CARAVANA CANÀRIES 2021

Després de 5 anys i una pandèmia no resolta, 
Caravana Abriendo Fronteras resisteix i posa rumb al arxipèlag canari.

Juntament amb Carovane Migranti, viatjarem per donar visibilitat i denunciar les violacions dels drets fonamentals de les persones en trànsit. També volem acompanyar i teixir xarxes de solidaritat i resistència amb les persones i col·lectius que es troben a les Illes Canàries, per reclamar el dret a la mobilitat de totes del persones, perquè o tots els drets són per a totes les persones, o són privilegis.

Els governs ens converteixen en fronteres, en lloc de separació, de divisió, de defensa dels drets de les elits, dels seus privilegis; tot això a costa de desposseir a la majoria de la població dels seus drets, de les seves llibertats i de poder satisfer les necessitats bàsiques. És molt fàcil convertir Canàries, Lesbos o Lampedusa en presons a cel obert. Canàries ja ha sigut lloc d'exili o presó en altres moments de la història i ara són les persones en trànsit qui pateixen aquesta repressió.

Els mitjans de desinformació ens mostren la frontera espectacle narrant un relat que vol donar un missatge a la població local: el de la submissió i la por; i un altre missatge a les persones que arriben d'altres territoris: el de la repressió i la mort.

Les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques dels últims anys han agreujat algunes de les condicions que empenyen a les persones a decidir migrar dels seus països. L'impacte de la pandèmia està portant a situacions d'extrema pobresa a països de l'Àfrica Occidental i del Sahel Occidental, d'on procedeixen la majoria de persones que arriben a Canàries. A aquest fet se li ha de sumar l'empobriment associat als processos de globalització, a l'extractivisme que espolia els recursos d'aquestes comunitats i les seves formes de vida, als conflictes armats, on els governs europeus tenen una responsabilitat històrica, però també un paper actiu en l'actualitat pel que fa a les inversions que fan a aquests països. No existeix un efecte crida, sinó que es fomenta l'efecte expulsió.

El tancament de les fronteres ha reactivat el trànsit a rutes més perilloses, com és la ruta canària. Això, juntament amb les polítiques migratòries assassines impulsades per la Unió Europea, té com a conseqüència que almenys 1.851 persones hagin mort l'any passat i més de 2.000 estiguin desaparegudes.

Canàries, un dels territoris més empobrits de l'estat espanyol, amb una situació social insostenible a causa de la crisis econòmica que ha acompanyat la pandèmia, amb l'aturada del monocultiu turístic, s'ha convertit en frontera colonial de la Europa capital.

A la forta militarització de les illes com a plataforma per al neocolonialisme extractivista, se suma aquest nou paper de guàrdia fronterera contra el sentir de la seva població que, com es ve evidenciant, majoritàriament es mostra solidària amb les persones migrades, organitzant nombroses xarxes de recolzament en defensa dels seus drets i per a pal·liar les conseqüències del racisme institucional.

Durant l'últim any, les condicions de detenció, amuntegament i bloqueig a les illes han estat dramàtiques.

El context d'emergència sanitària derivada de la COVID-19 i les polítiques migratòries emparades en un nou Pacte Europeu han servit d'excusa per legitimar la vulneració de drets humans, el racisme institucional i la violència policial i militar. S'ha violat el dret a la lliure circulació, tancant a les persones en illes-presó i generant un relat d'allau que nodreix el racisme i obre la porta a la extrema dreta. És aquest un relat intencionat, ja que els interessos de les elits són els que regulen el dret a la mobilitat de les persones. És per això que, a mesura que s'apropa la temporada turística, els fluxos migratoris es transformen i la frontera es fa més permeable expulsant a persones migrades per acollir a turistes.


Viatgem per organitzar-nos, per fer xarxes de resistència, per escoltar i aprendre des d'una perspectiva feminista i decolonial.

El 17 de juliol ens trobarem a Gran Canàries, fins el dia 25 que ens acomiadarem a Tenerife. Allà portarem a terme accions de denúncia i reivindicació, així com compartirem espais de trobada per conèixer i debatre sobre experiències i lluites. Crearem xarxes amb els col·lectius locals que acompanyen i recolzen a les persones migrades, així com donarem recolzament a altres resistències a la frontera.

Denunciarem les polítiques migratòries assassines i el nou Pacte Europeu sobre Migracions i Asil, que continua posant el focus en el retorn, les deportacions, l'externalització de les fronteres i la signatura d'acords de readmissió per tercers països, com a eina de control fronterer. Denunciarem els dispositius de privació o semi-privació de llibertat, els espais de contenció, com els campaments, CIEs o CATE; la militarització i la presència de FRONTEX a Canàries. Seguirem enfortint xarxes i aliances, reivindicant el dret a la salut i a disposar de vacunes per a les persones de tots els territoris, reclamant el dret a sol·licitar asil, a la llibertat de moviment i a la regularització de totes les persones en situació administrativa irregularitzada a territori espanyol.

Aquest estiu, en el context de la Gira Zapatista per Europa. Estarem presents a la ruta canària i, una edició més, ens situarem en una perspectiva global i històrica. Hi serem com una Caravana Europea que té present que les causes que obliguen a les persones a desplaçar-se es repeteixen; que té present que la frontera-mur és una, encara que canviï de nom; una caravana que no s'oblida i diu PROU a tot allò que passa i ha passat en temps presents i temps passats en altres llocs d'Europa, Mesoamèrica, Àfrica i Àsia, al Mediterrani, a l'Estret, als Balcans o a Rio Bravo...

Comparteix amb nosaltres aquest trajecte vital per a dir NO a l'Europa Fortalesa.