets humans, a Grècia, Lampedusa, Ceuta, Melilla o als Centres d'Internament per a persones Estrangeres. Així, els següents anys la caravana es va desplaçar a Melilla (2017), Itàlia (2018), Frontera sud (2019), València (2020), i l'any passat a les Illes Canàries.

Fruit de les relacions i del treball en xarxa, Caravana ha anat adquirint una perspectiva internacional i en els darrers tres anys s'organitza conjuntament amb Carovane Migranti, organització italiana que viatja alhora acompanyada per persones que, amb les seves vivències frontereres, ens permeten connectar la realitat migratòria de la Mediterrània i aquesta part de l'Atlàntic, amb la realitat migratòria meso americana. 

A través de les nostres accions volem incidir en les polítiques públiques per aconseguir polítiques migratòries centrades en les persones i que respectin els drets humans. Tanmateix, volem generar un canvi de pensament col·lectiu per erradicar les violències socials i institucionals.

COM HO FEM?

Els diferents col·lectius que formem aquesta iniciativa ens coordinem basant-nos en campanyes concretes i accions de denúncia política.
En aquests temps, en què una part de la mobilització internacional es produeix des d'un paradigma humanitari -absolutament necessari i lloable, a causa de la inacció o vulneració de drets per part dels Estats-, nosaltres posem la mirada en les causes. L'acció humanitària neix per desaparèixer, la solidaritat per romandre.

QUÈ VOLEM?

● Denunciar les morts i les desaparicions de milers de persones en la seva travessia cap a Europa.

● Denunciar la retenció de persones en condicions indignes.

●Reivindicar, des d'un enfocament feminista, anticapitalista i decolonial, el dret a migrar, però també el dret de no haver de migrar per causes forçades.

● Visibilitzar les causes dels desplaçaments forçosos.

● Denunciar la creixent violació dels drets i les llibertats de les persones migrants i refugiades que viuen a la UE.

●Denunciar l'explotació laboral i les violències sexuals que enfronten milers de dones migrants durant el trànsit migratori i en arribar.

●Exigir el compliment del dret internacional denunciant l'externalització de fronteres, les deportacions i les devolucions.

● Demanar el cessament de les polítiques de control i externalització de fronteres.

● Denunciar el negoci de la guerra i la militarització de fronteres.

●Denunciar la fustigació i la criminalització de les persones migrants, de la solidaritat i de les persones i organitzacions que estan donant suport a les persones migra

● Denunciar la situació de no-dret a la qual es veuen abocades les persones migrants i refugiades davant el racisme institucional, els discursos racistes i xenòfobs i el neofeixisme.